Resultats de la cerca
Es mostren 4189 resultats
Rodés
L’església de Rodés (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Rialb (Pallars Sobirà), fins el 1969 del de Surp, a 1 091 m alt., en un coster, davant la riba dreta de la Noguera Pallaresa.
De l’església parroquial Sant Vicenç depenia la de Sant Romà de Tavèrnoles Dins el terme del desaparegut castell de Rodés es trobava el monestir d'Oveix
Rocamora d’Argençola
Vista de l'església de Sant Jaume de Rocamora
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi d’Argençola (Anoia), al vessant oriental dels altiplans que limiten la Segarra per l’E, a la dreta de la riera d’Argençola.
La seva església parroquial Sant Jaume depenia de la de Bellmunt de Segarra
baronia de Rocacorba
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Rocacorba (Gironès).
Hom pot considerar-ne el primer titular Jofre de Rocabertí, senyor de Rocacorba, que la vengué el 1402 a Blanca Despou, senyora de la Sala de Sant Martí i muller de Pere Galceran de Cartellà En temps de llur neta Constança de Cartellà, el rei la donà 1474 a Francesc de Verntallat, però fou retornada al fill de Constança, Pere de Montagut i de Cartellà Dels Montagut passà als Vallgornera àlies Llunes i als Baldric
Rocacorba
Santa Maria de Rocacorba
JoMV
Antic poble
Antic poble del municipi de Canet d’Adri (Gironès), centrat per les ruïnes de l’antic castell de Rocacorba i per l’antiga església parroquial (Santa Maria), a 929 m alt., en un característic penyal, al vessant meridional del cim culminant del massís de Rocacorba, prop de la capçalera de la riera de Rocacorba, afluent per la dreta de la riera de Llémena dins el terme de Sant Gregori (és en part termenal de Sant Martí de Llémena i Canet d’Adri).
El castell, esmentat des del 1065, fou enfeudat pel rei als cavallers Rocacorba 1130, els quals el vengueren el 1168 als Hostoles esdevingué centre de la baronia de Rocacorba L’església de Santa Maria de Rocacorba és esmentada el 1161 inicialment fou l’església del castell En decaure aquest s XIV-XV fou transformada en santuari marià L’edifici actual, al qual hi ha adossada una albergueria, és obra del s XVIII hom hi venera la còpia de l’antiga imatge gòtica d’alabastre policromat de la Mare de Déu de la Pera, conservada al Museu Diocesà de Girona És un lloc molt visitat pels devots de les…
el Perelló
El Perelló, a Vilablareix
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de Vilablareix (Gironès), cap efectiu del municipi, situat al NE del terme, al costat de la carretera de Girona a Santa Coloma de Farners, a la dreta del Güell.
Peradalta
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Martí de Llémena (Gironès), situat a l’esquerra de la riera de Llémena, aigua amunt de Llorà, al pla de Sant Joan.
Hi ha les esglésies de Sant Joan i de Sant Mer
Peracalç
Aspecte del poble de Moncortès de Pallars, amb la serra de Peracalç al fons (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble disseminat, del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), dins l’antic terme de Montcortès de Pallars.
És situat al vessant meridional de la serra de Peracalç 1 478 m alt, sector de les serres interiors dels Pirineus que forma una alineació amb la serra de Sant Gervàs, a l’W, i la del Boumort, a l’E, entre els cursos del Flamisell i de la Noguera Pallaresa, a l’indret on aquests rius formen els congosts d’Erinyà i de Collegats L’església parroquial és dedicada a sant Llorenç
Perabella
Monestir
Antic monestir (Sant Esteve de Perabella) del municipi de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), situat sobre un penyal, a la confluència de la Noguera Pallaresa i el riu d’Ancs.
Esmentat ja el 845, era regit pel prevere Salomó i dos monjos el 849 el comte Frèdol confiscà els seus béns i els donà al monestir de Gerri, a causa de les lluites feudals del Pallars Des d’aleshores no tingué comunitat i fou una simple possessió de Gerri Formà part de l’antic terme de Peramea
Penedes
Veïnat
Veïnat disseminat del municipi de Llagostera (Gironès), al NE del terme, a la capçalera de la riera de Banyaloques.
L’antiga parròquia de Sant Hipòlit esdevingué sufragània de la de Llagostera Hi ha fonts d’aigües medicinals aigua de Penedes , bicarbonatada, càlcica i ferromanganosa Entre les diverses masies destaca can Llambí, que posseeix un dels principals patrimonis surers de la comarca
vall Peguera
Vista de la Cresta de l’Avió a la Vall Peguera (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Alta vall del Pallars Sobirà, dins el terme d’Alins, formada al vessant meridional del pic d’Escorbes (2 788 m alt.) i del pic de vall Peguera
(2 743 m) (al SE del primer i que domina, per l’W, la Conca de Baiau).
És drenada pel barranc de vall Peguera , que desemboca, per la dreta, al riu de Tor, al poble de Tor