Resultats de la cerca
Es mostren 541 resultats
les Masies de Taradell
Antic municipi
Antic municipi d’Osona, format per les masies del terme de Taradell, que tingué vida autònoma separada del municipi de Taradell del 1820 al 1831.
Les tensions entre els pagesos i la vila s’havien iniciat ja el 1762 L’ajuntament es reunia a l’Hostalet del Bolló L’audiència de Barcelona ordenà la fusió amb el municipi de la vila el 1831
serra de les Medes
Serra
Alineació muntanyosa de direcció NW-SE, entre la serra de Finestres i el lloc de les Encies, que separa les valls d’Hostoles i de Llémena.
estret de les Coves
Congost
Congost del Freser, entre Ribes de Freser i Campdevànol, on hi ha les coves de Ribes
.
serra de les Espades
Serra
Alineació muntanyosa (3.332 m alt.) al S del pic de Posets, que separa les valls de Benasc (Saünc) i de Gistau.
coll de les Alzines
Collada
Pas de la carretera de Vinçà a Sornià a la serra que separa les aigües de la Tet i de l’Aglí.
És el límit natural entre el Conflent, el Rosselló i la Fenolleda Es troba al límit dels termes municipals de Tarerac Conflent i Trevillac Fenolleda
zona de les Nogueres
Faixa dels Pirineus centrals catalans, entre els Pirineus axials i les serres interiors dels Prepirineus i entre els rius Éssera i Segre.
En el fragment més ampli, entre la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa, ocupa de 15 a 20 km d’amplada, i és identificable per la faixa W-E d’argiles triàsiques Prepirineus intercalades entre la massa compacta N i els massissos parallels S de llicorelles paleozoiques Pirineus axials S'originà per la compressió dels Prepirineus naixents a l’orogènia alpina contra els Pirineus hercinians, rígidament resistents Hi hagué, doncs, un plegament conjunt de materials de la vora del massís antic i de la cobertora mesozoica que empenyia, el qual originà, en lloc de plecs ben dibuixats, una sèrie d…
serra de les Canals
Serra
Alineació muntanyosa (830 m al roc de les Tres Creus) de direcció NE-SW que forma la paret oriental del grau d’Oliana.
les Masies de Manlleu
Antic municipi d’Osona, creat vers el 1810 amb les masies del terme de Manlleu i els termes de Vilamirosa i de la quadra de Clavelles.
Des del 1841 hom pressionà l’ajuntament perquè es tornés a unir amb el de Manlleu, i el 1844 ja era feta la fusió
les Masies de Roda
El monestir de Sant Pere de Casserres
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al punt de confluència del Gurri amb el Ter Les terres del municipi envolten pràcticament les del terme de Roda de Ter, i limiten al N amb Santa Maria de Corcó, a l’E amb Tavertet i Vilanova de Sau, al S amb Tavèrnoles, a l’W amb Gurb i al NW amb Manlleu El terme de les Masies de Roda es va segregar de Roda de Ter el 1806, si bé la separació no fou aprovada per l’Audiència fins el 1836 Les terres del terme són força planeres, llevat del sector trencat pel Ter, on es troben les partides de…
bosc de les Fages
Baga de la serra de Bellmunt, entre el cim i el Torrent de Fontviva, pertanyent a Sant Pere de Torelló (Osona).
Abans de l’annexió per aquest darrer municipi del de les Masies de Sant Pere de Torelló, hi constituïa un enclavament de 0,78 km 2