Resultats de la cerca
Es mostren 1458 resultats
Ca l’Abadal Nou
Ca l’Abadal Nou (Calonge de Segarra)
© C.I.C.-Moià
Tolosa
Masia
Masia i antic terme del municipi d’Argençola (Anoia), situat a 775 m alt., al cim de l’altiplà que separa la Segarra d’Anoia, dins l’antiga parròquia de Carbasí.
Teresa de Cofrents
Teresa de Cofrents
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, als vessants nord-occidentals (1.082 m alt.) de la mola del Caroig.
És drenat a l’W pel riu de La Hoz, al qual aflueix el Reconque i el seu afluent, la rambla d’Argongeña La major part del territori no és conreada, i és ocupada per pinedes i matollar L’agricultura es limita a 700 ha de secà els principals conreus són cereals, vinya, oliveres i garrofers i 250 ha de regadiu, que aprofita l’aigua de fonts, poc intensiva a causa de la pobresa d’aigua i del clima blat, arbres fruiters i blat de moro La ramaderia ovina complementa l’economia La població tingué al llarg del segle XIX una estabilitat que s’ha convertit en descens des del començament del segle XX,…
el Soler Lladrús
el Soler
Caseria
Caseria del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), al SW del poble, vora el terme de Pujalt.
mas de les Solanes
Masia
Masia del municipi de la Llacuna (Anoia), al S del terme, al vessant meridional de la serra de les Solanes (914 m alt.), que separa les valls de la Llacuna (Anoia) i del riu de Foix (terme de Pontons, a l’Alt Penedès).
Havia estat granja del monestir de Santes Creus
Solanelles
Poble
Poble disseminat (765 m alt.) del municipi dels Prats de Rei (Anoia).
És centrat, al N del terme, per l’església de Sant Gil, existent ja el 1139 i sufragània de Sant Pere Sallavinera, s XV-XIX Passà de l’abadessa de Valldaura Berguedà al N de la vila de Castellbò, al baró de Segur 1320 i als Prats de Rei 1788 Fins el 1840 formà, amb Puigdemàger, Seguers i la quadra de Galí, una batllia pròpia
Sokoto
Geografia històrica
Emirat sudanès creat entre el Níger i el Txad pels fulbes al principi del segle XIX.
Habitat per població haussa, la guerra santa predicada per Usmanu dan Fodio provocà la revolta fulbe contra el sistema feudal imperant, però el nou estat teocràtic fou encara més opressiu que l’anterior L’imperi s’expandí fins al regne de Bornu i el Camerun, sobretot sota Muhammad Bello 1817-55, i es caracteritzà per la intransigència religiosa diverses tribus paganes foren reduïdes a l’esclavitud El 1904 passà a formar part de l’imperi Britànic i posteriorment fou incorporat a Nigèria En la revolta nigeriana del 1966 morí el darrer representant del poder fulbe a la regió, Ahmadu Bello