Resultats de la cerca

El terme comprèn un sector muntanyós, al S, cobert de bosc d’alzines, força delmat pels incendis, la garriga i la brolla La superfície agrícola menys de 500 ha és basicament dedicada a la vinya Hom aprofita també les aigües del Tec per al conreu de  fruiters i hortalisses El poble  154 m alt és a la dreta del torrent de Sant Cristau, al peu del vessant meridional del puig de Sant Cristau, que havia estat coronat pel castell de Sant Cristau o d’Albera, que era centre de la baronia de Montesquiu , de la qual formaven part els llocs de Vilallonga dels Monts i Nostra Senyora del Vilar, i que des…

Tot el sector oriental del municipi és travessat de S a N per la carretera de Barcelona a Perpinyà a l’extrem septentrional, vora el castell de Rard, a la dreta del Rard, on aquesta carretera es creua amb la de Tuïr a Elna, hi ha la caseria i antic hostal del Mas Sabola No lluny d’aquí s’alçava el priorat de Candell La vinya és la base econòmica del municipi hom hi destina 377 ha de les 393 conreades 343 ha de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, dins la zona del Rosselló dels Aspres, o de les Costes de l’Alt Rosselló Hi ha, a més, una petita extensió…

Antic castell d’origen medieval, fou atribuït a França en el tractat dels Pirineus 1659, ensems amb un petit sector del vessant empordanès del turó damunt el qual és bastit Fou ocupat el 1674 per les tropes castellanes del duc de San Germán, però reprès poc temps després pel mariscal Schomberg El 1679 l’enginyer militar francès Vauban feu refer la fortificació, que a partir d’aleshores esdevingué una de les places més fortes de l’exèrcit francès al Pirineu Al començament de la Guerra Gran 1793 fou pres per l’exèrcit del general Antoni Ricardos després d’un setge de dos mesos, fet que tingué…

És el nucli de poblament més important del terme, i es troba al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà, format per tres nuclis, avui dia gairebé units El nucli primitiu és situat sobre un petit puig, on es troba la vella església de Sant Esteve un magnífic edifici romànic consagrat el 1106 i restaurat recentment el segon és format per un carrer que arriba fins a la carretera i l’antic hostal de Ca l’Endalda i el tercer, per un barri fabril modern, on habiten els treballadors de la fàbrica de Lacambra Al centre dels tres barris es construí vers el 1950 la moderna església parroquial El…

La conquesta de Mallorca, el 1229, afegí un nou territori a la corona catalanoaragonesa sota Jaume I de Catalunya-Aragó En el seu testament, atorgat el 21 d’agost de 1262 i confirmat deu anys després, deixà al seu segon fill, Jaume, el regne de Mallorca, que comprenia Mallorca, Menorca encara en mans dels sarraïns, la part reial d’Eivissa i les Balears menors, més els comtats de Rosselló, Cerdanya, Conflent i Cotlliure, Vallespir i Montpeller, amb el vescomtat de Carladès El primogènit, Pere II, considerà excessives les donacions fetes al seu germà Després de la mort de Jaume I, el 1276, a…

La base econòmica del municipi és la vinya, que ocupa, pràcticament, tota la superfície del terme 465 ha, 252 de les quals destinades a la producció de vins d’aperitius, 208 a vi de qualitat superior i 5 a vi corrent de taula hi ha, a més, 18 ha d’albercoquers, 4 de presseguers i 1d’hortalisses Hi ha una cooperativa vinícola a llevant del nucli urbà El poble 346 h agl 1982 68 m alt és situat al voltant de l’església parroquial

Aquest darrer sector, on hi ha els pobles de Bena , Feners i Brangolí , hom l’anomena la Muntanya d'Enveig Hom conrea 619 ha, la majoria de les quals són ocupades per prats i farratge, que possibiliten una ramaderia important de bestiar boví 400 caps, oví 950 caps, cabrum i equí Hom conrea també 9 ha d’hortalisses i de cereals Darrerament s’ha incrementat força el turisme d’estiu Hi ha una certa activitat econòmica que es manté gràcies a l’existència de l’estació del tren de la línia Barcelona-la Tor de Querol, i del tren groc, de via estreta, de Vilafranca de Conflent a la Tor…

En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró…

Damunt el poble hi ha l’antic priorat de Marcèvol , dedicat a santa Maria el 1128 el bisbe d’Elna donà l’església de Santa Maria als canonges del Sant Sepulcre, que hi fundaren un priorat abans del 1142, dependent del de Santa Anna de Barcelona Vers el 1370 hom fortificà amb una gran muralla la casa i les dependències dels canonges, pròximes a la gran església de tres naus El 1381 li fou unit l’hospital d’Illa Era en plena decadència a mitjan s XV, i s’uní, successivament, a Santa Maria la Real de Perpinyà 1466 i a la comunitat de preveres de Vinçà 1476 En aquest temps foren…

Existia una església de Sant Tomàs el 1086, dita a l’origen de Sant Tomàs de Puig-oriol Vers el 1095 els cavallers de la casa forta de Riudeperes, situada prop de l’església de Sant Tomàs, la reedificaren i, després de fer-la consagrar, l’uniren en qualitat de pabordia o filial a la canònica de priorat de Lledó Els cavallers Riudeperes i Altarriba foren els seus protectors i dotaren àmpliament la petita comunitat, que sempre depengué de Lledó, composta d’un prior o paborde, dos canonges i dos preveres beneficiats Caigué en greu decadència entre el 1411 i el 1476, i arribà a trobar-se en…