Resultats de la cerca
Es mostren 1527 resultats
Ca l’Abadal Nou
Ca l’Abadal Nou (Calonge de Segarra)
© C.I.C.-Moià
serra del Toro
Serra
Sector de la serra de la Valldigna, entre la serra de Buixarró i el Mondúber, que culmina a 607 m alt., al límit dels termes de Barx i de Simat de la Valldigna (Safor), que continua vers el N per l’altiplà dit el pla del Toro, que domina la vall Digna.
Tolosa
Masia
Masia i antic terme del municipi d’Argençola (Anoia), situat a 775 m alt., al cim de l’altiplà que separa la Segarra d’Anoia, dins l’antiga parròquia de Carbasí.
el Terme
Caseria
Partida
Partida de regadiu i caseria del municipi de Tavernes de la Valldigna (Safor), al SE de la ciutat, al límit amb el terme de Xeraco.
Teplice
Ciutat
Ciutat del NW de Bohèmia Septentrional, Txèquia.
Centre balneari tradicional al peu de les muntanyes Metallíferes, es convertí, després de la Segona Guerra Mundial, en un nucli industrial destacat, amb indústria del cristall, ceràmica, de la fusta i tèxtil
Sudets
Serralada
Serralada del centre d’Europa, entre els estats de Polònia i de Txèquia, que constitueix la vora nord-oriental de Bohèmia.
És formada per un conjunt de blocs granítics que foren modelats pel glacialisme S’estén des de l’alta vall del Neisse fins a la conca d’Ostrava, i el cim més alt és el Śnieżka 1602 m És una regió forestal i minera, amb jaciments de carbó, coure, ferro i níquel Hi ha indústries importants a Wałbrzych i Kłodzko Polònia i a Liberec Bohèmia Turisme
el Soler Lladrús
el Soler
Caseria
Caseria del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), al SW del poble, vora el terme de Pujalt.
mas de les Solanes
Masia
Masia del municipi de la Llacuna (Anoia), al S del terme, al vessant meridional de la serra de les Solanes (914 m alt.), que separa les valls de la Llacuna (Anoia) i del riu de Foix (terme de Pontons, a l’Alt Penedès).
Havia estat granja del monestir de Santes Creus
Solanelles
Poble
Poble disseminat (765 m alt.) del municipi dels Prats de Rei (Anoia).
És centrat, al N del terme, per l’església de Sant Gil, existent ja el 1139 i sufragània de Sant Pere Sallavinera, s XV-XIX Passà de l’abadessa de Valldaura Berguedà al N de la vila de Castellbò, al baró de Segur 1320 i als Prats de Rei 1788 Fins el 1840 formà, amb Puigdemàger, Seguers i la quadra de Galí, una batllia pròpia