Resultats de la cerca

L’edifici N’han perdurat poques restes Destaca, però, una torre de planta quadrada, situada a l’angle nord-oest, que conserva una volta de canó i té una alçària d’uns 7 m Un fossat, excavat a la roca, de 5 m d’amplada la separa del pla del castell Ha estat datada dels segles X i XI encara que també s’ha dit que podria ser d’origen romà, a causa sobretot de la seva textura, i per la seva situació prop de les restes d’una via romana que unia Barcelona amb la Plana de Vic De fet, a les excavacions es va trobar ceràmica medieval, però també romana i ibèrica La història El senyoriu feudal del…

Evolució de les edificacions El primer centre episcopal i la primitiva catedral, documentada des del 516, es trobaven a tocar del temple romà, a l’àrea ocupada actualment per l’església de la Pietat foren destruïts per les incursions sarraïnes i la destrucció de la ciutat del 826 En repoblar-se la ciutat a partir del 879 i erigir-se de nou el bisbat vers el 885, es construí un nou grup d’esglésies episcopals a la part baixa de la ciutat, prop del nou Vicus Ausonae , dedicades a sant Pere, santa Maria i sant Miquel, a les quals, per la precocitat de la primera construcció, calgué fer noves…

La geografia La part continental o Mbini és formada per una plana litoral de 15 a 25 km d’amplada, dominada a l’E pel sòcol antic, que s’eleva fins a 1200 m al mont Mitra i que els principals rius, com el Benito, travessen en ràpids El clima és càlid i humit 1700 a 4000 mm de pluges anuals El bosc dens equatorial cobreix quasi tot el territori L’illa de Bioko, la més gran de totes les illes de l’estat, és un massís volcànic que culmina al mont Santa Isabel 3000 m Les pluges són molt abundants més de 4000 mm anuals La vegetació natural ha estat fortament destruïda per la desforestació L’…

Situació i presentació Té com a eix la vall de l’antiga riera d’Osor, que li donà el nom, coneguda modernament per Riera Major Limita al N i l’E amb les terres de Vilanova de Sau, al SE amb Espinelves, al S amb Viladrau, a l’W amb Sant Julià de Vilatorta i al NW amb una petita llenca de Folgueroles i de Tavèrnoles Els materials que formen les terres del terme són en bona part del Terciari, però el sector de llevant és format per roques granítiques Limita a ponent per una sèrie d’espadats i cingleres, de gresos rogencs, que van des del coll de Romegats fins a Puig Castellar, i que té com a…

Situació i presentació Comprèn la major part de l’antiga demarcació de Sau, a la vall del Ter, que completava l’antic municipi de Querós, agregat a mitjan segle XIX al terme de Sant Hilari Sacalm Situat a llevant de la comarca, en terres de les Guilleries dins l’espai natural de Savassona, limita al N amb Tavertet, a l’E amb Rupit i Pruit i Sant Hilari Sacalm aquest darrer de la Selva, al S amb Espinelves, al SW amb Sant Sadurní d’Osormort i a l’W amb Tavèrnoles i les Masies de Roda El municipi té dos sectors ben diferenciats el que s’aboca a la vall del…

Situació i presentació El terme, que es troba al bell mig de la comarca d’Osona, limita al NW amb l’extens terme de Gurb, a l’E amb Folgueroles, Calldetenes i Santa Eugènia de Berga, al S amb Malla i Muntanyola i a l’W amb Santa Eulàlia de Riuprimer A més de la ciutat de Vic, cap administratiu del municipi i de la comarca, el terme comprèn el poble de Sentfores, anomenat també la Guixa, part del nucli urbà de Calldetenes, el raval de Serra-de-senferm, la urbanització el Castell d’en Planes, situada al NW de la ciutat entre la línia fèrria i el traçat de la carretera de Puigcerdà, i els…