Resultats de la cerca

El 1859 hom hi establí una adoberia, convertida després en filatura Passà a mans de diversos propietaris el darrer, Calvet, renovà edificis i habitatges i construí un nou pont sobre el Ter

Fou bastit per la Hidroelèctrica de Catalunya SA a partir del 1949 aprofitant el congost que hi ha passat el molí de Sau, on es construí la resclosa 260 m de longitud i 75 d’altura Té 17 km de llargada, fins a Roda de Ter, i la seva capacitat és de 177 hm 3 La potència installada és de 55 MW i la producció de 85 MWh

És formada per un bell edifici quadrat construït per picapedrers francesos entorn del 1540 i embellit al segle XVIII amb rajoles de València i altres ornamentacions, quan era propietat de la família Ponç Aquest mas serví de sanatori antituberculós aproximadament entre els anys 1920 i 1950, per la qual cosa s’hi construí a prop una gran església de reminiscències goticomodernistes i altres edificacions, per tal d’adaptar-lo a la funció de sanatori

La nova església de Sant Romà, es començà a bastir l’any 1951, sota la direcció de J MPericas, a l’indret on hi havia els xalets dels enginyers i algunes cases de dirigents de les obres

És esmentat com a villa rural des del 898 Dins la seva demarcació hom construí l’església i més tard la població de Centelles, que per això es digué, del segle XII al XV, Santa Coloma de Vinyoles Vinyoles fou, entre els segles XI i XV, una fortalesa, propietat dels castlans del castell de Centelles Resta una part del casal medieval, d’estructura romànica i gòtica, amb restes de les primitives muralles, adossat a un mas construït el 1746

És esmentat des del 1402, encara que la llegenda diu que fou fundat el 1280 per un prevere dit Marc Roca El 1429 en fou renovada la capella Durant el segle XVI s’hi veneraren també sant Fortià i sant Sebastià A la fi del segle XVIII hom construí un nou temple, que fou reemplaçat per l’actual el 1924, obra de l’arquitecte JMPericas La imatge antiga, perduda en la profanació del 1936, fou reconstruïda el 1939

L’empresa s’establí el 1852 a la vila de Roda i el 1862 es traslladà a l’indret actual, ocupat abans per la casa i molí de Salou, que li donà el nom Es troba a la dreta del Ter, a l’altra banda de l’Esquerda Prop de la fàbrica es construí la colònia per als treballadors El 1950 hi treballaven 730 obrers L’embassament del pantà de Sau, que cobreix part de la fàbrica, obligà al seu tancament

És situat sobre una península de 746 m d’altitud als contraforts occidentals del Montseny De superfície plana i d’unes 9 ha, queda netament delimitat per cingles, excepte pel costat oriental, on es construí durant el segle IV aC una potent muralla de 150 m de longitud L’interior de l’assentament és mal conegut, excepte algunes cases adossades a la muralla Sota les construccions ibèriques s’ha detectat un assentament del bronze final datat als segles X-IX aC

El 905 ja existia l’església de Santa Eulàlia, com a sufragània de Lluçà La primitiva església, refeta el 1435, es trobava prop del mas Puig-oriol, a l’àmbit de l’actual cementiri, on resta part de la vella edificació El 1855 s’independitzà eclesiàsticament de Lluçà, i per això es construí aleshores una nova església dins el nucli de la població El poble es formà a partir del s XVIII Després d’un període d’estancament s’ha renovat, gràcies a les modernes carreteres que l’enllacen amb tot el Lluçanès i a dues noves indústries de teixits

És situat a l’inici de la península de Casserres, al vessant de llevant, prop de l’antiga masia del Bac de Sau, just després d’haver-se passat el coll de Terrades El Parador fou inaugurat el 1972 i es construí segons els plans de l’arquitecte José Osuna, el qual s’inspirà en la masia de les Ferreres de Sant Bartomeu del Grau, edifici construït al segle XVIII pels Moretó D’altra banda, ha esdevingut famós pel fet d’ésser l’indret de reunió dels parlamentaris catalans que redactaren l’avantprojecte d’Estatut de Catalunya el 1978, conegut també per això com l’ Estatut de Sau