Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
l’Anoia
Congost de Capellades, format per l'Anoia, lloc de pas tradicional de les comnunicacions de la comarca (Anoia)
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de la riba dreta del Llobregat (anomenat riera d’Anoia
a la seva capçalera), amb el qual s’aiguabarreja a Martorell, després de recórrer la comarca a la qual dóna nom Anoia
), la part llevantina de l’Alt Penedès i un petit fragment de la del Baix Llobregat.
Hom situa el seu naixement, bé al pou de la Morera, prop de la Fortesa, bé al molí de la Roda, de Veciana, bé al torrent de l’Olla Tots aquests indrets són als altiplans de Calaf, Montmaneu i Argençola, situats entre els 600 i els 850 m d’altitud, a l’esquenall entre les conques del Llobregat i el Segre Forma la cubeta de recepció dins la Depressió Central Catalana, però la redossa a la Serralada Prelitoral Per a vèncer l’obstacle que constitueix aquesta darrera en l’impuls vers la Depressió Prelitoral, aprofita la falla de contacte de les calcàries mesozoiques amb el granit i els esquists…
les Casesnoves de Can Gras
Veïnat
Veïnat del municipi dels Hostalets de Pierola (Anoia), amb el nucli del qual és conurbat, a l’esquerra de la riera de Pierola.
la Vinyanova
Antiga granja de Montserrat, als termes del Bruc (Anoia) i de Collbató (Baix Llobregat), el nucli inicial de la qual (mas Bernarda) fou adquirit el 1566.
Els monjos hi anaven periòdicament a descansar, i per això hi havia una gran casa —restaurada parcialment i adaptada com a restaurant— i una capella Segons l’anunci de subhasta fet per l’estat el 1821, tenia 150 jornals de sembrat plantat d’oliveres, 130 jornals de vinya i 50 de bosc
castell de Tous
Castell
Castell termenat, molt renovat en temps moderns, dalt d’un turó (455 m alt.), sota el qual s’ha format la població de Sant Martí de Tous (Anoia).
Existia el 960, i el comte Borrell I el cedí als bisbes de Vic el 970, juntament amb el castell de Montbui La repoblació del lloc no es féu fins després del 1023, per encàrrec del bisbe Oliba al noble Guillem d’Oló o de Mediona Els bisbes l’infeudaren a molts senyors, fins que el 1318 el cediren al rei Jaume II A partir d’aquests moments els antics castlans, els cavallers cognomenats Tous, foren els senyors pràctics del terme El 1505 el castell fou cedit al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, que hi establí una petita comunitat entre el 1539 i el 1835
Castellnou del Camí
Llogaret
Llogaret del municipi de Veciana (Anoia), en un tossal, a l’esquerra de l’Anoia, damunt Santa Maria del Camí, poble amb el qual formà un municipi al segle XIX.
La seva església parroquial de Sant Jaume depengué de la d’Albanells
Clariana
Poble
Poble del municipi d’Argençola (Anoia), a l’esquerra de la riera de Clariana , afluent, per la dreta, de l’Anoia, i que neix a la serra d’Aguiló (Santa Coloma de Queralt), passa per les Roques, Contrast i Clariana, i desemboca al seu col·lector prop de Jorba.
L’església parroquial Santa Maria és esmentada ja el 1002 com a pertanyent al monestir de Sant Cugat del Vallès, a l’igual del castell de Clariana , del qual romanen algunes restes Al s XIX formà un municipi amb la Goda
Santa Margarida de Claramunt
Església
Església del castell de Claramunt, al municipi de la Pobla de Claramunt (Anoia).
Fou bastida després del 1463, quan el primitiu castell i església inicialment de Santa Maria, amb tres naus i tres absis, les restes de la qual encara es conserven foren destruïts Fou, com l’anterior, parroquial del lloc fins el 1603 S'hi celebra un aplec el primer de maig
coll del Bruc
Collada
Depressió (627 m alt.) de la línia de crestes que separa la conca d’Òdena de la conca baixa del Llobregat (al límit dels municipis del Bruc i de Castellolí, a l’Anoia), a l’extrem occidental del massís de Montserrat.
Per tal d’evitar el congost de Capellades, que seguia la via romana i l’antic camí ral, des del començament al s XIX hi passa la carretera de Barcelona a Lleida, la qual té en aquest indret el punt més difícil del seu recorregut El 1974 fou inaugurat el túnel del Bruc , de 1 200 m entre els termes del Bruc i de Castellolí
vegueria de Cervera
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia el Solsonès (incloses algunes zones veïnes, com la vall d’Alinyà, a l’Alt Urgell, Cardona i les zones veïnes del Bages i del Berguedà) i la Segarra (inclosos l’altiplà de Calaf, la vall de l’Anoia fins a Jorba i l’alt Gaià).
En depenia la sotsvegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21 948 h el 1718 al s XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats A causa de l’aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte, amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera 9 314 h 1718 de la vegueria baixa de Cervera 11 664 h 1718
Vilallonga
Castell
Antic castell i parròquia i actual santuari (Sant Valentí) del municipi de Sant Martí Sesgueioles (Anoia), al sector més oriental del terme.
L’església és un edifici del segle XVII que substituí l’antiga església parroquial de Sant Valentí de Vilallonga, romànica, les restes de la qual es conserven prop seu hi ha unes sepultures antropomòrfiques També hi ha les restes de l’antic castell de Vilallonga , esmentat des del segle XI Des del segle XV en foren senyors els Rajadell passà al segle XVII als Cruïlles i als Aimeric, i el 1689 fou adquirit per Pau Dalmases, i el seu fill Pau Ignasi de Dalmases i Ros rebé el marquesat de Vilallonga A mitjan segle XVIII la parròquia de Vilallonga desaparegué, i fou agregada a la de…