Resultats de la cerca

Rectangular i d’una sola nau, amb contraforts a l’exterior, té dos pisos, l’inferior de poca alçada, ambdós amb un cos central amb volta de canó, reforçada amb arcs fajones El superior, que acaba amb dos miradors, té arcs cecs amb decoració de soga a les columnes Obra clau de l’art asturià, esvelta i ben proporcionada, és d’una gran originalitat, malgrat les influències visigòtiques, carolíngies i orientals

S’hi han documentat dues fases d’utilització La més recent, datada de la segona meitat del segle V aC i al segle IV aC, correspon a una necròpolis de túmuls quadrangulars, característica del SE de la península Ibèrica La fase més antiga, datada entorn del 500 aC, es caracteritza per la presència d’un gran monument funerari en forma de torre de 10 m d’alçada, decorat amb baixos relleus de tema mitològic, que probablement correspon a la sepultura d’un rei

És un edifici singular, de planta quadrada 50 m de costat, bastit damunt una terrassa de 2,5 m d’alçada i amb diferents recintes distribuïts en forma de U entorn d’un pati Ha donat abundosos materials arqueològics, com joies, armes i diferents objectes sumptuaris, incloent-hi un gran nombre de copes de ceràmica àtica del s V aC Ha estat interpretat com un palau o un palau santuari vinculat a una dinastia local Fou excavat entre el 1978 i el 1986 per Joan Maluquer de Motes

Situat dins el municipi d’El Paso, abasta tot el perímetre del cràter de la Caldera de Taburiente, formació volcànica que culmina al Roque de los Muchachos 2413 m Constitueix una gran depressió que l’acció erosiva de nombrosos barrancs ha contribuït a formar fins els 2 000 m és una zona de domini del pi canari, mentre que, a partir d’aquesta alçada domina el matollar de genísties especialment codeso La fauna és escassa i composta fonamentalment per petits vertebrats conills, tudons, llargandaixos, etc La peculiar morfologia de la Caldera de Taburiente feu que aquesta fos un…

Conreu de cereals i d’oliveres Bestiar porquí Mines d’estany Al seu terme hi ha el gran pont d’Alcántara , romà s I dC de sis arcs, sobre el Tajo, de 194 m de longitud i 71 m d’alçada màxima És un dels ponts romans més grans i més ben conservats La vila, a l’edat mitjana, fou definitivament reconquerida als musulmans el 1212 per Alfons IX de Castella El 1479 s’hi celebraren les anomenades vistes d’Alcántara entre Isabel I de Castella i la seva tia Beatriu, duquessa de Viseo, cunyada d’Alfons V de Portugal, preliminars del tractat d’Alcáçovas El convent de Sant Benet…

El jaciment de Mesa de Setefilla és format per un turó artificial de 8 m d’alçada màxima, situat en un ampli altiplà rocallós Hom hi ha constatat una ocupació ininterrompuda des de l’edat del bronze mitjà entorn del 1600 aC fins a la plena època ibèrica vers el 400 aC, moment en què fou desocupat fins a època medieval La superposició de tretze estrats d’habitació preromana permet de constatar l’existència de fases sense solució de continuïtat des d’una societat altament organitzada durant el bronze mitjà, a l’horitzó tartessi, fins a la cultura ibèrica Les excavacions del turó,…

La geografia De contextura granítica, recobert en alguns puigs per Paleozoic residual, és flanquejat al N i a l’W per materials eocènics, que formen cingles de retrocés en el contacte del Collsacabra i de la plana de Vic, molt coneguts i característics El massís és format per blocs de plegament germànic, amb surreccions i enfonsaments, amb algunes falles que l’emmarquen per migjorn i per llevant L’altitud màxima és de 1202 m, i les inferiors, a les valls més baixes, al voltant dels 300, però la majoria de les altures van de 800 a 1000 m Les…

Situació i presentació És el terme més septentrional de la comarca d’Osona, a la qual pertany des de l’any 1989, ja que fins aleshores havia format part de la comarca del Ripollès Constitueix un cas atípic ja que es troba en terres gironines Limita al N amb el municipi de Vallfogona de Ripollès, al NE i l’E amb les terres garrotxines de Riudaura i la Vall d’en Bas, al S i l’W amb els municipis osonencs de Sant Pere de Torelló i Santa Maria de Besora, respectivament, i al NW amb Ripoll Vista del salt del Molí © CIC-Moià El terme, força accidentat, constitueix la capçalera del Ges, voltada per…

L’edifici Mirant Santa Maria de Lluçà des de l’exterior, no ens imaginaríem mai els valuosos vestigis del passat que amaga Aquest monestir conserva l’església romànica, el claustre amb vint-i-dues columnes i capitells treballats, restes de la casa del prior i d’altres dependències La seva estructura s’organitza al voltant del pati del claustre A la banda nord, unida amb les galeries claustrals, hi ha l’església Segurament la cuina i el menjador o refectori estaven situats al costat sud Al sector oest, totalment reformat, hi ha la…