Resultats de la cerca

A la part final, la serra d’Ancosa té un llarg contrafort a cada costat per l’Anoia, la serra de Feixes, i, pel Penedès, la serra de Font-rubí El punt culminant d’aquesta serra es troba a 944 m d’altitud Separa les valls de Miralles i de la Llacuna de la plana del Penedès

Aquest lloc fou concedit, el 1153, pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als monjos cistercencs de Santa Maria de Valldaura per tal com les condicions d’aquest monestir proper a Barcelona no eren satisfactòries La manca d’aigua féu que els monjos no s’hi traslladessin definitivament i que no abandonessin Valldaura fins adquirir vora el Gaià el terreny on hagué de bastir-se el monestir de Santes Creus Ancosa es mantingué fins el 1835 com a granja d’aquest monestir

Situat en un petit puig proper a la carretera, ocupa el lloc de l’antic castell Elenio, existent el 1085 El lloc fou cedit al monestir de Sant Vicenç de Cardona En el fogatjament del 1381 es diu que Aleny, de la parròquia de Sant Pere Salarç, és de l’abat de Cardona i té 3 focs S'ha suposat que el vell castell es devia trobar a l’indret del gran casal de Can Ferrers, que ocupa el lloc dominant del puig, però no s’endevina cap resta medieval La capella de Sant Miquel d’Aleny, sufragània tradicional de Sant Pesselaç, és un edifici rectangular, amb porta a migdia i campanaret d’espadanya que no…

El torrent de l’Albereda neix vora el castell de la Roqueta i desguassa a la riera de Tous

L’església de Sant Martí d’Albarells, existent ja al segle XI, fou renovada el 1615 té una nau i dues capelles laterals i el campanar s’alça al costat esquerre Havia estat església parroquial, però la parroquialitat va passar a Santa Maria del Camí Veciana Al final del segle XII hi havia un molí paperer, el més antic documentat a Catalunya 1113 Correspon al lloc de Brenneros esmentat el 1031, propietat del prior i després abat de Montserrat

És documentada des del 1068 i tradicionalment tenia només el mas de la Codina, per això és anomenada Cal Codina de la Quadra El 1778 perdé la independència en unir-se a Solanelles i, el 1840, s'uní juntament amb aquest poble al municipi dels Prats de Rei

El 954 fou concedida la carta de poblament, dins el terme del castell de Fontanet Piera, per Guitard, de la família vescomtal de Barcelona El 1084 hi havia ja bastit el castell de Freixe , que aviat s’independitzà del de Fontanet Al s XIII passà a l’església de Solsona A mitjan s XIV tenia 15 cases En resta l’església Sant Nicolau, que depenia de la de Santa Maria de Piera