Resultats de la cerca

S'hi han documentat nombroses estructures, excavades en una superfície d’unes 27 ha, sobretot sitges i sepulcres, la major part dels quals corresponen al període neolític També s’hi han localitzat algunes estructures datables del Neolític final, de l’edat del bronze i la primera edat del ferro Aquesta llarga ocupació sembla testimoniar la persistència, durant una gran part de la prehistòria recent de la zona, de formes de vida i d’economia molt similars, probablement fonamentades en la ramaderia i l’agricultura d’artiga

Forma part del poblat de l'Abella, que fou creat dins la seva demarcació El lloc existia ja el 898 La parròquia de Sant Pere de Valldaneu era una de les set antigues parròquies de la baronia i després comtat de Centelles, coneguda des del 1007 En la seva demarcació hi ha antics masos històrics, com les Esglésies, el Castellar de Dalt i l’Oller, aquest transformat en indret residencial, amb una urbanització, on hi ha l’església de la Mare de Déu dels Àngels

Coneguda des del 948, es reedificà en el pas del segle XI al XII i, a despit d’algunes reformes obligades per a la consolidació de l’edifici, es manté amb una gran puresa de línies romàniques i té l’absis decorat amb arcuacions llombardes Algun temps tingué consideració de parròquia, però sempre sotmesa a Tona No té culte En la restauració del 1980 s’hi va trobar el milliari de la via romana que es conserva al Museu Episcopal de Vic A finals del mes de setembre s’hi celebra un aplec

Sembla que correspon al primitiu poblat ibèric d'Arraona La devoció a la Mare de Déu de la Salut ha reemplaçat l’antiga dedicació a sant Iscle i santa Victòria, que era la de la capella que hi existia des del s XIII, conservada encara sense culte, al costat de l’hostal S'hi construí un llatzeret al s XVI Segons la tradició, hom hauria trobat una imatge de santa Maria a la font de la Salut, que vessa a la riera de Canyameres, la qual hauria estat traslladada a un altar lateral de la capella de Sant Iscle La seva devoció és constatada des del 1652 i tenia administradors propis des del 1696 El…

L’edifici És una església d’una sola nau amb transsepte i tres absis de planta semicircular La nau és coberta per una volta de canó apuntat, i el transsepte, per una volta de canó seguit els absis, en canvi, són coberts per voltes de quart d’esfera L’edifici s’illumina a l’interior mitjançant deu finestretes, cinc a la nau i unes altres cinc a la capçalera totes elles són d’arc de mig punt i doble esqueixada llevat de dues, una a l’absis central que és d’una sola esqueixada i decorada per una arquivolta a l’exterior, i l’altra a la façana sud del transsepte, que té forma d’ull de bou Sobre el…

És situada al cim de la serra de Sant Salvador de Bellver , al límit amb el terme d’Orís, dominant la plana de Vic La comunitat s’hi aplegà sota el prior Pere Amat vers el 1110 El 1210 s’hi fundà una confraria de molta anomenada per la contrada Tingué un màxim de cinc comunitaris, però decaigué a partir de mitjan segle XIV L’any 1411 s’uní a una pabordia de la catedral de Vic i perdé tot rastre de comunitat En resta una església romànica de notables dimensions en un lamentable estat d’abandonament

S'estén a banda i banda de la carretera de Polinyà, una mica més enllà del santuari de la Salut de Sabadell Una gran part dels habitatges foren construïts pels propis residents al començament dels anys cinquanta Els terrenys eren d’un sol propietari, que els anà venent les parcelles a terminis Segons el pla general d’urbanisme vigent no s’hi podia edificar, prohibició que encara es manté, cosa que impedeix el creixement del barri Quasi tot el terreny té un fort pendent, els carrers no són asfaltats i hi manca, a més, la majoria dels serveis urbanístics

Existia una església de Sant Tomàs el 1086, dita a l’origen de Sant Tomàs de Puig-oriol Vers el 1095 els cavallers de la casa forta de Riudeperes, situada prop de l’església de Sant Tomàs, la reedificaren i, després de fer-la consagrar, l’uniren en qualitat de pabordia o filial a la canònica de priorat de Lledó Els cavallers Riudeperes i Altarriba foren els seus protectors i dotaren àmpliament la petita comunitat, que sempre depengué de Lledó, composta d’un prior o paborde, dos canonges i dos preveres beneficiats Caigué en greu decadència entre el 1411 i el 1476, i arribà a trobar-se en…

L’hàbitat dispers s’estén pel pla de Reixac , on hi ha el veïnat del Pla de Reixac i es continua a l’altre costat del Besòs pel pla del Masrampinyo on han sorgit modernament els nuclis industrials del Masrampinyo i de Sant Pere de Reixac Al S de l’antic terme parroquial hi ha el nucli residencial de la Vallençana, antiga quadra El lloc és esmentat ja el 963, i la parròquia el 1028 Pertangué als monestirs de Sant Jeroni de la Murtra Badalona i de Sant Cugat del Vallès La primitiva església, romànica, fou cremada el 1651, durant la guerra dels Segadors, i refeta el 1676