Resultats de la cerca
Es mostren 206 resultats
Cabrera

Vista del cim de Cabrera, al qual s’accedeix per unes escales excavades a la roca
© C.I.C. - Moià
Cim
Cim dels municipis de l’Esquirol (Osona) i la Vall d’en Bas (Garrotxa).
Al vessant de solana de la serra, hi ha unes escales excavades a la roca que faciliten l’accés al capdemunt del cim En el pla que corona el cim, hi ha el Santa Maria de Cabrera
Bellmunt

Aspecte del santuari al capdemunt del cim de Bellmunt
© CIC-Moià
Cim
Cim (1.248 m. alt.) del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona), coronat pel santuari de Bellmunt
.
santuari de Bellmunt

Santuari de Bellmunt o de les Alades, a Sant Pere de Torelló, Osona
© C.I.C. - Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Bellmunt) situat al cim de la serra del mateix nom (1 247 m alt.), al terme de Sant Pere de Torelló (Osona).
L’església, d’origen romànic, i l’hostatgeria formen un sol edifici, de notables proporcions i d’aspecte de fortalesa El santuari té l’origen en el castell de Sarreganyada , esmentat ja el 1020 L’ermita de Bellmunt és documentada des al s XIII El 1587 fou iniciada la construcció d’un edifici nou, que sofrí destruccions el 1822, el 1835 i el 1936 Al cim veí de serra Grenyada s’aixeca el pedró de la Mare de Déu de les Alades nom amb el qual també és coneguda la imatge de Bellmunt, per tal com en aquest indret van a morir cada any eixams de formigues alades, on, segons la tradició, fou…
serra de Sobremunt
serra de Sobremunt El gorg Negre, a la caseria de Sorreig
© Fototeca.cat
Serra
Alineació muntanyosa d’Osona, que limita la plana de Vic (termes d’Orís i de les Masies de Voltegrà) amb el Lluçanès (Sant Martí de Sobremunt i Sant Boi de Lluçanès) i separa les aigües de les rieres de Talamanca i Sorreig.
Al seu cim culminant 950 m alt hi ha l’església de Santa Llúcia de Sobremunt En un contrafort meridional s’alça el castell de Voltregà 855 m alt
el Matagalls

Vista del Matagalls des de les Agudes
© Jaume Ferrández
Cim
Pic (1.697 m) del Montseny, al NW del massís, termenal dels municipis de Montseny (Vallès Oriental) i de Viladrau i el Brull (Osona).
Format inicialment per esquists del Silurià, esdevingué finalment un peneplà comparable amb el de la Calma, amb fractures i falles produïdes per l’aixecament alpí, com la del coll Formic El separa de les Agudes la vall de Sant Marçal Cim del Matagalls © CIC - Moià
Sant Salvador d’Orís
Canònica
Petita comunitat de canonges augustinians que residí entre els segles XII i XIV a l’església de Sant Salvador de Bellver, dins el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès (Osona).
És situada al cim de la serra de Sant Salvador de Bellver , al límit amb el terme d’Orís, dominant la plana de Vic La comunitat s’hi aplegà sota el prior Pere Amat vers el 1110 El 1210 s’hi fundà una confraria de molta anomenada per la contrada Tingué un màxim de cinc comunitaris, però decaigué a partir de mitjan segle XIV L’any 1411 s’uní a una pabordia de la catedral de Vic i perdé tot rastre de comunitat En resta una església romànica de notables dimensions en un lamentable estat d’abandonament
castell de Taradell

Vista del castell de Taradell (Osona)
© C.I.C. - Moià
Castell
Edifici històric del municipi de Taradell (Osona).
Popularment conegut per castell de Can Boix i del qual resten encara murs importants consolidats, en un cim de grans balmes, a l’E de la població, era el centre d’un terme dilatat que anava del pont del Gurri, a Vic, a la Creu de Matagalls És documentat des del 893, i dins el seu territori es formaren les quatre parròquies de Taradell, Viladrau, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons, documentades totes al llarg del segle X Pertanyia a uns cavallers cognomenats Taradell, que vers el 1165 es van enllaçar per casament amb els Vilademany El castell passà per successives aliances als…
serra de Bellmunt

Vista aèria de la serra de Bellmunt
© Fototeca.cat
Serra
Serra situada al nord de la plana de Vic, al límit entre Osona i el Ripollès, que forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica del Subpirineu.
És un gran plec anticlinal de direcció est-oest, format a l’oligocè i constituït per capes paralleles alternants de materials sedimentaris conglomerats, gresos i margues que han facilitat l’acció erosiva dels rius Constitueix la partió d’aigües entre les conques del Fluvià i del Ter i és travessada pel Ges, que forma una petita vall subsegüent Les precipitacions són abundants i de règim regular uns 1 000 mm de mitjana anual Els alzinars fins a 800-900 m i les rouredes seques cobreixen els solells, i les rouredes humides fins a 700-800 m i les fagedes, les obagues L’explotació forestal,…
vegueria de Vic
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (2.302 focs, uns 11.510 h [1553]), creada entorn del 1188 i estructurada definitivament vers el 1228, dita inicialment vegueria d’Osona.
El 1304 anava del Congost a Collsuspina, d’ací al Lluçanès, comprenia Besora i Curull, n'excloïa el Cabrerès i, en canvi, arribava a Osor i Sant Hilari i, seguint el cim del Montseny, arribava fins al Tagamanent Els dominis de la casa de Cabrera i de Rupit s’hi integraren a mitjan segle XIV També n'era exclòs el Lluçanès, que en part hi pertangué al segle XV, fins que arribà a formar sotsvegueria pròpia el 1611 sotsvegueria de Lluçanès Del 1274 al 1317 els veguers de Vic regien a la vegada el Bages, el Berguedà i el Ripollès a partir del 1320 s’intitularen veguers d’Osona,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina