Resultats de la cerca
Es mostren 1717 resultats
baronia de Lluçà
Història
Jurisdicció feudal centrada en el castell de Lluçà, pertanyent originàriament als Lluçà (el Lluçanès).
castell de Centelles
Ruïnes del castell de Centelles
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell anomenat de Sant Esteve fins al s. XIII (prengué el nom de la vila de Centelles, l’actual Sant Martí de Centelles), actualment enrunat, a 855 m alt., en un turó acinglat (l’agulla de Sant Martí), damunt el pla de la Garga, dins el municipi de Sant Martí de Centelles (Osona).
És conegut també com a castell de Sant Martí Fou el centre de la baronia de Centelles És esmentat ja el 898 Una comunitat de preveres installada a la seva església, dedicada a sant Esteve, esdevingué priorat canonical Santa Maria de Centelles a la fi al s XIII, fundat pels senyors de Centelles a partir de la fi al s XIV anà decaient, fins a restar-ne solament el títol prioral Les edificacions actuals corresponen en bona part al 1464, amb motiu de la projectada residència del rei-conestable Pere IV El castell fou enderrocat per les forces de Felip V l’església, romànica, amb un absis…
baronia de Centelles
Història
Jurisdicció feudal centrada en el castell de Centelles de Sant Esteve (Osona), que pertangué des del segle XI a la família Centelles, la qual prengué aquest cognom pel fet de la possessió del feu.
Als segles IX-X, el seu terme encloïa les actuals demarcacions de Centelles, Sant Martí de Centelles amb Sant Miquel Sesperxes i Sant Quirze Safaja excepte Bertí, i era dividit en tretze vilars, tots sota la dependència eclesiàstica de Santa Coloma, la futura parròquia de la vila de Centelles, que esdevingué capital de la baronia Els dominis dels Centelles s’anaren ampliant pels territoris veïns la fortalesa de Blancafort, prop de la Garriga des del 1184 drets a la vall d’Osor en feu del rei el castell de Sentfores en feu de la mitra de Vic Manlleu, la domus de Bellpuig i el castell de Sameda…
Centelles
El portal de la vila i l’Ajuntament de Centelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona, a la dreta de l’alt Congost, a l’extrem meridional de la plana de Vic.
Situació i presentació El terme de Centelles té a banda i banda les terres del VallèsOriental Així, limita al N amb el terme de Balenyà, a l’E amb l’enclavament de Seva i amb el terme d’Aiguafreda, al S i a l’W amb Sant Martí de Centelles, i també a l’W amb el municipi vallesà de Castellcir D’E a W s’estén fins al coster o serra de Puigsagordi, que sobrepassa a l’indret de la torre de l’Estrada i de la Sauva Negra, on s’assoleixen altituds per sobre els 900 m, i fins als cims del pla de la Garga al SW El terme inclou l’espai natural de la Sauva Negra, que comparteix…
el Cavaller de Vidrà
El Cavaller de Vidrà, el Ripollès
© Fototeca.cat
Masia
Masia del terme de Vidrà (Osona), prop del poble, considerada com una de les més importants del Principat.
L’actual edifici, notable exemplar barroc del 1787, fou projectat per un arquitecte francès Pertanyia des del segle XIII a la família Cavaller passà per matrimoni, al segle XVI, als Vila de Buscarons, actualment Vila d’Abadal
la Castanya
Poble
Poble (800 m alt.) del municipi del Brull (Osona), al qual s’agregà l’any 1843, a la capçalera de la Tordera, al S de coll Formic (on hi ha el refugi de Sant Andreu de la Castanya).
L’església parroquial Sant Cristòfor és, en part, romànica segle XI
el Carrer dels Pèlics
El Carrer dels Pèlics o les Cases Noves, a Roda de Ter i les Masies de Roda
© Fototeca.cat
Barri
Barri del municipi de Roda de Ter (Osona), al NE de la vila, compartit amb el terme de les Masies de Roda on rep el nom de les Cases Noves.
el Carrer de les Comtesses
Veïnat
Veïnat del municipi de Centelles (Osona), sota el pla de la Garga, al límit amb el municipi de Sant Martí de Centelles.