Resultats de la cerca
Es mostren 142 resultats
el Montseny
Les Agudes (esquerra) i el turó de l’Home des del Matagalls
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós de la Serralada Prelitoral, entre el Vallès Oriental, la Selva i Osona.
És format per dos blocs principals al N, el de l’alineació turó de l’Home-Matagalls 1707 i 1695 m alt, i al SW, el del pla de la Calma, peneplà pretriàsic 1350 m alt que conserva les formes antigues gràcies al recobriment de gresos del Triàsic És un massís de plegament d’estil germànic, que sobreïx per damunt de la depressió vallesana, solcat per falles per totes bandes una des de Gualba a Campins, cap a Vilamajor i la Garriga la del costat N, que separa aquest massís de les Guilleries, per la riera d’Arbúcies i la riera Major, a Viladrau la de l’interior, des del Brull a Sant…
el Matagalls
Vista del Matagalls des de les Agudes
© Jaume Ferrández
Cim
Pic (1.697 m) del Montseny, al NW del massís, termenal dels municipis de Montseny (Vallès Oriental) i de Viladrau i el Brull (Osona).
Format inicialment per esquists del Silurià, esdevingué finalment un peneplà comparable amb el de la Calma, amb fractures i falles produïdes per l’aixecament alpí, com la del coll Formic El separa de les Agudes la vall de Sant Marçal Cim del Matagalls © CIC - Moià
l’Agullola
L’Agullola (centre de la imatge) vista des del Far
Miquel Bohigas Costabella (CC BY-NC-ND 2.0)
baronia de Centelles
Història
Jurisdicció feudal centrada en el castell de Centelles de Sant Esteve (Osona), que pertangué des del segle XI a la família Centelles, la qual prengué aquest cognom pel fet de la possessió del feu.
Als segles IX-X, el seu terme encloïa les actuals demarcacions de Centelles, Sant Martí de Centelles amb Sant Miquel Sesperxes i Sant Quirze Safaja excepte Bertí, i era dividit en tretze vilars, tots sota la dependència eclesiàstica de Santa Coloma, la futura parròquia de la vila de Centelles, que esdevingué capital de la baronia Els dominis dels Centelles s’anaren ampliant pels territoris veïns la fortalesa de Blancafort, prop de la Garriga des del 1184 drets a la vall d’Osor en feu del rei el castell de Sentfores en feu de la mitra de Vic Manlleu, la domus de Bellpuig i el castell de Sameda…
vescomtat d’Osona
Història
Jurisdicció de l’antic comtat d’Osona, exercida des de l’inici del segle X per una família que a partir dels volts del 1062 prengué el títol del vescomtat de Cardona .
El primer vescomte que actuà a Osona és Francó , el 879, que en temps de Guifré el Pelós restaurà el comtat d’Osona El 938, en un judici contra els homes de la vall d’Artés, actuà el vescomte Guadall I, que sembla ésser un antecessor de la família Cardona Entre mitjan segle IX i el 916 actuà al comtat d’Urgell un vescomte, Ermemir I, que sembla ésser vescomte d’Osona El 956 era vescomte Odegari, que posseïa béns al terme de Seva i sembla ésser successor o fill de l’anterior de fet, les demarcacions de Seva, el Brull, la Castanya i Tagamanent formaven part de la dotació vescomtal i eren…
Fontanelles
Urbanització Fontanelles, a Muntanyola
© Fototeca.cat
Urbanització
Urbanització del municipi de Muntanyola (Osona), a la que s’accedeix des del terme de Tona.
Hi ha l’ajuntament
Viladecans
Masia
Antiga vil·la i important masia del municipi de Sant Boi de Lluçanès (Osona), documentada des del 1221.
Té adossada una torre de defensa del s XVI, sota la qual es trobava la primitiva capella del mas, dedicada a sant Joan L’actual fou refeta el 1751
Sant Ponç
Església
Església del municipi de Sant Sadurní d’Osormort (Osona), coneguda des del 1050 com a sufragània de Sant Julià de Vilatorta.
Plantalamor
Masia
Masia del municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona), anomenada així des del s XIV, nom que una llegenda relaciona amb uns amors reials amb una pubilla del mas.
El 1472 el rei Joan II signà les paus amb la ciutat de Vic estant allotjat en aquest mas
el Serradet
Veïnat
Veïnat del municipi de Sora (Osona), al sector de llevant del terme, prop de la carretera de Sant Quirze de Besora, a la parròquia del qual pertany des del 1867.
Es formà al començament del s XIX