Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
Omsk
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Situada a la confluència dels rius Om’ i Irtyš, és la segona ciutat de Sibèria, després de Novosibirsk Fundada el 1716 com a fortalesa, és actualment un nucli industrial, amb fàbriques de maquinària agrícola, refineria de petroli el petroli hi arriba per l’oleoducte Ust-Balyk-Omsk, de 1 036 km i indústria lleugera i alimentària
mar de Kara
Mar
Mar de l’oceà Àrtic, al litoral de Rússia, entre les illes de Nova Terra, Terra de Francesc Josep i Terra del Nord.
Amb una superfície de 880 000 km 2 , hi abunden les profunditats de 30 a 100 m, i arriba fins a 620 m Hi ha moltes illes, grans badies com les de l’Obi i del Ienissei i ports importants Dickson i Novyj Port, etc Una de les mars més fredes de Rússia, resta coberta de glaç la major part de l’any
Sant Andreu de Bancells
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de Vilanova de Sau (Osona), a les Guilleries.
Consta des del 1101 Dels s XVI al XVIII tenia uns 12 masos el 1855 arribà a un màxim de 36 famílies i 185 persones La seva església, amb culte, és romànica del s XI i fou modificada amb dues capelles laterals el 1624 Ara té només 5 masos habitats 14 h 1981 A l’extrem de la seva demarcació, a Vallclara, s’hi ha construït una moderna urbanització i un hotel
serralada de Bureja
Serralada
Serralada de la Sibèria oriental, Rússia, que s’estén de S a N des de la conca de l’Amur i arriba a 2 640 m d’altitud vers el N.
Al vessant occidental hi ha la conca carbonífera de les vores del riu Bureja
Sant Vicenç Sarriera
Parròquia
Apèndix del municipi de Santa Maria de Corcó (Osona), situat com una llenca a l’esquerra del Ter, davant el monestir de Sant Pere de Casserres, on radicava l’antiga parròquia de Sant Vicenç Sarriera, coneguda des del 1100.
Pertanyia a la jurisdicció del monestir de Casserres Al segle XIII arribà a tenir uns deu masos a banda i banda del Ter Fou desmembrada vers el 1572 i l’església es convertí en masia Una bona part del territori i l’església restaren inundats pel pantà de Sau El 1973 fou desmuntada l’església de Sant Vicenç, aprofitant una secada, i ha estat reconstruïda al parc de Can Deu de Sabadell, a càrrec d’una entitat bancària
el Vilar de Sant Boi
© Fototeca.cat
Masia
Masia del municipi de Sant Boi de Lluçanès (Osona), situada a poca distància, al NW, de la població.
Existia ja el 1193, quan fou posada sota la protecció dels hospitalers, i era una important villa rural, de la qual depenien 21 masos El 1613 fou fundada la dinastia actual dels seus propietaris, creats ciutadans honrats de Barcelona i cavallers els anys 1709, 1736 i 1855 El patrimoni dels Vilar arribà a tenir 30 masos i 20 cases a les poblacions de Sant Boi de Lluçanès, Vic, Bagà, Castellterçol i Mataró El mas actual, un important casal quadrat, amb lliça, galeries annexes i torre, fou construït entre el 1735 i el 1771 Té una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser
priorat de Manlleu
Canònica
Canònica augustiniana (Santa Maria de Manlleu) establerta a l’església parroquial de la vila de Manlleu (Osona).
El 906 fou consagrada una església dedicada a Santa Maria, que fou reedificada i tornada a consagrar, el 1086, pel prevere Gontric s’hi reuní un grup de preveres, que el 1102 reberen la regla canonical augustiniana de mans del bisbe de Vic, Arnau de Malla La comunitat, regida per un prior, arribà a tenir set canonges i dos preveres seculars, que tenien cura de les parròquies de manlleu i Vilacetrú Tingué una filial o pabordia a Puigpardines plana d’en Bas, Garrotxa Des de mitjan s XIV inicià la decadència, que culminà als s XV i XVI, amb priors comendataris Fou secularitzada el…
mar de Barentsz
Mar
Mar de l’oceà Àrtic, situada entre les illes Spitzbergen, les illes de la Terra de Francesc Josep, les illes de Nova Zembla i la costa septentrional de Rússia i de Noruega.
La profunditat mitjana és d’uns 180 m i les profunditats màximes són d’uns 548,6 m a l’oest i d’uns 423,6 m a l’est el relleu del fons és molt irregular La temperatura i la salinitat són influïdes per la darrera derivació del corrent del Golf les temperatures oscillen entre 0 i -1°C a l’hivern i entre 4 i 6°C a l’estiu la salinitat és d’un 34% 0 i disminueix fins a 29-30% 0 en direcció a la mar Blanca D’agost a octubre és lliure de glaç a l’hivern el glaç procedent del casquet polar arriba fins als 75°N de latitud És molt rica en pesca i té ports notables, com ara el de Murmansk a Noruega i…
Okrug dels Evenkis
Divisió administrativa
Okrug autònom de Rússia, fins el 2007 quan juntament amb el de Tajmyr s’incorporaren al kraj de Krasnojarsk; compta, però, amb un estatus territorial especial.
La capital fou Tura Situada a la Sibèria Oriental, és un altiplà format per la prolongada denudació continental prejuràssica Al NW hi ha les muntanyes volcàniques de Putorana El clima és marcadament continental la temperatura mitjana de gener arriba a —36°C La primavera és llarga i agradable La xarxa hidrogràfica principal és formada pels afluents del Ienissei, el Tunguska Mitjà i el Tunguska Inferior el primer és navegable des de Turukhansk fins a Tura i és emprat per al transport de fusta al seu curs mitjà hi ha grans jaciments de carbó, i a l’inferior, de grafit En l’economia de la…
Vinyoles d’Orís
© Fototeca.cat
Poble
Poble (562 m alt.) del municipi de les Masies de Voltregà (Osona).
És el nucli de poblament més important del terme, i es troba al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà, format per tres nuclis, avui dia gairebé units El nucli primitiu és situat sobre un petit puig, on es troba la vella església de Sant Esteve un magnífic edifici romànic consagrat el 1106 i restaurat recentment el segon és format per un carrer que arriba fins a la carretera i l’antic hostal de Ca l’Endalda i el tercer, per un barri fabril modern, on habiten els treballadors de la fàbrica de Lacambra Al centre dels tres barris es construí vers el 1950 la moderna església parroquial El…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina