Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
castell de Voltregà
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell termenat, avui totalment en ruïnes, del municipi de les Masies de Voltregà (Osona), a 906 m alt., en un esperó de la serralada de ponent de la plana de Vic sobre Santa Cecília de Voltregà.
Existia ja el 902 i tingué història activa fins a les guerres remences 1465 Al seu costat s’aixeca l’antiga parròquia de Sant Martí Xic o Sant Martí del Castell Fou de diferents famílies els Voltregà, els Orís i els Cabrera, fins que el 1379 passà a la mitra de Vic, que el posseí, juntament amb la baronia de Sant Hipòlit, fins al s XIX Pertanyien a la seva demarcació els actuals municipis de Sant Hipòlit de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà, les Masies de Voltregà i Sant Martí de Sobremunt
Teresa de Begís
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, dins la zona de parla castellana del País Valencià.
La part meridional del terme és la més muntanyenca, amb elevacions pròximes a 1 000 m, i el sector nord-oest, més baix, s’obre directament en direcció a la vall del Palància, que drena les aigües del terme El 64% de la seva superfície 1 225 ha és de muntanya poc productiva El secà ocupa 500 ha, dedicades, sobretot, a vinya i olivera Ja dins la vall, hi ha 125 ha de regadiu, amb hortalisses i importants plantacions d’arbres fruiters El 72% de la població activa treballa en el sector primari El poble 316 h 2006 636 m alt és situat a l’esquerra del Palància, i és de forma allargada…
Sot de Ferrer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme és a la vall mitjana del Palància, aigua avall de Soneixa L’agricultura de secà 400 ha és destinada sobretot a oliveres, vinya i garrofers al regadiu 110 ha, que aprofita l’aigua del riu, s’hi fan hortalisses i arbres fruiters, sobretot cirerers El 50% de la població activa es dedica a l’agricultura, i la població industrial ha augmentat 36% per raó de la proximitat de Soneixa, la qual cosa no ha impedit que continuï la lenta davallada demogràfica Hi ha importants jaciments de guix El poble 469 h agl 2006 230 m alt és a l’esquerra del Palància, en terreny pla, a l’interior d’un…
Navaixes
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de parla castellana del País Valencià, situat a la vall del Palància, aigua amunt de la ciutat de Sogorb.
El terme és de reduïdes proporcions El riu entra engorjat al sector NW, prop de la presa del pantà d’El Regajo les fonts hi són abundants cal destacar la font de l’Esperança, i permeten el regadiu d’unes 120 ha llegums i arbres fruiters sobretot El secà 350 ha és ocupat per vinya i oliveres El 27% de la població activa es dedica a l’agricultura, el 15% a la indústria fàbrica de rajoles i el 40% als serveis La tradicional activitat balneària són nombroses les fonts mineromedicinals ha perdurat en l’estiueig de famílies de la ciutat de València, viu ja al començament del s XX als…
Xeldo
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
El seu terme municipal és molt reduït, estès a la dreta del Palància, entre els de Sogorb que gairebé l’envolta i de Castellnou Cinquanta hectàrees són dedicades a conreus de regadiu, principalment arbres fruiters, i 3 ha al secà hi ha 3 ha de muntanya improductiva La superfície mitjana per explotació és de 0,5 ha Les terres són treballades en règim d’explotació directa El 50% de la població activa treballa en la indústria El poble , que agrupa tota la població del municipi684 h 2006, és situat a 300 m alt, a la plana regada de la dreta del Palància, sobre el límit mateix amb el…
Viver
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a la vall del Palància, aigua avall del Collado Royo, a banda i banda del riu, i a la dreta, només un petit sector envoltat pel terme de Xèrica; a l’esquerra s’estén des de l’alt d’Herragudo (1 076 m alt.), la penya d’El Águila i altres contraforts meridionals de la serra d’Espina fins al Palància.
El territori és drenat, a més, pels barrancs d’Herragudo o de La Ramblilla i d’El Hurón que penetra al terme sota la penya d’El Águila Un 65% de la superfície és de pastures pobres o terrenys improductius la resta es distribueix entre 200 ha de bosc, 945 ha de conreus de secà —llegums, vinya, oliveres— i 549 ha de regadiu, dedicat en gran part a arbres fruiters El 50% de la població activa treballa en el sector primari Hi té una certa importància l’estiueig tradicional, procedent sobretot de València, que ha potenciat la construcció de nombroses cases de segona residència La vila…
el Toro
Juan Carlos (CC BY-SA 2.0)
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, dins l’àrea de parla castellana del País Valencià.
És situat al NW de la comarca, al límit amb Aragó La part sud-occidental del terme és ocupada per la serra del Toro , amb elevacions importants, com la Nava del Azor 1618 m alt, la penya d’Escàbia 1326 m alt, la penya Salada 1581 m alt Des d’ací, les terres baixen cap al sector de llevant, que forma part ja de l’altiplà de Barraques En el mateix sentit circulen les aigües, drenades pel Palància que neix dins el terme i pel seu afluent per l’esquerra, el riu d’Orduña Hi han diverses fonts El 90% de la superfície total és de muntanya poc productiva, amb algunes clapes de pins Al secà hom conrea…
vescomtat de Cardona
Història
Jurisdicció feudal que comprenia, a l’origen, a la frontera occidental del comtat d’Osona-Manresa, el castell de Cardona, part de la vall del Cardener incloent-hi Bergús a ponent, la riera de Navel i l’aigua d’Ora, i, al nord, Sorba i Gargallà.
Els límits de llevant i de migjorn eren menys precisos Els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona s’hi establiren durant la segona meitat del segle X Hi residiren des del 986, i ben aviat esdevingué llur patrimoni familiar El primer vescomte documentat que exercí a Cardona fou Guadall, que ho era d’Osona Guadall II i que morí vers el 973 El succeí el seu fill Ermemir mort el 1010, que corroborà la carta de repoblació de Cardona concedida pel comte Borrell El primer a anomenar-se vescomte de Cardona fou Ramon Folc I de Cardona mort el 1086, bé que la seva mare Guisla apareix també amb aquesta…
Santa Eulàlia de Riuprimer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació S’estén pel sector ponentí de la Plana que es prolonga vers l’W per la capçalera del Mèder Limita al NW amb Sant Bartomeu del Grau, al N i l’E amb el municipi de Vic, al S amb Muntanyola i al SW amb el terme de Santa Maria d’Oló Moianès, alhora que al sector SE les terres del municipi envolten l’enclavament de les Comes, que pertany a Muntanyola Geomorfològicament les terres es formaren durant el període terciari El sector oriental és el més planer, ja que és a tocar de la Plana, i les màximes altituds són al serrat del Soler 600 m, al serrat de l’Om 672 m i a Coll Burí…
Osona
Comarca
Comarca de Catalunya, al curs mitjà del Ter; cap de comarca, Vic.
La geografia física La plana de Vic , que constitueix el nucli de la comarca, és l’extrem NE de la Depressió Central Catalana, i és voltada per relleus més alts, pertanyents als Prepirineus N, a la Serralada Transversal NE, a la Serralada Prelitoral E i S i a la mateixa Depressió Central W La plana estricta ocupa poc més d’una quarta part de la comarca i s’estén uns 30 km en direcció N-S i 10 km en direcció E-W, a causa del sentit S-N del Gurri i de l’alt Ter, d’una banda, i al N-S del Congost, de l’altra, rius que han excavat fàcilment les margues grises-blavoses de l’Eocè mitjà, com mostren…