Resultats de la cerca
Es mostren 1495 resultats
Ca l’Abadal Nou
Ca l’Abadal Nou (Calonge de Segarra)
© C.I.C.-Moià
Tolosa
Masia
Masia i antic terme del municipi d’Argençola (Anoia), situat a 775 m alt., al cim de l’altiplà que separa la Segarra d’Anoia, dins l’antiga parròquia de Carbasí.
Tegucigalpa
L’església de la Mare de Déu dels Dolors a Tegucigalpa
© J.A. Afonso
Ciutat
Capital d’Hondures i del departament de Francisco Morazán.
Situada a l’altiplà central, a 920 m d’altitud, a la vora del riu Choluteca Conreus de cafè, tabac, cereals, llegums Indústries alimentàries, tèxtils cotoneres i de la confecció És la principal ciutat industrial i comercial del país Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universidad Nacional Autónoma de Honduras, fundada el 1847 L’antiga Tisingal indígena experimentà un creixement notable a la fi del s XVI, arran de l’explotació dels seus jaciments d’argent Tegucigalpa vol dir ‘muntanya d’argent’ i, més tard, d’or i marbre Durant el s XIX fou el centre de la burgesia liberal…
el Soler Lladrús
el Soler
Caseria
Caseria del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), al SW del poble, vora el terme de Pujalt.
mas de les Solanes
Masia
Masia del municipi de la Llacuna (Anoia), al S del terme, al vessant meridional de la serra de les Solanes (914 m alt.), que separa les valls de la Llacuna (Anoia) i del riu de Foix (terme de Pontons, a l’Alt Penedès).
Havia estat granja del monestir de Santes Creus
Solanelles
Poble
Poble disseminat (765 m alt.) del municipi dels Prats de Rei (Anoia).
És centrat, al N del terme, per l’església de Sant Gil, existent ja el 1139 i sufragània de Sant Pere Sallavinera, s XV-XIX Passà de l’abadessa de Valldaura Berguedà al N de la vila de Castellbò, al baró de Segur 1320 i als Prats de Rei 1788 Fins el 1840 formà, amb Puigdemàger, Seguers i la quadra de Galí, una batllia pròpia
ribera de Sió
Vall de la Depressió Central Catalana, conca del Sió, afluent, per l’esquerra, del Segre, que inclou sectors de la Noguera, l’Urgell i la Segarra (i un petit sector marginal de l’Anoia).
Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al N, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al N, per la serra de Montclar i, al S, per la serra d’Almenara Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada