Resultats de la cerca

Depenia del monestir urgellès de Sant Serni de Tavèrnoles, que adquirí aquesta església per permuta l’any 1040 Tingué una escassa vida monàstica els s XII i XIII L’any 1212 ja no tenia comunitat, però encara es considerava priorat de Tavèrnoles Les seves notícies es perden al s XV

Documentada des del 973, existia una primera església de Sant Pau el 1084, que fou renovada al pas del segles XIII al XIV i que avui és en ruïnes i abandonada

El lloc existia ja el 1063 i formava un petit domini centrat en el castell de Pinós, que donà nom a l’important llinatge dels Pinós La parròquia de Sant Pau ja existia el 1169 és un edifici romànic, ampliat amb capelles laterals i modificat el 1618 amb un portal nou i campanar de torre Fou sufragània de Sant Martí de Merlès entre els s XIV i XIX Tenia 9 famílies el 1686 Recobrà la independència el 1878 Té dins el terme la capella de Santa Maria de Pinós o de Ginebret, situada prop de l’antic castell de Pinós o torre de Ginebret

Existia una primera església de Sant Pau el 1084, que fou renovada al pas del segles XIII al XIV i que avui és en ruïnes i abandonada Entre el 1740 i el 1742 es construí una nova església un xic més avall, prop de l’antic mas Elies o Forn del Vidre, al lloc on hi havia des del segle XIII una capella dedicada a sant Abundi o sant Aon Originàriament la parròquia de Sant Pau fou matriu del terme del Bruc, però a partir del despoblament del segle XV s’invertiren els papers i entre els segles XVI i XIX consta com a sufragània del Bruc Al segle XIX recuperà el caràcter de parròquia rural

Una primera església de Sant Pau fou consagrada el 907 L’actual fou construïda al s XII És un notable edifici romànic amb portada i finestra de l’absis decorats amb columnes i capitells treballats Té restes de pintures romàniques Fins al s XIX mantingué el títol parroquial del terme, però el culte i la pràctica parroquial passaren primer a Santa Maria de l’Antiguitat i des del 1600 a una església construïda al nucli del poble

Existia ja el 1260 i surt com a sufragània de Piera entre els s XV i XVI L’edificació, en part romànica, ha estat renovada i es troba adossada a les restes d’una vella torre

És documentada entre el 1255 i el 1343 El seu culte es traslladà més tard a un altar de la parròquia de Gréixer 1427

Inicialment era l’església principal del terme i en depenia la del Roser i Sant Isidre de Gisclareny Consta com a parròquia independent del s XII al XIX ara és sufragània de la de Gisclareny

Esmentada des del 1195, és probablement una església votiva aixecada pels senyors del castell de Lillet Estigué abandonada un parell de segles, fins que el 1935 fou restaurada per Jeroni Martorell a instàncies dels Amics de l’Art Vell