Resultats de la cerca

Té una amplada de 46 km, i uneix la mar del Japó, a l’W, amb la d’Okhotsk, a l’E

La capital és Naha És de forma allargassada i s’estén de SW a NE, amb una llargada total de 110 km i una amplada desigual que oscilla entre 3,5 i 12 km Pertangué a l’imperi xinès entre els s XIII i XVII, i al Japó des del 1607 Durant la Segona Guerra Mundial fou ocupada pels nord-americans, que hagueren de vèncer una forta resistència japonesa Els EUA convertiren l’illa en una de les seves bases principals a l’Extrem Orient, des de la qual operaven contra Corea i la Indoxina L’any 1972 el govern japonès recuperà l’administració de l’illa, però les forces nord-americanes…

L’edifici N’han perdurat poques restes Destaca, però, una torre de planta quadrada, situada a l’angle nord-oest, que conserva una volta de canó i té una alçària d’uns 7 m Un fossat, excavat a la roca, de 5 m d’amplada la separa del pla del castell Ha estat datada dels segles X i XI encara que també s’ha dit que podria ser d’origen romà, a causa sobretot de la seva textura, i per la seva situació prop de les restes d’una via romana que unia Barcelona amb la Plana de Vic De fet, a les excavacions es va trobar ceràmica medieval, però també romana i ibèrica La història El senyoriu feudal del…

Evolució de les edificacions El primer centre episcopal i la primitiva catedral, documentada des del 516, es trobaven a tocar del temple romà, a l’àrea ocupada actualment per l’església de la Pietat foren destruïts per les incursions sarraïnes i la destrucció de la ciutat del 826 En repoblar-se la ciutat a partir del 879 i erigir-se de nou el bisbat vers el 885, es construí un nou grup d’esglésies episcopals a la part baixa de la ciutat, prop del nou Vicus Ausonae , dedicades a sant Pere, santa Maria i sant Miquel, a les quals, per la precocitat de la primera construcció, calgué fer noves…

Situació i presentació Té com a eix la vall de l’antiga riera d’Osor, que li donà el nom, coneguda modernament per Riera Major Limita al N i l’E amb les terres de Vilanova de Sau, al SE amb Espinelves, al S amb Viladrau, a l’W amb Sant Julià de Vilatorta i al NW amb una petita llenca de Folgueroles i de Tavèrnoles Els materials que formen les terres del terme són en bona part del Terciari, però el sector de llevant és format per roques granítiques Limita a ponent per una sèrie d’espadats i cingleres, de gresos rogencs, que van des del coll de Romegats fins a Puig Castellar, i que té com a…

Situació i presentació Comprèn la major part de l’antiga demarcació de Sau, a la vall del Ter, que completava l’antic municipi de Querós, agregat a mitjan segle XIX al terme de Sant Hilari Sacalm Situat a llevant de la comarca, en terres de les Guilleries dins l’espai natural de Savassona, limita al N amb Tavertet, a l’E amb Rupit i Pruit i Sant Hilari Sacalm aquest darrer de la Selva, al S amb Espinelves, al SW amb Sant Sadurní d’Osormort i a l’W amb Tavèrnoles i les Masies de Roda El municipi té dos sectors ben diferenciats el que s’aboca a la vall del…

Situació i presentació El terme, que es troba al bell mig de la comarca d’Osona, limita al NW amb l’extens terme de Gurb, a l’E amb Folgueroles, Calldetenes i Santa Eugènia de Berga, al S amb Malla i Muntanyola i a l’W amb Santa Eulàlia de Riuprimer A més de la ciutat de Vic, cap administratiu del municipi i de la comarca, el terme comprèn el poble de Sentfores, anomenat també la Guixa, part del nucli urbà de Calldetenes, el raval de Serra-de-senferm, la urbanització el Castell d’en Planes, situada al NW de la ciutat entre la línia fèrria i el traçat de la carretera de Puigcerdà, i els…