Resultats de la cerca

L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia Al segle XIX formà part del municipi de Vilacarle Vora la carretera de Campo a la Pobla de Roda hi ha el balneari de les Viles de Turbó , en activitat

És accidentat pels contraforts occidentals de les serres de Palleroa i de Giró Gran part del territori és cobert de boscs roures i carrasques i de pasturatges La tradicional activitat del carboneig desaparegué L’agricultura és totalment de secà, i hi predominen els cereals blat i ordi Hi ha ramaderia bestiar de llana i porcí, que ha anat creixent a llarg dels anys La població ha minvat des del 1930 a causa de l’emigració, especialment a Barcelona El poble 44 h agl i 59 h diss 2001 836 m alt és en un coster, a la dreta del riu de Queixigar L’església parroquial és dedicada a sant…

És format per una plataforma estructural que s’estén en una superfície de 10 per 12 km, amb una altitud entre 900 i 1300 m Pels sectors oest i sud enllaça suaument amb els relleus de la plana de Vic, mentre que pel nord resta tallat per l’abrupte escarpament de falla de la vall d’Hostoles, i per l’est, per una immensa cinglera que el separa del veí massís de les Guilleries És constituït per materials sedimentaris, gresos i margues principalment, entre els quals es destaquen els eocènics El relleu és molt pla, amb nombrosos petits turons testimoni coronats de gresos i amb presència de formes…

El territori és drenat, a més, per diversos torrents que desguassen directament, per la dreta, al Guadalop El sector meridional és accidentat per la serra de la Ginebrosa 890 m alt, contrafort nord-oriental del Sistema Ibèric la resta del municipi és relativament plana L’agricultura és l’activitat econòmica predominant 987 ha cereals, arbres fruiters, ametllers i, sobretot, oliveres la resta són boscs de pins i alzines i matollars Hi ha bestiar oví i porcí La vila 217 h agl 1981, torredans 611 m alt és al peu de la serra de la Ginebrosa, a l’extrem meridional del sector més pla…

El terme comprèn una part de l’alta vall de l’Éssera vall de Benasc amb la capçalera d’aquest riu, on s’aixeca el massís de la Maladeta, amb el pic més alt dels Pirineus l’Aneto 3404 m El rocam paleozoic proporciona els esquists metamòrfics negres llicorella emprats en la construcció dels llosats dels grans teulats voladissos L’abundància de bosc explica que la major part dels elements constructius siguin de fusta El 75% del terme, d’erms i de zones forestals avets i pins roigs i negres són propietat del municipi, amb els boscs de Cregüenya, Vallhiverna i Vaticelles, i pasturatges estiuencs d…

El terme, molt reduït, s’allarga a l’esquerra de l’Éssera, enfront del terme de Vilanova d’Éssera, des de prop de Saünc fins al torrent de Lliri El sector més muntanyós és cobert de matollar L’agricultura es localitza a la vall de l’Éssera, que en aquest sector de sortida de l’estret de Saünc, s’obre els conreus se centren en el farratge prats de sega 65% i alfals 34% L’activitat econòmica més important, però, és la ramaderia 391 caps de bestiar boví i 324 d’oví El poble 52 h agl 1991 996 m alt és prop de l’Éssera La seva església de Sant Genís és sufragània de la de Vilanova d’…

És envoltada, al NE, per l’altiplà de Collsacabra i la serra de Cabrera, a l’E per les Guilleries, al SE pel Montseny i el pla de la Calma, al SW pel pla de la Garga i pels cingles de Centelles, a l’W per la serra de Collsuspina i l’altiplà del Moianès i al NW pel Lluçanès i el massís dels Munts És una plana de notables condicions agrícoles, amb un gran nombre de masies i petits nuclis rurals, malgrat la rigor del clima encara que té una pluviositat pròxima als màxims de la Catalunya humida, i dóna bones collites de blat, patates i blat de moro la ramaderia, sobretot la cria porcina, que ha…

El terme comprèn el vessant de la serra de Gia, avall de la creu de Gia, i l’estreta plana de la vora del riu La major part del sòl és ocupat per matollar, prades i terres improductives Els conreus ocupen 115 ha 1991, és a dir, el 16% de la superfície, 87 de secà i 28 de regadiu, destinats a farratge La ramaderia és la principal activitat econòmica 152 caps de boví el 1989, destinats a la producció de llet El poble 94 h agl 1991 982 m alt és situat en un coster, al voltant de l’església parroquial Santa Maria, romànica, de la primera meitat del segle XII, d’una nau i absis…

El terme és accidentat per nombroses comes interfluvials, amb abundant vegetació natural pinedes, alzinars i pasturatges Predominen els conreus de secà cereals, oliveres, ametllers i vinya sobre els de regadiu cereals i hortalisses Les terres de conreu, força repartides, són explotades en un 97,8% per llurs propietaris És important la ramaderia ovina La indústria paperera, documentada des del s XIV, arribà al seu màxim al s XIX, amb sis fàbriques produeix paper i cartó-cuir, però la seva activitat ha minvat molt Hi ha mines de lignit i hom explota jaciments d’argila refractària…

El terme és a la vall de la Noguera Ribagorçana, a l’indret on aquesta s’encaixa en el congost de Sopeira o pas Nou, aprofitat modernament per a la construcció del pantà d’Escales És accidentat pels contraforts de la serra de Sant Gervàs vessants del roc de Conco, 1352 m alt, a l’E, i del Talló d’Aulet, 1486 m alt, a l’W El conreu dels cereals ocupa el 18% de la superfície conreada 13% de blat, 66% d’ordi, 2% de civada, i el farratge el 46% 22% d’alfals, 26% de trepadella, 2% de trèvol i altres 50% la resta es distribueix entre els conreus llenyosos de secà 10% i hortalisses, amb bastant de…