Resultats de la cerca

Té una extensió territorial de 7630 km 2 , que comprèn també Andorra, amb una població de 184395 h 2000 Limita amb els bisbats de Vic, Solsona, Lleida, Barbastre, Tolosa, Pàmies i Perpinyà La seva jurisdicció s’estén a 408 parròquies, amb 127 annexos, 221 de les quals de menys de 100 h, repartides en 16 arxiprestats Els límits territorials, que durant l’edat mitjana sobrepassaven els 10000 km 2 , en el transcurs dels segles experimentaren modificacions importants la pèrdua de la Ribagorça segle IX, a favor de la seu de Roda, traslladada més tard a Lleida 1149, la del Berguedà, el Solsonès i…

És el nucli de poblament més important del terme, i es troba al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà, format per tres nuclis, avui dia gairebé units El nucli primitiu és situat sobre un petit puig, on es troba la vella església de Sant Esteve un magnífic edifici romànic consagrat el 1106 i restaurat recentment el segon és format per un carrer que arriba fins a la carretera i l’antic hostal de Ca l’Endalda i el tercer, per un barri fabril modern, on habiten els treballadors de la fàbrica de Lacambra Al centre dels tres barris es construí vers el 1950 la moderna església…

Existia una església de Sant Tomàs el 1086, dita a l’origen de Sant Tomàs de Puig-oriol Vers el 1095 els cavallers de la casa forta de Riudeperes, situada prop de l’església de Sant Tomàs, la reedificaren i, després de fer-la consagrar, l’uniren en qualitat de pabordia o filial a la canònica de priorat de Lledó Els cavallers Riudeperes i Altarriba foren els seus protectors i dotaren àmpliament la petita comunitat, que sempre depengué de Lledó, composta d’un prior o paborde, dos canonges i dos preveres beneficiats Caigué en greu decadència entre el 1411 i el 1476, i arribà a trobar-se en…

Es troba a 7 km d’Agramunt, al peu de la carretera a Bellpuig el canal d’Urgell passa per sota mateix de les cases L’estructura urbana és formada per algunes edificacions a l’entorn de la placeta rectangular oberta només per la banda de migdia La festa major s’escau l’1 d’agost Al cim de la serra d’Almenara, damunt el poblet, s’aixeca la torre de guaita o defensa dita el Pilar d’Almenara Aquest terme, de gran valor estratègic en aquesta primera època medieval, sobre la Ribera de Sió i el Pla de Mascançà, fou conquerit per Armengol IV, com Agramunt, el 1070 El 1139 Ramon Arnau rebé del comte…

Situació i presentació S'allarga de N a S Limita al N i a l’E amb el terme de Tàrrega, al S amb els de Verdú i Preixana i a l’W amb Bellpuig i Anglesola Es troba al sector central de la comarca, a ponent de Tàrrega, a la vall mitjana del riu d’Ondara, que travessa el territori de llevant a ponent poc després de rebre el seu afluent, el Cercavins El terme comprèn la vila de Vilagrassa, cap de municipi, els antics termes de Montalbà i de Montperler, despoblats, i el conegut Mas d’Estadella La principal via de comunicació és l’autovia A-2, de Barcelona a Lleida que travessa el terme de llevant a…

La geografia De contextura granítica, recobert en alguns puigs per Paleozoic residual, és flanquejat al N i a l’W per materials eocènics, que formen cingles de retrocés en el contacte del Collsacabra i de la plana de Vic, molt coneguts i característics El massís és format per blocs de plegament germànic, amb surreccions i enfonsaments, amb algunes falles que l’emmarquen per migjorn i per llevant L’altitud màxima és de 1202 m, i les inferiors, a les valls més baixes, al voltant dels 300, però la majoria de les altures van de 800 a 1000 m Les carenes són suavitzades per una antiga superfície d’…

En la documentació urgellesa del segle X no hi ha cap notícia d’abans surten diversos noms de vescomtes que disposen de béns alodials en el pagus d’Urgell, la qual cosa sembla indicar que hi degueren tenir, doncs, alguna relació o altra Ermemir potser l’ErmemirI, vescomte d’Osona 929, Guiscafred 941, Simplici 956, suposat fill de Maiol potser el Maiol vescomte de Narbona o de Macon, donador 946 al monestir de la Grassa d’un alou situat en el comtat d’Urgell La dinastia vescomtal urgellesa començà, però, amb Miró I, documentat del 953 al 975, any que, a precs d’ell, el bisbe Guisad II d’Urgell…

Situació i presentació És situat a la vall del Ter, al sector septentrional d’Osona, tot i que fins el 1989 pertanyia a la comarca del Ripollès Les terres de Sant Quirze de Besora limiten a l’E amb Santa Maria de Besora i per una llenca de terra amb Sant Pere de Torelló, al S amb Orís, al SW amb Sora i al NW amb Montesquiu, terme que se segregà de Sant Quirze de Besora el 1934, raó per la qual el municipi perdé una tercera part de les seves terres Travessat pel Ter de N a S, les màximes elevacions es donen a Puig Bufí 743 m al límit amb Sora pel sector més meridional, a les serralades…

L’església parroquial de Llorenç, que fou construïda el 1593, en origen era dedicada a Santa Maria com es pot comprovar per les inscripcions de la campana mitjana, de la façana i en la clau de volta, bé que més tard foren declarats patrons del poble sant Abdó i sant Senén, les imatges dels quals foren collocades a l’altar major Hi ha el costum de treure les imatges dels patrons al cancell del temple quan amenaça tempesta, per tal que vegin el perill i evitin els estralls de la maltempsada A l’entrada de la part vella del poble hi ha una creu de terme de 8,20 m d’alçada, molt erosionada Recull…

Situació i presentació Ocupa el sector septentrional de la Plana i termeneja al N amb Sant Quirze de Besora des del puig dels Tres Batlles al coll de les Gargantes, sobre la vall de Bosquetell, a l’E amb Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Torelló, al S amb les Masies de Voltregà i a l’W amb Sobremunt, Sant Boi de Lluçanès i Sora Amb el seu castell d’inconfusible silueta, domina el sector N de la Plana de Vic, i estén la seva demarcació a banda i banda del Ter El Ter drena les terres del municipi pel sector de llevant i en part forma límit natural amb les de Sant Vicenç de Torelló…