Resultats de la cerca

El lloc, esmentat ja el 955, pertanyia als antics vescomtes d’Osona i sempre estigué unit al castell i jurisdicció de Rupit en canvi, el poble i parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, creada el 1154 i convertida en sufragània de Sant Andreu al s XIV, era dels vescomtes de Cabrera Formà municipi independent fins el 1978 i comprenia també les grans masies del Bac de Collsacabra i de les Viles, el veïnat de Coll de Pruit, la Devesa i la masia i església de Comajoan

Als segles X-XI era habitada pels pomeranis Cristianitzada per Boleslau III de Polònia amb l’ajut de l’emperador Lotari III, les terres properes a l’Oder 1135, vassalles de Lotari, restaren pràcticament a les mans dels antics senyors, que el 1170 adoptaren els títols de ducs de Stettin i de Demnin Quant a la zona oriental Pomerània vistuliana o Pomerèlia, fou governada des de Gdańsk per ducs nominalment sotmesos als sobirans de Polònia en 1308-09 la conqueriren els Cavallers Teutònics, i el 1466, en virtut del segon tractat de Toruń, es reincorporà al regne polonès…

El castell de Montesquiu és a l’esquerra del Ter, en un turó L’edifici correspon a una antiga domus o casa forta on residien els senyors de Besora quan visitaven els seus dominis Les primeres notícies són del 1285 Els Besora l’infeudaren a la família Conanglell 1285-1337, i fou en recuperar el domini directe, a partir de mitjan segle XIV, quan el convertiren en residència pròpia dels Besora passà per casament als Canet 1390-1425, als Peguera 1425-1525, als Descatllar 1525-1760 i als Queralt, comtes de Santa Coloma 1760-1850 El castell passà per compra a la família Safont de Vic abans del 1859…

Té indústries tèxtils d’antiga tradició Centre del Vogtland, el vogtat del llinatge dels Weida, la ruïna de castell dels quals hi subsisteix  Destruïda en part 1944-45, conserva encara un bon nombre d’edificis d’estil gòtic o barroc

És separada del pla d’Aiats, d’estructura similar, pel collet de Cabrera i pel coll de Bram Al peu dels cingles de Cabrera s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de Cabrera de la plana de Vic Damunt el pla, vora el collet de Cabrera, hi havia emplaçat el castell de Cabrera , pertanyent al comtat de Besalú, esmentat ja el 1017, que fou el lloc d’origen de la família Cabrera el seu terme jurisdiccional rebé el nom del Cabrerès Abandonat el castell i afectat pels terratrèmols de 1427-28, desaparegué La seva església de Santa Maria fou reconstruïda el 1429 i renovada el…

Situació i presentació Es troba al sector SE de la comarca, al límit amb les terres septen-trionals del Vallès Oriental Limita a l’W amb l’enclavament de Seva, al NW amb Balenyà, al N amb Seva, a l’E amb Viladrau, i al SE, al S i al SW amb els termes de Montseny, Tagamanent i Aiguafreda, respectivament, els tres del Vallès Oriental És un municipi força muntanyós, sobretot el sector que limita amb les terres del terme de Montseny, ja que s’integren dins el Parc Natural del Montseny Així, les terres meridionals arriben a assolir altituds importants, com a la Creu de Matagalls 1 697 m, que fa de…

És situat a l’inici de la península de Casserres, al vessant de llevant, prop de l’antiga masia del Bac de Sau, just després d’haver-se passat el coll de Terrades El Parador fou inaugurat el 1972 i es construí segons els plans de l’arquitecte José Osuna, el qual s’inspirà en la masia de les Ferreres de Sant Bartomeu del Grau, edifici construït al segle XVIII pels Moretó D’altra banda, ha esdevingut famós pel fet d’ésser l’indret de reunió dels parlamentaris catalans que redactaren l’avantprojecte d’Estatut de Catalunya el 1978, conegut també per això com l’ Estatut de Sau

Situació i presentació Es troba a llevant de les terres guillerienques, i forma la separació natural entre la Plana i les Guilleries Limita al N amb el municipi de Folgueroles, a l’E amb Sant Sadurní d’Osormort, al SE amb Viladrau, al SW amb Taradell, a l’W amb Santa Eugènia de Berga i al NW amb Calldetenes Les terres de llevant es configuren com les serralades del sector de Guilleries, estenent-se des de la collada del Vilar, al límit amb Taradell i Viladrau, fins a Coll Pedrís, en la confluència del límit amb Folgueroles Tot aquest sector fronterer, format amb materials del Terciari, s’…