Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Ujung Pandang
Ciutat
Capital de les Cèlebes Meridionals, Indonèsia, a la costa SW de l’illa de Cèlebes.
És un port turístic i comercial i un centre exportador de tabac, cafè, espècies, copra i palma de coco Hi ha fàbriques de ciment Centre d’ensenyament superior
Pematangsiantar
Ciutat
Ciutat de la Sumatra Septentrional, Indonèsia, a 80 km de Medan.
És el mercat d’on surten el tabac, el te i l’oli de palma procedents d’unes extenses plantacions agrícoles És centre de l’obra d’evangelització realitzada entre els bataks batak
Surabaya
Ciutat
Capital de la província de Java Oriental, a l’illa de Java, Indonèsia.
És situada a la costa N de l’illa, a la desembocadura del Surabaya, que pren el nom de Kali-Mas, a l’estret de Madura Important port d’exportació sucre, cafè, oli de palma, espècies, tabac, petroli i cautxú i d’importació maquinària i productes manufacturats És la segona ciutat del país i un gran nucli industrial metallúrgia, indústria mecànica, de maquinària, de muntatge d’automòbils, química, tèxtil, del ciment i alimentària, drassanes i refineria de petroli Base naval de la marina indonèsia
la Banya
© Fototeca.cat
Península formada en època relativament moderna (existent, però, ja al s XV) amb els al·luvions de l’Ebre a l’extrem meridional del delta.
És unida a la terra ferma per l’istme del Trabucador a l’extrem oposat, la punta del Galatxo es troba enfront de Sant Carles de la Ràpita Montsià, al terme municipal del qual pertany, tot i que l’esmentat istme l’uneix al terme d’Amposta la seva costa septentrional, o costa de Dins, constitueix el límit meridional del port dels Alfacs entre la punta de Palma Marina i l’istme del Trabucador hi ha el moll i les altres installacions de les Salines de la Ràpita o de la Trinitat L’extrem meridional de la costa de Fora és la Testa de la Banya, prop de la qual hi ha el far de la Banya…
Abidjan
Ciutat
Capital del departament d’Abidjan, a la Costa d’Ivori.
Emplaçada en una península de l’albufera d’Ebrié, l’obertura del canal de Vridi el 1950 convertí la ciutat en port d’aigua profunda el hinterland del qual s’estén fins al Níger La ciutat, que ha crescut de pressa gràcies al port tenia 26000 h el 1937, consta de tres parts Le Plateau, centre d’afers Adjamé, barri industrial i d’habitatge i, a l’illa de Petit Bassam, el raval de Treichville Centre industrial laminació d’alumini, indústria química, construcció mecànica, refinatge de petroli Elaboració i comerç de productes agraris de la regió fusta, cafè, cacau, pinya tropical, plàtans, oli de…
Jakarta
Ciutat
Capital d’Indonèsia, forma un districte urbà propi.
És situada a l’oest de l’illa de Java, prop de l’embocadura del riu Tjiliwung Fundada el 1619 pels holandesos amb el nom de Batàvia , prengué el nom actual el 1945, i és capital des del 1950 S’estén uns 15 km al sud del vell port i barri comercial de Jakarta Raya, construït el 1808 en ésser destruïda la ciutat vella i on actualment hi ha el centre de negocis per l’est arriba fins al vell suburbi de Jatinegara, i pel sud, fins al nou de Kebajoran Baru Els barris residencials, d’uns 10 km d’extensió, presenten encara una considerable mescla d’establiment de caràcter rural i de desenvolupament…
baronia de Cervelló
Geografia històrica
Jurisdicció feudal que comprenia els termes de Cervelló, la Palma de Cervelló, Pallejà, Sant Boi, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat, Vallirana i Oleseta, a la marca del Penedès.
Té l’origen en el castell termenat de Cervelló, que fou venut el 992 per Ramon Borrell i Ermengol, fills del comte de Barcelona Borrell II, a Bonfill, senyor del castell de Masquefa els seus descendents adoptaren el nom de Cervelló i posseïren la baronia fins el 1297, que Guerau de Cervelló i de Cabrera la vengué a Jaume II per 130 000 sous barcelonesos Passà a la casa comtal de Pallars El 1374 Roger de Comenge, vescomte de Bruniquel, fill i hereu d’Elionor de Pallars, la vengué a la reina Elionor Restà en poder de la corona fins que fou adquirida per la ciutat de Barcelona el 1390 El 1411,…
bisbat de Lleida
© Fototeca.cat
Bisbat
Demarcació eclesiàstica que té per capital la ciutat de Lleida.
El bisbat primitiu s’extingí amb l’ocupació sarraïna 719 Després de la conquesta cristiana 1149, el bisbe de Roda de Ribagorça, Guillem Pere de Ravidats, hi restablí el culte catòlic i hi traslladà la seva seu episcopal La nova demarcació episcopal uní, a l’antic bisbat de Roda , els territoris lleidatans tornats a conquerir integraven el bisbat de la zona dels Monegres, el Baix Cinca, el comtat de Ribagorça, la Llitera, el Segrià i les Garrigues El 1203 el papa Innocenci III solucionà les antigues disputes entre Roda i Osca i fixà el límit occidental al riu Cinca, fins a l’església de…
Costa d’Ivori
Estat
Estat de l’Àfrica central, a la part occidental del golf de Guinea, limitat al nord per Burkina Faso i Mali, a l’est per Ghana, i a l’oest per Guinea i Libèria; la capital és Yamoussoukro.
La geografia física Geològicament la Costa d’Ivori és formada per un sòcol cristallí i metamòrfic cobert de materials argilosos que es donen al litoral juntament amb sorres de l’era terciària Des del punt de vista morfològic hom hi distingeix dues grans unitats de relleu els altiplans i les planes Els altiplans amb altituds superiors als 350 m i els glacis formen, respectivament, la part septentrional i central del territori Les planes ocupen la part meridional al llarg de la costa i no sobrepassen els 200 m alt La costa té un sector oriental baix, amb albuferes, i un altre d’occidental,…
bisbat de Tortosa
© Fototeca.cat
Bisbat
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Tortosa.
L’existència de la diòcesi consta d’una manera certa el 516, i el seu primer bisbe conegut és Asellus, que assistí al concili de Barcelona del 540 La seva demarcació es constituí després del 1150 amb un territori que comprenia pràcticament l’actual regió de Tortosa i s’estengué amb la conquesta valenciana per tota l’actual regió de Castelló de la Plana Es creu que corresponia en bona part a l’antic territori ibèric dels ilercavons La diòcesi fou molt retallada entre el 1957 i el 1960, en crear-se la diòcesi de Sogorb - Castelló de la Plana , de resultes de les directrius del…