Resultats de la cerca

La parròquia de Santa Maria d’Horta té tot el seu passat lligat a la història d’Artés, com a part integrant de l’antiga baronia episcopal El 1553 tenia només 15 masos que formaven la feligresia de la seva parròquia de Santa Maria d’Horta , situada en un pla, a 330 m, al S del terme i a l’esquerra de la riera Gavarresa i a poca distància de la carretera de Sabadell a Prats de Lluçanès El seu cens era només de 18 masos el 1686, però a la fi del segle XVIII creixé, segurament a causa del conreu intensiu de la vinya així, es formaren petits grups de cases o carrers molt separats entre si, com el…

Neix al peu de la roca Gran de Ferrús, a la serra d’Ensija, entre els termes de Gósol i de Fígols Fins a Llinars rep el nom d' aigua de Llinars Aigua avall del congost on hi ha el priorat de Graudescales, al peu de la serra de Busa, entra a la vall d’Ora que dóna nom a l’antic terme de la Vall d’Ora El seu curs és epigènic i orientat al S-SW travessa molt encaixat l’accidentada geologia del Berguedà i del Solsonès el relleu se suavitza després i, a partir de Sorba, el riu és ja plàcid i la vall ampla La conca té 187 km 2 i el cabal és, a Sorba, de 0,96 m 3 per segon, migradesa motivada per l…

És el nucli de poblament més important del terme, i es troba al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà, format per tres nuclis, avui dia gairebé units El nucli primitiu és situat sobre un petit puig, on es troba la vella església de Sant Esteve un magnífic edifici romànic consagrat el 1106 i restaurat recentment el segon és format per un carrer que arriba fins a la carretera i l’antic hostal de Ca l’Endalda i el tercer, per un barri fabril modern, on habiten els treballadors de la fàbrica de Lacambra Al centre dels tres barris es construí vers el 1950 la moderna església parroquial El…

Només resten algunes filades de murs de bons carreus arrapades a la roca Una bona part de la pedra dels murs va servir per a reedificar l’església i la rectoria cap al 1830 El castell formava un conjunt amb la primitiva parròquia de Sant Andreu i unes poques cases que es van despoblar a partir del segle XIV Aquest castell fou propietat de la família Cervera, que tenia al lloc uns castlans o cavallers cognomenats Aguilar, els quals tenien per missió la defensa i la tutela immediata del lloc El domini dels Cervera és documentat des del 1128 fins a la fi del segle XIV Posteriorment se'n…

L’antic castell d’Heures fou llegat a l’església de Vic el 1032 pel comte Berenguer Ramon I Els cavallers Heures es destacaren en la història comarcal fins el 1229, que entroncaren amb els Santaeugènia El lloc passà al s XV en poder del mercader Bernat Sala i adoptà el nou nom La torre de Sala-d’heures fou minada el 1938, durant la guerra civil, quan ja s’havia construït un modern casal neoromànic al seu costat Resta l’antiga capella s XII de Sant Joan de Sala-d’heures

El primer vescomte que actuà a Osona és Francó , el 879, que en temps de Guifré el Pelós restaurà el comtat d’Osona El 938, en un judici contra els homes de la vall d’Artés, actuà el vescomte Guadall I, que sembla ésser un antecessor de la família Cardona Entre mitjan s IX i el 916 actuà al comtat d’Urgell un vescomte, Ermemir I, que sembla ésser vescomte d’Osona El 956 era vescomte Odegari, que posseïa béns al terme de Seva i sembla ésser successor o fill de l’anterior de fet, les demarcacions de Seva, el Brull, la Castanya i Tagamanent formaven part de la dotació vescomtal i eren conegudes…