Resultats de la cerca
Es mostren 1328 resultats
la Guàrdia Pilosa
L’església de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa, al terme de Pujalt (Anoia)
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble del municipi de Pujalt (Anoia), a l’extrem oriental del municipi.
L’església parroquial és dedicada a sant Jaume Formava municipi independent a mitjan s XIX
la Guàrdia del Bruc
Castell
Antic castell del municipi del Bruc (Anoia), aturonat a l’W del coll de Can Maçana, als contraforts W del massís de Montserrat.
Esmentat el 974 amb el nom de castell de Bonifaci i el sobrenom de la Guàrdia, des d’abans del 999 fou propietat dels vescomtes de Barcelona, els descendents dels quals es cognomenaren Guàrdia o Saguàrdia 1158, i d’ací la denominació de vescomtat de la Guàrdia L’adquirí el prior de Montserrat, el 1370, amb tot el seu terme i la parròquia del Bruc Resta una part dels murs i de l’antiga església parroquial de Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell
puig de la Guàrdia
Restes de l’antic castell de Jorba, sobre el puig de la Guàrdia
© Fototeca.cat
Muntanya
Tossal (549 m) que domina el poble de Jorba (Anoia), on hi ha les restes de l’antic castell de Jorba.
el Grony
Cim
Cim (888 m) de la serra de Brufaganya, al límit del municipi de Pontils (Conca de Barberà) i de Bellprat (Anoia).
riera Gran
Riera
Curs d’aigua de la comarca d’Anoia que neix a l’altiplà de Calaf i s’uneix a la riera d’Anoia a Copons.
riu de Gost
Riu
Afluent de la riera de Carme (Anoia) per la dreta.
Neix al vessant oriental de la serra d’Orpinell, i passa vora la Torre de Claramunt el castell d’aquest poble era conegut també com a castell de Riudegost
la Goda
Antic poble
Antic poble del municipi d’Argençola (Anoia), aturonat a 706 m alt., a la capçalera del torrent de la Goda (afluent de la riera de Tous per l’esquerra).
L’antic terme formà, al s XIX, un municipi amb la Clariana Clariana i la Goda
la Llavinera
Detall d'una casa del poble de la Llavinera
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia), aturonat a 723 m alt., al sector meridional del terme.
Es formà a l’indret de l’antic castell de la Llavinera , ara del tot desaparegut Té una església molt renovada, dedicada a sant Jordi, filial de la parròquia de Sant Pere Sallavinera Consta des del 1065 en feu dels bisbes de Vic Passà als Cervera 1180, i formà part, després, de la baronia de Boixadors
priorat de la Llacuna
Priorat
Monestir
Priorat benedictí (Santa Maria de la Llacuna), filial de Sant Llorenç del Munt, situat a la vila de la Llacuna (Anoia).
L’església de Santa Maria fou donada el 1020 pels comtes de Barcelona a Sant Llorenç del Munt, i el 1060 el prevere Selva, que des d’aleshores la regia, la deixà lliure, amb la condició que hi fos fundat un priorat No tingué mai comunitat important Resten pocs vestigis de l’església, de cinc absis, que tingué funcions de parroquial de la Llacuna des del 1310
la Llacuna
La Llacuna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, situat en una petita vall (vall de la Llacuna), entre les serres de Puigfred i d’Ancosa, al límit amb l’Alt Penedès.
Situació i presentació El terme municipal de la Llacuna, de 52,25 km 2 , és un dels més extensos de la comarca després de Piera i és situat al límit amb l’Alt Penedès Mediona, a l’E, Font-rubí, al SE, Torrelles de Foix i Pontons al S i l’Alt Camp Querol, al SW-W dins l’Anoia limita, al N, amb Orpí i Santa Maria de Miralles Comprèn la vall de la riera de la Llacuna, solc obert a l’interior de la Serralada Prelitoral, drenat per torrenteres que originen la riera de Mediona o riu de Bitlles, afluent de l’Anoia en terres penedesenques, que descriu un arc de direcció S-NE entre la Plana d’Ancosa…