Resultats de la cerca
Es mostren 6403 resultats
Sant Miquel de Sorerols
© Fototeca.cat
Església
Antiga església parroquial del municipi de Tavertet (Osona), situada en una península formada per la riera de les Gorgues, el Ter i la riera de Balà.
L’església de Sant Miquel de Sorerols, esmentada al s XI, va ser substituïda per una altra que Berenguer Sunifred de Lluçà, bisbe de Vic, va consagrar l’any 1091 La despoblació del s XIV va provocar que passés a ser sufragània de Sant Cristòfol de Tavertet L’any 1956 va ser restaurada amb l’ajut de la Diputació de Barcelona L’església és de nau única, capçada a l’est per un absis semicircular L’absis és decorat per un fris d’arcuacions cegues que queden dividides en sèries de tres entre lesenes té, també, tres finestres de doble esqueixada La mateixa ornamentació es repeteix als costats…
Sant Miquel dels Barretons
Rafel Miro (CC BY-NC-ND 2.0)
Ermita
Ermita del municipi de Viladrau (Osona), que corona un roquissar, en un contrafort del Matagalls, sobre el santuari de Sant Segimon del Montseny.
Fou erigida vers el 1550 per un ermità de Sant Segimon anomenat Miquel, procedent de Borgonya Era lloc de molta devoció El nom li prové d’uns petits barrets de palla que es guardaven a la capella i que, segons que era fama, guarien el mal de cap Es manté sencera, però sense culte des del 1936
Sant Miquel de la Guàrdia
Parròquia
Antiga parròquia rural del municipi de les Masies de Roda (Osona), situada en una planura envoltada pel Ter, entre les viles de Roda i de Manlleu.
Es troba prop de l’important mas Vicenç Existia ja el 1012 i es trobava sota la tutela del monestir de Sant Pere de Casserres Des del s XIV consta com a sufragània de Sant Pere de Roda de Ter, categoria que ha conservat fins a l’actualitat L’església actual fou refeta el 1786 Del s XII al XVII tenia 9 masos, convertits en 21 el 1860 Avui dia té dins la seva demarcació petits barris i cases que formen el nucli del municipi de les Masies de Roda
Sant Miquel de Gallifa
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Sant Boi de Lluçanès, al límit amb el de Sora, als vessants orientals de la muntanya dels Munts, que centra un petit veïnat, del terme de Sant Boi.
És documentada des del 1150 És a cura dels amos del mas de Gallifa, que l’han restaurada recentment És una edificació romànica s XI, amb la nau i el campanaret modificats un xic més tard
Sant Miquel de Balenyà
© Fototeca.cat
Nucli
Nucli de població format a partir de la parròquia erigida el 1954 al barri de l’estació de Balenyà, pertanyent al municipi de Seva (Osona).
L’església de Sant Miquel dels Sants de Balenyà és el nucli a partir del qual s’expandí Formen també part de la seva parròquia, diversos masos dels municipis de Seva, Balenyà, el Brull, Malla i Taradell El febrer del 2015 fou constituïda com a Entitat Municipal Descentralitzada EMD, categoria que la dotava d’una certa autonomia Entre el 26 de març i el 2 d’abril se celebrà una consulta en què s’aprovà la constitució d’un municipi independent de Seva Malgrat el resultat, el nucli no complia els requisits previstos tenir més de 2000 habitants i una distància mínima de 3 km del centre del…
Sant Martí Xic
© Fototeca.cat
Església
Nom donat a l’antiga església de Sant Martí de Voltregà
, romànica, del municipi de les Masies de Voltregà (Osona).
És situada en un collet sota les ruïnes del castell de Voltregà 854 m alt Fou erigida vers el 1097 i tingué la categoria de parròquia fins al s XIV, que es fusionà amb la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà Es conserva sencera, però en estat ruïnós
Sant Martí Sescorts
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Santa Maria de Corcó (Osona), situat a la vall de la riera de Sant Martí (tributària de la de les Gorgues per la dreta), a la carretera de Manlleu a l’Esquirol.
L’església, existent el 934, fou renovada i consagrada el 1068 És un edifici romànic amb creuer i tres absis i un esvelt campanar, força ben conservat té només un portal nou 1561 i la sagristia i afegitons laterals 1771 Es conserva part de l’antiga decoració de pintura mural romànica, amb escenes del pecat original d’Adam, al Museu Episcopal de Vic A mitjan segle XVIII la rectoria es traslladà a l’església de Santa Maria de Vilanova o de les Escales, situada a mitja hora de la parroquial, reconstruïda el 1670 i ampliada el 1909 Des del segle XV formà part de la batllia de Cabrerès tenia 9…
Sant Martí de Riudeperes
Antic poble
Antic poble del municipi deCalldetenes (Osona), que fins el 1965 donà el nom al municipi.
És esmentat ja el 946 L’església, a la dreta de la riera de Sant Julià, consta com a sufragània de Sant Julià des del 1050 L’edifici actual s XI fou ampliat amb un pòrtic s XII, amb capelles laterals 1573 i modificat i abarrocat al s XVIII Era una de les Quadres Unides d’Osona, amb 16 focs l’any 1370, 17 el 1430 i 630 h el 1830 La creació del nucli de Calldetenes deixà com a agregat rural el de Sant Martí de Riudeperes, que eclesiàsticament continua vinculat a Sant Julià de Vilatorta
Sant Martí de Centelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Les seves terres confinen al N amb amb el terme de Centelles, i la resta amb territori del Vallès Oriental a l’E amb els municipis d’Aiguafreda i Tagamanent, al SE amb el Figueró i Montmany, al S i SW amb Sant Quirze Safaja i a l’W amb Castellcir La cinglera de la Garga, que s’enllaça amb els cingles de Bertí per l’extrem S, és la frontera que divideix els dos sectors que es poden diferenciar al terme La part alta, situada entre aquesta cinglera i el límit amb Castellcir i Sant Quirze Safaja, se centra en l’antiga parròquia de Sant Martí de Centelles 726 m, que ha donat…
Sant Llorenç Dosmunts
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Rupit i Pruit (Osona).
És situada al vessant occidental del Collsacabra, prop del mas de les Viles, raó per la qual hom l’anomena també Sant Llorenç de les Viles Existia ja el 1118 Pertanyia a la jurisdicció dels Cabrera Fou parròquia autònoma fins al segle XIV després passà a ésser sufragània de Pruit, i per aquesta raó el seu terme autònom es fusionà amb el de Pruit vers el 1832 Església romànica segle XII, té un portal del segle XVI, i fou ampliada amb un presbiteri i una capella lateral al segle XVIII La seva feligresia tingué 5 famílies entre el 1553 i el 1685 en depenia el gran mas del Bac de Collsacabra