Resultats de la cerca

L’edificació actual és la darrera d’una sèrie de construccions que s’han sobreposat al mateix lloc des del sI aC Correspon bàsicament a un casal gòtic dels s XV i XVI, ampliat els segles successius La capella de Sant Romà, que donà nom al casal i al llinatge, existia ja el 1008 La família Sant-romà consta des del s XII, i s’entroncà amb els Fortuny, actuals possessors del casal Al s XIX fou transformat en casal modernista Una tempesta posà 1934 al descobert les ruïnes romanes, sobre les quals es feren les successives construccions Un equip d’excavadors, dirigit per Epifani de Fortuny, baró d’…

Una antiga tradició feia néixer a Portell, antic cap del terme, sant Ramon Nonat El convent mercedari es fundà vers el 1245, després que Guerau, prior de l’església de Solsona, concedís la propietat de l’església de Sant Nicolau, existent en el dit lloc, a Pere Nolasc, mestre de l’orde mercedari La tradició vol que es traslladés al convent el cos de Sant Ramon, i l’augment de devoció al sant fou causa de l’ampliació del convent els anys 1597 i 1625 i que el general de l’orde Pedro de Salazar el 1675 iniciés la construcció del gran convent i església, anunciats pomposament com l’Escorial de la…

El terme és format per masies disseminades i centrat per l’església parroquial Sant Pere Formà part, al segle XIX, amb Vallmanya, del municipi d’Hortsavinyà

Existia ja el 1099, i la seva demarcació formà sempre part del terme jurisdiccional de Sau La seva església fou reedificada entre els anys 1780 i 1782 avui es troba tancada i sense culte El seu cens normal era de 10 masies el 1885 tingué un màxim de 26 famílies la principal, el mas Tortadès, amb planters d’avets i altra flora especial

Existia ja el 1382 i tenia un ermità que captava per a ella Fou reedificada vers el 1721 i restaurada el 1921 Té un petit atri i cor rectangular És oberta al culte, malgrat que no s’hi celebra per raó del despoblament de la contrada

Fou erigida vers el 1550 per un ermità de Sant Segimon anomenat Miquel, procedent de Borgonya Era lloc de molta devoció El nom li prové d’uns petits barrets de palla que es guardaven a la capella i que, segons que era fama, guarien el mal de cap Es manté sencera, però sense culte des del 1936

Es troba prop de l’important mas Vicenç Existia ja el 1012 i es trobava sota la tutela del monestir de Sant Pere de Casserres Des del s XIV consta com a sufragània de Sant Pere de Roda de Ter, categoria que ha conservat fins a l’actualitat L’església actual fou refeta el 1786 Del s XII al XVII tenia 9 masos, convertits en 21 el 1860 Avui dia té dins la seva demarcació petits barris i cases que formen el nucli del municipi de les Masies de Roda

S'estén entre els municipis de Teià i Vilassar de Dalt i el vallesà de Vallromanes, amb les altituds màximes al de Premià de Dalt el turó de Lledó 496 m, l’església de Sant Mateu , que centra un veïnat del municipi de Premià de Dalt 490 m i el proper turó de Sant Mateu 500 m Aquest nivell superior és constituït per una superfície d’erosió, tallada damunt les granodiorites que coronen la serra, lleugerament basculada Fa de divisòria hidrogràfica entre les rieres que vessen directament a mar rieres de Premià, de Teià i les que aflueixen al Mogent de Vallromanes, la més important d’…

Reemplaçà l’antic castell de Sant Llorenç 882, que estenia la seva jurisdicció pels termes de Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní d’Osormort, Folgueroles i part del de Tavèrnoles Quan es desféu aquest primitiu terme, l’església de Sant Llorenç fou donada al monestir de Sant Marçal de Montseny 1067, perquè hi fundés un priorat benedictí Aquesta fundació no es dugué a terme i per això els seus senyors, els Meda i els Vilagelans, dotaren de nou l’església i la renovaren sota la direcció del sacerdot del lloc Ramon Pere 1125, que el 1152 ja s’intitulava prior i restaurador del Munt Des del 1161…