Resultats de la cerca
Es mostren 1374 resultats
Ca l’Abadal Nou
Ca l’Abadal Nou (Calonge de Segarra)
© C.I.C.-Moià
Tolosa
Masia
Masia i antic terme del municipi d’Argençola (Anoia), situat a 775 m alt., al cim de l’altiplà que separa la Segarra d’Anoia, dins l’antiga parròquia de Carbasí.
Teplice
Ciutat
Ciutat del NW de Bohèmia Septentrional, Txèquia.
Centre balneari tradicional al peu de les muntanyes Metallíferes, es convertí, després de la Segona Guerra Mundial, en un nucli industrial destacat, amb indústria del cristall, ceràmica, de la fusta i tèxtil
Sudets
Serralada
Serralada del centre d’Europa, entre els estats de Polònia i de Txèquia, que constitueix la vora nord-oriental de Bohèmia.
És formada per un conjunt de blocs granítics que foren modelats pel glacialisme S’estén des de l’alta vall del Neisse fins a la conca d’Ostrava, i el cim més alt és el Śnieżka 1602 m És una regió forestal i minera, amb jaciments de carbó, coure, ferro i níquel Hi ha indústries importants a Wałbrzych i Kłodzko Polònia i a Liberec Bohèmia Turisme
el Soler Lladrús
el Soler
Caseria
Caseria del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), al SW del poble, vora el terme de Pujalt.
mas de les Solanes
Masia
Masia del municipi de la Llacuna (Anoia), al S del terme, al vessant meridional de la serra de les Solanes (914 m alt.), que separa les valls de la Llacuna (Anoia) i del riu de Foix (terme de Pontons, a l’Alt Penedès).
Havia estat granja del monestir de Santes Creus
Solanelles
Poble
Poble disseminat (765 m alt.) del municipi dels Prats de Rei (Anoia).
És centrat, al N del terme, per l’església de Sant Gil, existent ja el 1139 i sufragània de Sant Pere Sallavinera, s XV-XIX Passà de l’abadessa de Valldaura Berguedà al N de la vila de Castellbò, al baró de Segur 1320 i als Prats de Rei 1788 Fins el 1840 formà, amb Puigdemàger, Seguers i la quadra de Galí, una batllia pròpia
Sitzgras
Santuari
Cristianisme
Santuari de la Moràvia meridional (Txèquia), prop de la frontera amb Àustria, dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, amb una imatge d’aquesta advocació semblant a les que, en la primera meitat del segle XVII, eren venerades a Viena, Bezdez i Hirschenberg.
ribera de Sió
Vall de la Depressió Central Catalana, conca del Sió, afluent, per l’esquerra, del Segre, que inclou sectors de la Noguera, l’Urgell i la Segarra (i un petit sector marginal de l’Anoia).
Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al N, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al N, per la serra de Montclar i, al S, per la serra d’Almenara Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada