Resultats de la cerca

Consta des del 1101 Dels s XVI al XVIII tenia uns 12 masos el 1855 arribà a un màxim de 36 famílies i 185 persones La seva església, amb culte, és romànica del s XI i fou modificada amb dues capelles laterals el 1624 Ara té només 5 masos habitats 14 h 1981 A l’extrem de la seva demarcació, a Vallclara, s’hi ha construït una moderna urbanització i un hotel

Pertanyia a la jurisdicció del monestir de Casserres Al segle XIII arribà a tenir uns deu masos a banda i banda del Ter Fou desmembrada vers el 1572 i l’església es convertí en masia Una bona part del territori i l’església restaren inundats pel pantà de Sau El 1973 fou desmuntada l’església de Sant Vicenç, aprofitant una secada, i ha estat reconstruïda al parc de Can Deu de Sabadell, a càrrec d’una entitat bancària

Culmina al pic de Mainera 2 906 m alt i el Montanyó 2 781 m La carena principal SW-NE és la terminació sud-oriental d’un batòlit granític que arriba fins a l’Éssera Les aigües, en bona part de fosa, es dipositen per famílies d’estanys al SW, els Gento i de Cabdella al NW, els estanys Negres i l' estany de Mainera , drenats pel riu de Peguera els estanys petits de Mainera són drenats pel riu de Berasti, que rep el nom de riu de Mainera a la seva capçalera, al clot de Mainera

Existia ja el 1193, quan fou posada sota la protecció dels hospitalers, i era una important villa rural, de la qual depenien 21 masos El 1613 fou fundada la dinastia actual dels seus propietaris, creats ciutadans honrats de Barcelona i cavallers els anys 1709, 1736 i 1855 El patrimoni dels Vilar arribà a tenir 30 masos i 20 cases a les poblacions de Sant Boi de Lluçanès, Vic, Bagà, Castellterçol i Mataró El mas actual, un important casal quadrat, amb lliça, galeries annexes i torre, fou construït entre el 1735 i el 1771 Té una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser

S'hi accedeix per un brancal de la CC-1412b, prop de Benavent de la Conca, que arriba fins a Isona, on mor Els pobles de Llordà i de Siall i la caseria dels Masos de Sant Martí depenen de la seva església parroquial de Santa Maria L’edifici és romànic del segle XII, de planta de creu llatina, amb tres absis, una galeria interior situada darrere la rosassa de la façana i una notable portada esculpida el Crist, al timpà àngels músics, monstres i saltimbanquis, a les arquivoltes, presidits per la Sagrada Família i el Pecat Original als flancs, lleons devorant personatges Façana de l’església de…

El 906 fou consagrada una església dedicada a Santa Maria, que fou reedificada i tornada a consagrar, el 1086, pel prevere Gontric s’hi reuní un grup de preveres, que el 1102 reberen la regla canonical augustiniana de mans del bisbe de Vic, Arnau de Malla La comunitat, regida per un prior, arribà a tenir set canonges i dos preveres seculars, que tenien cura de les parròquies de manlleu i Vilacetrú Tingué una filial o pabordia a Puigpardines plana d’en Bas, Garrotxa Des de mitjan s XIV inicià la decadència, que culminà als s XV i XVI, amb priors comendataris Fou secularitzada el…

Correspon a un plec anticlinal que permet d’aflorar les calcàries cretàcies, enllaçat al nord per un sinclinal Conca de Dalt solcat pel riu de Carreu, amb el massís del Boumort Pel sud encavalca el terciari de la vall d’Abella Vers el Segre, a l’est, el riu de Puials el separa de la serra de Sant Joan, i, per l’oest, davalla per la serra de Sant Corneli 1 341 m alt fins a la Noguera Pallaresa La vegetació és formada per pinassa a les obagues fins a 1 100 m, seguida de pi rojal, que arriba fins a 1 600 m a la solana hi ha pi negre a partir de 1 700 m Els matolls s’estenen al vessant meridional…

És el nucli de poblament més important del terme, i es troba al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà, format per tres nuclis, avui dia gairebé units El nucli primitiu és situat sobre un petit puig, on es troba la vella església de Sant Esteve un magnífic edifici romànic consagrat el 1106 i restaurat recentment el segon és format per un carrer que arriba fins a la carretera i l’antic hostal de Ca l’Endalda i el tercer, per un barri fabril modern, on habiten els treballadors de la fàbrica de Lacambra Al centre dels tres barris es construí vers el 1950 la moderna església parroquial El…

Existia una església de Sant Tomàs el 1086, dita a l’origen de Sant Tomàs de Puig-oriol Vers el 1095 els cavallers de la casa forta de Riudeperes, situada prop de l’església de Sant Tomàs, la reedificaren i, després de fer-la consagrar, l’uniren en qualitat de pabordia o filial a la canònica de priorat de Lledó Els cavallers Riudeperes i Altarriba foren els seus protectors i dotaren àmpliament la petita comunitat, que sempre depengué de Lledó, composta d’un prior o paborde, dos canonges i dos preveres beneficiats Caigué en greu decadència entre el 1411 i el 1476, i arribà a…

El 1304 anava del Congost a Collsuspina, d’ací al Lluçanès, comprenia Besora i Curull, n'excloïa el Cabrerès i, en canvi, arribava a Osor i Sant Hilari i, seguint el cim del Montseny, arribava fins al Tagamanent Els dominis de la casa de Cabrera i de Rupit s’hi integraren a mitjan segle XIV També n'era exclòs el Lluçanès, que en part hi pertangué al segle XV, fins que arribà a formar sotsvegueria pròpia el 1611 sotsvegueria de Lluçanès Del 1274 al 1317 els veguers de Vic regien a la vegada el Bages, el Berguedà i el Ripollès a partir del 1320 s’intitularen veguers d’Osona, Ripollès,…