Resultats de la cerca
Es mostren 1985 resultats
Ca l’Abadal Nou

Ca l’Abadal Nou (Calonge de Segarra)
© C.I.C.-Moià
Santa Maria de Taüll
Església
Església romànica del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), amb funcions de parròquia del poble de Taüll.
L’edifici La forma actual del temple es correspon, amb algunes diferències, amb la construcció del segle XII, i és fruit d’una profunda restauració En aquest procés es va reconstruir l’absidiola sud i es van eliminar tots els elements que s’havien afegit a partir del segle XVIII També es van rebaixar, excessivament, els nivells de paviment tant exteriors com interiors El que ara es pot veure és un edifici de tres naus capçades a l’est per sengles absis, precedits per arcs presbiterals, doble a l’absis central Les naus es cobreixen amb un embigat de fusta recolzat en arcs formers que arrenquen…
Tolosa
Masia
Masia i antic terme del municipi d’Argençola (Anoia), situat a 775 m alt., al cim de l’altiplà que separa la Segarra d’Anoia, dins l’antiga parròquia de Carbasí.
coma de Subenuix
Vall del Pallars Sobirà, dins el terme d’Espot, que davalla del pic de Subenuix (2.949 m), a la línia de crestes que separa la vall d’Espot, la vall Fosca (Pallars Jussà) i la vall de Boí (Alta Ribagorça).
És drenada pel riu de Subenuix , immissari de l’estany de Sant Maurici, a mitjan curs del qual alimenta l’ estany de Subenuix
el Soler Lladrús
el Soler
Caseria
Caseria del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), al SW del poble, vora el terme de Pujalt.
mas de les Solanes
Masia
Masia del municipi de la Llacuna (Anoia), al S del terme, al vessant meridional de la serra de les Solanes (914 m alt.), que separa les valls de la Llacuna (Anoia) i del riu de Foix (terme de Pontons, a l’Alt Penedès).
Havia estat granja del monestir de Santes Creus
Solanelles
Poble
Poble disseminat (765 m alt.) del municipi dels Prats de Rei (Anoia).
És centrat, al N del terme, per l’església de Sant Gil, existent ja el 1139 i sufragània de Sant Pere Sallavinera, s XV-XIX Passà de l’abadessa de Valldaura Berguedà al N de la vila de Castellbò, al baró de Segur 1320 i als Prats de Rei 1788 Fins el 1840 formà, amb Puigdemàger, Seguers i la quadra de Galí, una batllia pròpia
ribera de Sió
Vall de la Depressió Central Catalana, conca del Sió, afluent, per l’esquerra, del Segre, que inclou sectors de la Noguera, l’Urgell i la Segarra (i un petit sector marginal de l’Anoia).
Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al N, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al N, per la serra de Montclar i, al S, per la serra d’Almenara Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada
serra de Setcomelles
Serra
Contrafort (turó de la Capcera, 1 696 m alt.) oriental de la serra de Sant Gervàs (de la qual és separat pel coll de la Pedraficada), termenal dels municipis del Pont de Suert i Espluga de Serra (Alta Ribagorça) i Conca de Dalt i Senterada (Pallars Jussà).
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina