Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Sant Pere d’Ardesa

Absis de Sant Pere d’Ardesa, Rubió (2023)
© Jaume Ferrández
Església
Església del municipi de Rubió (Anoia).
Fou centre d’una petita demarcació parroquial de l’antic castell d’Ardesa, fusionat amb el de Rubió, situat al S del municipi, al puig de Sant Miquel 734 m alt, veí de l’església Té un absis de mitjan segle XI, amb arcuacions llombardes i lesenes i un fris amb dent de serra A la fi del segle XII es completà la nau i es construí un portal nou al mur de migdia Fou consagrada el 1192, i fou sufragània de la parròquia de Rubió des del segle XV Al segle XVII fou de nou modificada Perdé la categoria parroquial a mitjan segle XIX, i no té culte des del 1936 Edifici…
Galí
Església
Antiga quadra i església del municipi dels Prats de Rei (Anoia), a l’W de la vila.
A mitjan s XIX formava part del municipi de Solanelles
la Guàrdia Pilosa

L’església de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa, al terme de Pujalt (Anoia)
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble del municipi de Pujalt (Anoia), a l’extrem oriental del municipi.
L’església parroquial és dedicada a sant Jaume Formava municipi independent a mitjan s XIX
Balsareny de Segarra
Masia
Masia i antiga quadra del terme municipal de Veciana (Anoia), al límit entre l’altiplà de Calaf i la ribera del Sió (Segarra).
Inclosa inicialment dins la província de Lleida, fou agregada a mitjan s XIX al municipi de Durban, de la de Barcelona Depèn de la parròquia de Vilamajor dels Prats
Freixe
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Piera (Anoia), a l’esquerra de l’Anoia, aigua avall del Badorc.
El 954 fou concedida la carta de poblament, dins el terme del castell de Fontanet Piera, per Guitard, de la família vescomtal de Barcelona El 1084 hi havia ja bastit el castell de Freixe , que aviat s’independitzà del de Fontanet Al s XIII passà a l’església de Solsona A mitjan s XIV tenia 15 cases En resta l’església Sant Nicolau, que depenia de la de Santa Maria de Piera
monestir dels Prats de Rei
Monestir
Petit monestir de l’orde del Sant Sepulcre creat dins el terme dels Prats de Rei (Anoia), a mig camí de la vila i la Manresana dels Prats, abans del 1222, pel monestir de Santa Anna de Barcelona.
Fou conegut també per la comanda de Sant Miquel Nasqué després de resolta la discussió entre l’orde i la vila sobre l’antiga donació de l’església de Santa Maria dels Prats i les seves sufragànies de Sant Andreu de la Manresana i de Sant Ermengol avui en ruïnes feta a l’orde pel comte Ramon Berenguer III el 1126 Tingué una petita comunitat tres o quatre membres regida per un comanador, i ja era en plena decadència a mitjan s XIV L’església romànica de Sant Miquel de la Comanda fou destruïda el 1936, i les seves pedres, aprofitades per a les noves escoles de la vila
Vilallonga
Castell
Antic castell i parròquia i actual santuari (Sant Valentí) del municipi de Sant Martí Sesgueioles (Anoia), al sector més oriental del terme.
L’església és un edifici del segle XVII que substituí l’antiga església parroquial de Sant Valentí de Vilallonga, romànica, les restes de la qual es conserven prop seu hi ha unes sepultures antropomòrfiques També hi ha les restes de l’antic castell de Vilallonga , esmentat des del segle XI Des del segle XV en foren senyors els Rajadell passà al segle XVII als Cruïlles i als Aimeric, i el 1689 fou adquirit per Pau Dalmases, i el seu fill Pau Ignasi de Dalmases i Ros rebé el marquesat de Vilallonga A mitjan segle XVIII la parròquia de Vilallonga desaparegué, i fou…
la Segarra

Paisatge de la plana segarrenca amb el poble de Montfalcó al centre
© Fototeca.cat
Altiplà
Nom donat tradicionalment a l’altiplà central que separa la conca del Segre de les de l’Anoia, del Gaià i del Francolí.
És un fragment de la zona d’ascensió de la Depressió Central Catalana vers la Serralada Interior En la seva part més característica és essencialment Depressió Interior, encara, i comprèn tant l’altiplà de Calaf i l’alta conca de l’Anoia i dels seus afluents de capçalera, aigua amunt de Jorba a la comarca d’Anoia, com la major part de la comarca actual de la Segarra excepte la ribera del Sió i les terres altes meridionals de la comarca d’Urgell i àdhuc el sector més pròxim de la veïna de les Garrigues A l’altiplà de Calaf, concretament als Prats de Rei, hom situa el municipi romà de Segarra ,…
Rubió
Rubió
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia.
Situació i presentació El terme municipal de Rubió, de 38,5 km 2 , limita amb els termes bagencs de Castellfollit del Boix NE i Aguilar de Segarra N i amb els de l’Anoia dels Prats de Rei NW, Copons W, Jorba S i Òdena S i E És situat al sector NE de la comarca, al límit amb el Bages La serra de Rubió forma, en direcció NE-SW, l’eix del territori i separava antigament les sotsvegueries d’Igualada i dels Prats de Rei alhora és la divisòria d’aigües entre les quals vessen a l’Anoia a través de la riera de Rubió i les que vessen al Cardener a través de la riera de Maçana afluent a la de Rajadell…
Sant Martí Sesgueioles
Sant Martí Sesgueioles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, als altiplans de Calaf, al sector NW de la capçalera de l’Anoia.
Situació i presentació El municipi de Sant Martí Sesgueioles, de 3,87 km 2 , és situat al S de Calaf i envoltat pels termes de Calaf N, els Prats de Rei E i S i Pujalt W, que toca les mateixes cases de la vila El seu petit terme és drenat per una sèrie de torrents o xaragalls, un dels quals dit torrent de Sant Valentí, que formen la Riera Gran, tinguda per un dels dis cutits naixements de l’Anoia Aquesta riquesa d’aigua, que és la que degué decidir l’establiment de la població en aquest lloc, es palesa també en les fonts subterrànies del costat de l’església de la població i en la font d’en…