Resultats de la cerca
Es mostren 1425 resultats
muntanyeta dels Sants
Vista de la muntanyeta dels Sants amb el santuari dels Sants de la Pedra al cim
© Carolina Latorre Canet
Turó
Petit turó (27 m) del municipi de Sueca (Ribera Baixa), que s’alça enmig dels arrossars, al N de la ciutat, camí de l’Albufera.
Al seu cim hi ha el santuari dels Sants de la Pedra sant Abdó i sant Senén, edifici gòtic popular tardà, reformat el 1916 Té, annexa, una hostatgeria
Sant Pere de Copons
Caseria
Caseria del municipi de Copons (Anoia), situada 2 km vers el NE de la vila, a la vall de la riera d’Anoia, a l’esquerra del riu.
L’església de Sant Pere, existent ja el 1038, tenia un petit nucli o sagrera pròpia el 1320, que es despoblà totalment als s XIV i XV Modernament es formà entorn seu una petita caseria que tenia nou cases el 1850
Sant Nicolau del Tretzè
Capella
Capella de la quadra de Freixe, dins el municipi de Piera (Anoia).
Existia ja el 1260 i surt com a sufragània de Piera entre els s XV i XVI L’edificació, en part romànica, ha estat renovada i es troba adossada a les restes d’una vella torre
Sant Maure
Vista aèria del Barri de Sant Maur, al límit amb Igualada, actual cap del municipi de Santa Margarida de Montbui (Anoia)
© Fototeca.cat
Barri
Barri i cap del municipi de Santa Margarida de Montbui (Anoia) formant conurbació urbana amb Igualada, situat a la dreta de l’Anoia, als vessants del turó del Pi (antiga zona fortificada), davant la ciutat d’Igualada.
La seva expansió ha estat motivada per l’afluència de població immigrada i s’han produït grans problemes d’equipament i d’infraestructura El 1966 s’inaugurà la capella de Sant Maur, erigida en parròquia el 1968
Sant Llorenç de la Bassa
Santuari
Santuari del municipi de Cullera (Ribera Baixa), al N de la muntanya de Cullera, on s’inicia la zona de marenys, a llevant de l’estany o bassa de Sant Llorenç
.
A la mateixa zona propera a la costa, però més al N, al límit amb el terme de Sueca, hi ha la caseria i nucli turístic del Mareny de Sant Llorenç
Sant Jordi
Antiga fortificació
Nom històric, totalment desaparegut, que tingué entre el 1265 i el 1300 una fortalesa i castlania que es creu que era situada al mercadal de la vila de Piera (Anoia).
Fou concedida per Jaume I a Guillem Sescorts o Sescots Atesa la vinculació dels Sescots a l’orde de Sant Jordi d’Alfama, hom ha cregut que li pervindria el nom d’aquest orde militar
Sant Jaume de Queralt
Sant Jaume de Queralt
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Església
Antiga parròquia del municipi de Bellprat (Anoia), als peus de l’antic castell de Queralt.
És una església romànica segle XI, molt modificada i, restaurada en la dècada dels noranta Des del segle XVI la parroquialitat es traslladà a Bellprat, i Sant Jaume passà a sufragània seva amb terme propi tenia 7 masies l’any 1686 Perdé el caràcter de sufragània el 1878 i restà com a simple capella
tossal de Sant Cristòfol
Muntanya
Tossal (91 m) que domina pel NW la ciutat d’Alcoi (Alcoià), contrafort meridional de la serra de Mariola, coronat pel santuari de Sant Cristòfol.
Sant Bernabé de Polinyà
Església
Caseria
Església i caseria del municipi de Polinyà de la Ribera (Ribera Baixa), vora el terme d’Alzira.