Resultats de la cerca

Té una església dedicada a sant Vicenç Hi ha la notable masia de can Ros, que havia radicat al veïnat de Sant Mateu fins al s XVII

La parròquia de Sant Cristòfol existia ja el 986 L’antiga església, de la qual només resten els fonaments, era en un serrat, davant de l’actual, que era construïda al pla, sobre la riera de Vespella , el 1752 La vall té importants masies, com l’Argila, Sant Vicenç, la Vila i les Coromines, i una moderna urbanització, dita Serrabonica

Es troba prop de l’important mas Vicenç Existia ja el 1012 i es trobava sota la tutela del monestir de Sant Pere de Casserres Des del s XIV consta com a sufragània de Sant Pere de Roda de Ter, categoria que ha conservat fins a l’actualitat L’església actual fou refeta el 1786 Del s XII al XVII tenia 9 masos, convertits en 21 el 1860 Avui dia té dins la seva demarcació petits barris i cases que formen el nucli del municipi de les Masies de Roda

El terme coincidia amb el de la parròquia de Sant Miquel de Sorerols, amb la seva sufragània de Santa Cecília Aquest lloc apareix documentat per primer cop en el llistat de parròquies del bisbat de Vic a mitjan s XI L’any 1072 hi ha notícia d’un personatge anomenat Guillem Sanç de Sorerols, però no és fins el 1086 que aquest castell apareix esmentat Era domini dels vescomtes d’Osona-Cardona Van ser feudatàries d’aquest castell les famílies Sorerols, Malla, Sant Vicenç i Rovira, entre d’altres L’any 1587 el castell va ser venut per Frederic de Cardona al baró de Savassona, de…

Rebé el nom d’un antic mas La fàbrica de filatures de cotó, Almeda, Alemany i Companyia SL, s’originà el 1932 per la fusió de dues fàbriques, la de Frederic Marcet i Francesc Sindreu i la de Ferran i Pere Almeda i Successors de Rafael Puget, creades entorn del 1880 L’incendi d’una fàbrica el 1931 fou causa de la fusió El 1972 tenia 12 000 pues i 180 obrers, el 80% dels quals residien a la colònia, i la resta, als pobles veïns La colònia, on habitaven 245 persones 1981, es creà el 1880, i el 1883 s’hi erigí una església, dedicada a la Sagrada Família Té dispensari i escola

Situació i presentació Limita amb Foixà N, Parlavà E, Corçà S-SW i la Pera W El terme, pla al centre i al N, és en bona part ondulat per serrats i pujols que tenen llurs màximes elevacions 180 m al sector de ponent, on es localitza la Toia i Terra Negra, nom, aquest darrer, originat pels afloraments volcànics que abunden al terme i que han donat lloc a l’explotació de pedreres de basalt La riera de Rupià, vora la qual és emplaçat el poble, afluent de la Riera Nova en la conca del Daró, rega el territori juntament amb altres torrenteres El terme és travessat, d’E a W, per la carretera que…

Situació i presentació El municipi d’Espinelves, tot i pertànyer a la comarca d’Osona, és adscrit administrativament a la província de Girona Limita al NE amb el municipi de Vilanova de Sau, a l’E amb Sant Hilari Sacalm i al SE amb Arbúcies, ambdós pertanyents a la comarca de la Selva, al SW limita amb Viladrau i al NW amb Sant Sadurní d’Osormort El terme, dins la subcomarca de les Guilleries, és força accidentat, amb un nombre important de turons, que assoleixen les màximes altituds al sector oriental del municipi Fent límit amb Viladrau hi ha la baga d’en Caseta 826, el turó de…

Situació i presentació Es troba al sector que hom coneix com la vall de Torelló o la vall del Riu Ges, la qual és integrada pels municipis de Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló i el mateix terme de Torelló, cap d’aquesta demarcació geogràfica El terme, situat al sector septentrional de la Plana de Vic, limita al N amb Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló, a l’E amb Santa Maria de Corcó, al S amb Manlleu i a l’W amb les Masies de Voltregà i Orís La vall de Torelló, formada per la part baixa de la conca del Riu Ges i per la del seu principal afluent, el Riu Fornés,…

Situació i presentació Limita al N amb Ventalló i Viladamat ambdós de l’Alt Empordà, a l’E amb la Tallada d’Empordà, al SE amb Verges, al S amb Jafre i a l’W amb Vilopriu Constitueixen el municipi els pobles de les Olives, cap municipal, i de Garrigoles Consta que el 1210 Garrigoles i les Olives —pertanyents al comtat d’Empúries— passaren al domini del monestir de Santa Maria d’Amer El 1399 tots dos llocs formaven part de la baronia de Verges, segons un inventari ordenat per la baronessa Joana de Rocabertí, vídua i hereva de Pere d’Empúries, mentre que el 1698 figuraven com a…