Resultats de la cerca
Es mostren 1413 resultats
Lleó
Regió històrica de la península Ibèrica, que constitueix l’extrem occidental de la Meseta septentrional.
Formada per les províncies de Lleó, Zamora, Salamanca, Valladolid i Palència, de l’actual comunitat autònoma de Castella i Lleó A la major part de la regió apareixen els materials paleozoics del sòcol, bé que a l’E aquest resta sota dipòsits argilosos, modelats en suaus ondulacions El conjunt presenta un paisatge monòton, dominat per relleus residuals, en el qual alternen páramos pobres amb rics camps Els relleus principals, a part el vorell muntanyós de la Meseta, són les muntanyes de Lleó, al N, en les quals l’Esla i els seus afluents han obert llurs valls, i els Arribes del Duero, blocs…
Boqueixón
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, situat al SE de Santiago de Compostel·la.
Es drenat per l’Ulla La capital del municipi és O Forte
Lobios
Municipi
Municipi de la província d’Ourense, Galícia, delimitat al S per Portugal i drenat pel riu Limia.
El cap del terme és Fondevila El sector primari hi és important agricultura blat de moro, sègol, patates i vinya i ramaderia Hi ha manufactures de la fusta
Asparrena
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi d’Àlaba, País Basc.
Situat prop del límit amb Guipúscoa, el terme és format per deu pobles Araia en castellà Araya és la capital del municipi i concentra la major part dels serveis 1294 h 2010
Legazpi
Municipi
Municipi de Guipúscoa, País Basc, situat a l’E de Mondragón i drenat pel riu Urola.
És un centre industrial amb gran activitat en els sectors metallúrgic, químic i paperer N'és remarcable, des del punt de vista arquitectònic, l’església parroquial, del s XVIII, l’ajuntament i les cases del barri antic
Laudio
Municipi
Municipi d’Àlaba, País Basc.
Situada a la vora del riu Nerbion, a pocs quilòmetres de Bilbao, que és el seu centre comercial Té indústries siderúrgiques, químiques, de fabricació de vidre, de la ceràmica i de la fusta El conjunt del municipi és d’agricultura rica civada, ordi, patates i molt ramader ovelles, vaques
Mutriku
Municipi
Municipi de Guipúscoa, País Basc, situat a la costa cantàbrica, a l’W de la desembocadura del riu Deba.
L’economia gira principalment entorn de la pesca i les activitats que hi estan relacionades salaó i conserves Altres indústries destacades són les metallúrgiques, les de fabricació de material clínic i la d’elaboració de sidres N'és remarcable l’església parroquial d’estil neoclàssic És un centre d’estiueig
Lekeitio
Municipi
Municipi de Biscaia, País Basc, situat a la desembocadura del riu Lea.
És un centre pesquer, entorn del qual s’hi han desenvolupat les indústries i la comercialització derivades Les seves platges l’han convertit en una zona típica d’estiueig La construcció més important és la de l’església parroquial de l’Asunció, del s XIII, amb retaules gòtics i flamencs d’interès
Tui
© M. Pujol i R. Poyato
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia, capital d’O Baixo Miño.
Fronterer amb Portugal, és situat a l’aiguabarreig del Miño amb el Louro Centre agrícola i comercial a causa del pont internacional sobre el Miño, té una important indústria de la fusta i de la ceràmica Seu episcopal, des del 1959 la diòcesi comparteix la capitalitat amb Vigo Hom ha suposat que l’origen de la ciutat fou la colònia grega de Tyde Seu episcopal ja en època romana, Vítiza hi establí la cort Despoblada amb la invasió sarraïna, fou repoblada per OrdoniI d’Astúries mitjan segle IX i atacada repetidament pels normands al segle X A partir del segle XII fou escenari de…
Binèfar
Municipi
Municipi d’Aragó, a la província d’Osca, a la zona actualment aragonesa de la plana de la Llitera, entre Tamarit de Llitera i Montsó.
El terme, pla en la seva major part, és regat pel canal d’Aragó i Catalunya, que permet el conreu de 1 850 ha de regadiu cereals, farratge, arbres fruiters, hortalisses, bleda-rave sucrera, cotó, lli el secà 180 ha produeix cereals i vinya i olivera associades Hi ha ramaderia bovina, porcina i ovina La industrialització, especialment la derivada de l’agricultura, ha ajudat al desenvolupament de la vila, que rebé durant els anys setanta un fort corrent immigratori, que comprenia població catalana procedent de l’alta Llitera i de Ribagorça Aquest desenvolupament féu que el seu…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina