Resultats de la cerca
Es mostren 1717 resultats
Pruit
Pruit
© Fototeca.cat
Poble
Poble (949 m alt.) del municipi de Rupit i Pruit (Osona), centrat per l’església parroquial de Sant Andreu, esmentada el 1134, que conserva una nau romànica acabada amb un gran cos d’edificació i un campanar del segle XVIII.
El lloc, esmentat ja el 955, pertanyia als antics vescomtes d’Osona i sempre estigué unit al castell i jurisdicció de Rupit en canvi, el poble i parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, creada el 1154 i convertida en sufragània de Sant Andreu al segle XIV, era dels vescomtes de Cabrera Formà municipi independent fins el 1978 i comprenia també les grans masies del Bac de Collsacabra i de les Viles, el veïnat de Coll de Pruit, la Devesa i la masia i església de Comajoan
coll Pregon
Collada
Depressió del massís del Montseny, al SE del Matagalls, termenal dels municipis de Viladrau (Osona) i de Montseny (Vallès Oriental).
Al seu vessant septentrional hi neix la riera Major, dita torrent de coll Pregon a la capçalera
Poudevida
Masia
Masia del municipi de Folgueroles (Osona).
Existia des del s XII El seu nom es relaciona amb la llegenda de Sant Francesc-s’hi-moria, en realitat Sant Francesc Salmunia, que recorda la capella existent no lluny del mas Es diu que sant Francesc fou retornat amb aigua del pou de vida que dóna nom al mas
el Poble-sec
Barri
Barri del municipi de les Masies de Voltregà (Osona), a la dreta del Ter, vora la vila de Sant Hipòlit de Voltregà.
Plantalamor
Masia
Masia del municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona), anomenada així des del s XIV, nom que una llegenda relaciona amb uns amors reials amb una pubilla del mas.
El 1472 el rei Joan II signà les paus amb la ciutat de Vic estant allotjat en aquest mas
el Pla de Teià
Poble
Poble i cap de municipi de Santa Maria de Besora (Osona), a 900 m alt., en un pla que s’estén al NE del turó on s’alça el castell de Besora (1.092 m alt.).
el Pla de Sant Miquel
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Martí de Centelles (Osona), al sector de la plana del S del poble.
Hi ha l’antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes
el Pi
Sector o indret
Antic terme que comprenia part dels actuals municipis de Sant Agustí de Lluçanès i de Sora (Osona), que depenia ja al segle XI de la jurisdicció del monestir de Ripoll (s’estenia des de l’església de Sant Genís del Pi, de Sant Agustí de Lluçanès, fins al mas Casa-ramona, de Sora); perdé l’autonomia com a terme vers el 1250.