Resultats de la cerca
Es mostren 4812 resultats
illes Batan
Arxipèlag
Grup de petites illes de les Filipines, al nord de l’illa de Luzon, que constitueix la província administrativa de Batanes.
Des d’un punt de vista geomorfològic hi són distingits dos tipus d’illes el grup oriental, de materials volcànics, i el grup occidental, amb predomini de calcàries i sovint amb esculls corallins, separats ambdós per una dislocació de direcció NE-SW que corre entre les illes de Sabtang i Ibahos El clima és càlid i molt plujós prop de 4 000 mm les illes són afectades pel monsó del sud-est, l’alisi del nord-est i els tifons La població es concentra a les planes litorals els recursos econòmics són l’agricultura arròs i blat i les mines de carbó La ciutat principal és Basco, on hi ha un aeroport
Basilan
Illa
Illa del sud de les Filipines, separada de la península de Zamboanga per l’ estret de Basilan
.
Gaudeix d’una certa autonomia Hi ha agricultura de plantació cautxú, cocoters, cafè, explotació forestal i indústria de la fusta
Basilan
Ciutat
Ciutat de les Filipines, a l’illa de Basilan.
És un mercat agrícola, i hi ha indústria de la fusta
puig l’Agulla
© CIC - Moià
Cim
Cim de la serralada que separa les Guilleries de la plana de Vic (810 m alt.), entre els municipis de Sant Julià de Vilatorta i de Viladrau (Osona).
Al vessant nord-est es troba el santuari de Puig-l’agulla
Aguilar
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Balenyà (Osona), tocant a Tona.
AErø
Illa
Illa de la mar Bàltica, Dinamarca, a la sortida del Petit Belt (22,5 km 2
).
Els principals ports són Ærøskøbing i Marstal Turisme
l’Abella
© Fototeca.cat
Poble
Poble, cap del municipi de Sant Martí de Centelles (Osona), situat a 722 m, sota els cingles del pla de la Garga, a la vora dreta de la riera del Congost, que la separa del poble d’Aiguafreda, amb el qual forma conurbació.
Originàriament fou una masia, de la parròquia de Valldaneu, que havia pertangut fins al 1376 al monestir de Santa Maria de l’Estany, i al costat de la qual es trobaven ja al s XVI uns molins drapers i fariners i un hostal L’estació del ferrocarril, una modesta industrialització i la transformació, sota la influència d’Aiguafreda, en lloc d’estiueig ha produït l’actual desenvolupament
Osona
Comarca
Comarca de Catalunya, al curs mitjà del Ter; cap de comarca, Vic.
La geografia física La plana de Vic , que constitueix el nucli de la comarca, és l’extrem NE de la Depressió Central Catalana, i és voltada per relleus més alts, pertanyents als Prepirineus N, a la Serralada Transversal NE, a la Serralada Prelitoral E i S i a la mateixa Depressió Central W La plana estricta ocupa poc més d’una quarta part de la comarca i s’estén uns 30 km en direcció N-S i 10 km en direcció E-W, a causa del sentit S-N del Gurri i de l’alt Ter, d’una banda, i al N-S del Congost, de l’altra, rius que han excavat fàcilment les margues grises-blavoses de l’Eocè mitjà, com mostren…
serra de Caselles
Serra
Serra dels municipis d’Olost (Lluçanès) i Sant Bartomeu del Grau (Osona).