Resultats de la cerca
Es mostren 2066 resultats
Ca l’Abadal Nou
Ca l’Abadal Nou (Calonge de Segarra)
© C.I.C.-Moià
la Tancada
Vista aèrea de la llacuna de la Tancada, al Delta de l’Ebre
© Fototeca.cat
Llacuna litoral del delta de l’Ebre, al municipi d’Amposta (Montsià), entre la mar, el port dels Alfacs i l’Encanyissada.
A la costa meridional, vora la séquia de la Tancada , que la uneix als Alfacs, hi ha les barraques de la Tancada
Solsó
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Masdenverge (Montsià), esmentat al s XIV.
el Soler Lladrús
torre del Sòl-del-riu
Història
Antiga torre de defensa, a la costa, a la dreta de la desembocadura del riu de la Sénia, dins el municipi d’Alcanar (Montsià) al límit septentrional del País Valencià.
mas de les Solanes
Masia
Masia del municipi de la Llacuna (Anoia), al S del terme, al vessant meridional de la serra de les Solanes (914 m alt.), que separa les valls de la Llacuna (Anoia) i del riu de Foix (terme de Pontons, a l’Alt Penedès).
Havia estat granja del monestir de Santes Creus
Solanelles
Poble
Poble disseminat (765 m alt.) del municipi dels Prats de Rei (Anoia).
És centrat, al N del terme, per l’església de Sant Gil, existent ja el 1139 i sufragània de Sant Pere Sallavinera, s XV-XIX Passà de l’abadessa de Valldaura Berguedà al N de la vila de Castellbò, al baró de Segur 1320 i als Prats de Rei 1788 Fins el 1840 formà, amb Puigdemàger, Seguers i la quadra de Galí, una batllia pròpia
ribera de Sió
Vall de la Depressió Central Catalana, conca del Sió, afluent, per l’esquerra, del Segre, que inclou sectors de la Noguera, l’Urgell i la Segarra (i un petit sector marginal de l’Anoia).
Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al N, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al N, per la serra de Montclar i, al S, per la serra d’Almenara Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada