Resultats de la cerca
Es mostren 2269 resultats
Ca l’Abadal Nou
Ca l’Abadal Nou (Calonge de Segarra)
© C.I.C.-Moià
séquia de Tormos
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’Horta de València que pren l’aigua del Túria, per l’esquerra, a l’assut de Tormos, dins el terme de Paterna, aigua amunt de Manises.
Rega les terres de Benimàmet, Beniferri, Borbotó i Benicalp És de la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València
Tolosa
Masia
Masia i antic terme del municipi d’Argençola (Anoia), situat a 775 m alt., al cim de l’altiplà que separa la Segarra d’Anoia, dins l’antiga parròquia de Carbasí.
baronia de Toga
Història
Jurisdicció senyorial que pertangué als Carròs.
Sembla que en fou el primer titular Francesc Carròs-Pardo de la Casta i de Bellvís mort el 1509 A la fi del s XVIII passà per enllaç als Arroyo El 1868 fou reconeguda com a títol del regne a favor de José María Arroyo y Molina El 1887 passà als Almansa, marquesos de Cadino
baronia de Terrateig
Història
Jurisdicció senyorial vinculada, amb prèvia facultat reial, el 1353, per Guillem de Bellvís.
Passà als Mercader pel casament de la baronessa Maria de Bellvís amb Vicent Mercader, als Eslava, als Cucaló de Montull i als Manglano
Terrafort
Enclavament
Enclavament (1,25 ha) del municipi de Xàtiva (Costera), entre Rotglà i Corberà i la Llosa de Ranes, al N de la ciutat.
Les seves terres són regades per la séquia del Puig
Táchira
Divisió administrativa
Estat de l’W de Veneçuela, limitat al N per l’estat de Zulia, a l’E pels de Mérida i Barinas, al S pel d’Apure i a l’W per Colòmbia.
La capital és San Cristóbal Regió molt muntanyosa, a causa de la Cordillera de Mérida, que travessa el territori de SW a NE, participà també de la plana que s’estén al S del llac de Maracaibo Els rius més importants són l’Uribante, el Táchira i el Grita Clima subtropical humit Molta producció de canya de sucre, tabac i fruita Ramaderia Indústria derivada de l’agricultura Mines de carbó, or, coure i fosfats
Sucre
Divisió administrativa
Estat del NE de Veneçuela, limitat al N per la mar de les Antilles, a l’E pel golf de Paria, al S per l’estat de Monagas i a l’W pel d’Anzoátegui.
La capital és Cumaná S'hi distingeixen tres parts fisiogràfiques el massís oriental, la gran falla E-W, que separa el massís de la formació orogràfica de Paria, i les terres baixes i pantanoses del golf de Paria De clima tropical, els rius són de poca importància Hi ha conreus de cacau, canya de sucre, cotó, cafè, tabac, arròs i cocos Hi ha activitats de pesca, indústries de conserves de peix i d’elaboració de sucre Té jaciments de minerals, poc explotats, guix, sofre i ferro
Sorió
Llogaret
Llogaret del municipi de Xàtiva (Costera), al nord de la ciutat, a l’esquerra del riu Cànyoles.
La seva església la Mare de Déu de la Llet depèn de la parròquia de la Llosa de Ranes El 1335 fou desmembrada de Xàtiva i esdevingué rectoria de moriscs Pertanyia als Sanç, i el 1609 tenia 20 focs de moriscs Després passà a la jurisdicció del convent franciscà de Xàtiva Fou agregat a Xàtiva el 1845
la Solució Sud
Nom que adopten una sèrie de transformacions en el curs del Túria al seu pas per València i la seva desembocadura.
Té antecedents en un projecte de Joaquim Llorens i Fernández de Córdoba, presentat el 1890 i aprovat l’any següent, que no fou dut a la pràctica Fou presentada el 1958, arran de la riuada del 1957, alternativament amb d’altres que preveien l’orientació del riu pel N o pel centre de la ciutat El nou llit del Túria té una longitud de 12,6 km, capacitat de 5000 m 3 /segon i una amplària de 200 m Aquesta modificació determinà l’elaboració d’un nou pla d’ordenació 1966 El desviament passa entre Manises i Quart, seguint la direcció NW-SE, i desemboca al N de Pinedo A un costat i a l’altre hi ha…