Resultats de la cerca
Es mostren 12347 resultats
Sant Llorenç de Cerdans
Vista d’un sector de Sant Llorenç de Cerdans
© Fototeca.cat
Priorat
Nom donat al priorat canonical de Sant Llorenç del Munt
, de les Guilleries (Osona), per tenir unida la petita parròquia de Sant Cristòfol de Cerdans, del municipi d’Arbúcies (Selva), on residien els seus darrers priors.
Sant Llorenç de Boada
Església
Antiga església romànica existent el 1088, construïda a l’antiga vil·la rural de Boada (962) del municipi de Vic (Osona), al SW de la ciutat.
Fou volada el 1939 Ha deixat nom al molí de Sant Llorenç i a la veïna horta de Sant Llorenç
castell de Sant Llorenç
Castell
Antic castell, reemplaçat al segle XII per la canònica augustiniana de Sant Llorenç del Munt, del municipi de Sant Julià de Vilatorta (Osona).
La seva jurisdicció fou reemplaçada al llarg del segle XI pel castell de Meda o de Sameda
Sant Lleïr de la Vall d’Ora
Caseria
Església
Caseria, església i hotel (810 m alt.) del municipi de Navès (Solsonès), al N del terme, sota els cingles de Busa, a l’esquerra de l’aigua d’Ora, al centre d’una ampla vall que domina, al SE, l’església parroquial de la Móra i, al SW, la de la Selva.
Sant Lleïr de Casavella
Porta d’entrada de l’església de Sant Lleïr de Casavella
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), al S del municipi, prop de Guixers i de la vila de Sant Llorenç de Morunys.
L’església, d’origen romànic, té un porxo i un interessant fris esculpit a la porta
Sant Just de Joval
Sant Just de Joval
Fototeca.cat
Església
Antiga església (sufragània de la de Sant Martí de Joval) i terme del municipi d’Olius (Solsonès), a l’E del cap del municipi, a tocar del terme de Clariana de Cardener.
L’edifici És un edifici que arquitectònicament mostra una gran puresa de línies, tot i que ha sofert modificacions L’obra romànica consta d’una nau, reforçada amb un arc toral i amb la coberta sobrealçada, coronada per un absis recuperat durant les obres de restauració —ja que havia quedat amagat per la construcció d’una sagristia—, el qual s’obre amb un arc preabsidal L’interior rep la llum per diverses finestres, algunes de les quals són d’arc de mig punt i de doble esqueixada La del frontis, a ponent, és d’estructura geminada, amb una columna cilíndrica que aguanta, des del collarí…
Sant Just d’Ardèvol
Poble
Poble del municipi de Pinós (Solsonès), al N del municipi.
L’església de Sant Just, existent ja al s XII, fou reconstruïda al s XVI fou sufragània de Su fins al principi del segle actual Pertanyia a l’antic municipi d'Ardèvol
Sant Julià Sassorba
Campanar de l’església romànica de Sant Julià Sassorba, restaurat el 1991
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Gurb (Osona), a l’W del terme, vora el torrent de Sant Julià
(afluent, per l’esquerra, de la riera de Sant Joan).
És una de les antigues parròquies del terme del castell de Gurb, existent el 917 Fou usurpada pels senyors del castell a partir del 920 i recuperada pels bisbes de Vic el 1080 El 1091 es consagrà una nova església romànica, subsistent en part, modificada amb una nova porta el 1572 i amb la supressió dels absis per un gran presbiteri al s XVIII Tenia 14 famílies el 1553, 26 famílies i 174 h el 1626 i 22 famílies i 170 h el 1782
Sant Julià de Vilatorta
Sant Julià de Vilatorta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba a llevant de les terres guillerienques, i forma la separació natural entre la Plana i les Guilleries Limita al N amb el municipi de Folgueroles, a l’E amb Sant Sadurní d’Osormort, al SE amb Viladrau, al SW amb Taradell, a l’W amb Santa Eugènia de Berga i al NW amb Calldetenes Les terres de llevant es configuren com les serralades del sector de Guilleries, estenent-se des de la collada del Vilar, al límit amb Taradell i Viladrau, fins a Coll Pedrís, en la confluència del límit amb Folgueroles Tot aquest sector fronterer, format amb materials del Terciari, s’…
Sant Julià de Cabrera
Aspecte del disseminat de Sant Julià de Cabrera (Santa Maria de Corcó)
© A. Bachs
Poble
Poble del municipi de Santa Maria de Corcó (Osona), de caràcter disseminat, situat al peu de la cinglera occidental de la serra de Cabrera
.
És centrat per l’església de Sant Julià de Cabrera , que li dóna el nom al disseminat El 1687 tenia 13 masos, 142 h el 1782 i 210 h el 1855 És format exclusivament per masos, amb grans prades per al bestiar, i boscs de faigs i roures Pertany a la seva demarcació el santuari de Cabrera, prop del qual hi ha les restes del castell de Cabrera, origen de l’important llinatge del mateix nom