Resultats de la cerca
Es mostren 11356 resultats
Christiansø
Illa
Illa enfront de la costa de l’illa de Bornholm, dins de la regió d’Hovedstaden (Dinamarca).
Suècia
Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…
la Rata
Caseria
Caseria del municipi de la Pobla de Claramunt (Anoia), a la dreta de l’Anoia, al límit sud del terme.
Copenhaguen
El palau d’Amalienborg, edifici rococó a la ciutat de Copenhaguen
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de l’estat de Dinamarca, vora l’Øresund i estesa entre les illes Sjælland i Amager.
Copenhaguen té l’estatus d’ amt independent i fa les funcions de capital de l’ amt de Copenhaguen L’engrandiment de la ciutat ha absorbit els municipis propers Els darrers anys disminueix la població en el nucli de la ciutat i augmenta l’àrea metropolitana 522 km 2 El nucli antic és al voltant del castell construït pel bisbe Absalon a l’illa de Slotsholm, on hi ha el palau de Christiansborg, la Borsa edifici barroc de 1620-40, incendiat l’abril del 2024 i la Biblioteca Nacional El centre dels afers és entre la mar i els llacs de Saukt Sörgens Peblinge i Sortedams, amb àrees molt poblades que…
baronia de la Conca d’Òdena
Història
Demarcació històrica centrada pel castell d’Òdena (Anoia), a la conca d’Òdena.
Comprenia Claramunt, Montbui, Castellolí, Òdena, Orpí, Capellades, Jorba i Tous Igualada en restava exclosa —malgrat pertànyer-hi geogràficament— per tal com era carrer de Barcelona els cinc primers termes pertanyien als Cardona, els quals hi tenien un governador El 1385 passà a constituir la sotsvegueria d’Igualada, amb l’afegit d’algunes localitats de la vall de la riera de Carme Fins al segle XVII hi hagué litigis entre els sotsveguers d’Igualada i els senyors jurisdiccionals, ducs de Cardona