Resultats de la cerca

Ocupa, en una àrea d’uns 212500 km 2 , l’extrem NE de la Banya d’Àfrica, al litoral de l’Oceà Índic, amb el golf d’Aden a la costa N  La capital és Garowe, però el centre econòmic és Bosaso El nom prové de l’antic país de Punt , suposadament situat a la mateixa àrea Vers el 2005, la població era d’uns 2,5 milions d’habitants, la gran majoria de llengua somali i religió musulmana Com a entitat política té l’origen en la guerra civil que esclatà a Somàlia l’any 1991, i en la subsegüent fragmentació de l’Estat pels enfrontaments entre clans i Govern L’any 1998 el territori s’autoproclamà autònom…

La capital és Burco 1 2617 h 1963

Arran de la Segona Guerra Mundial fou administrat 1941-50 per la Gran Bretanya Pel juliol del 1960 assolí la independència i formà, juntament amb l’ex-Somàlia Britànica, l’estat de Somàlia

Durant la Segona Guerra Mundial fou ocupat per Itàlia 1940-41 Pel juny del 1960 assolí la independència i al juliol següent s’integrà a l’estat de Somàlia

La geografia El país forma part de l’altiplà somaloetiòpic, que acaba al N en un vorell abrupte parallel a la costa i a l’E en una vasta plana litoral Aquest vorell muntanyós és constituït per la serralada de Golis i els monts Ogo, que culminen en el Surud Ad 2408, el cim més alt del país Les costes, pobres en rades, són baixes, arenoses i rectilínies a l’oceà Índic i rocalloses les del golf d’Aden fins al cap Guardafui Clima molt calorós, amb poca oscillació tèrmica estacional i diürna i una escassa pluviositat menys de 250 mm Les muntanyes del Hawd, regades pel monsó del NE, reben més…

Havia estat granja del monestir de Santes Creus

És centrat, al N del terme, per l’església de Sant Gil, existent ja el 1139 i sufragània de Sant Pere Sallavinera, s XV-XIX Passà de l’abadessa de Valldaura Berguedà al N de la vila de Castellbò, al baró de Segur 1320 i als Prats de Rei 1788 Fins el 1840 formà, amb Puigdemàger, Seguers i la quadra de Galí, una batllia pròpia

Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al N, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al N, per la serra de Montclar i, al S, per la serra d’Almenara Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada