Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Vinyoles d’Orís

Vinyoles d’Orís
© Fototeca.cat
Poble
Poble (562 m alt.) del municipi de les Masies de Voltregà (Osona).
És el nucli de poblament més important del terme, i es troba al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà, format per tres nuclis, avui dia gairebé units El nucli primitiu és situat sobre un petit puig, on es troba la vella església de Sant Esteve un magnífic edifici romànic consagrat el 1106 i restaurat recentment el segon és format per un carrer que arriba fins a la carretera i l’antic hostal de Ca l’Endalda i el tercer, per un barri fabril modern, on habiten els treballadors de la fàbrica de Lacambra Al centre dels tres barris es construí vers el 1950 la…
Siuret

Siuret L’església de Santa Llúcia
© Laura Martínez Ajona
Poble
Poble disseminat del municipi de Vidrà (Osona), al S de Santa Magdalena de Cambrils, a la capçalera del riu Ges.
Format per un conjunt de masos i per l’església de Santa Llúcia, antic oratori construït vers el 1754, que esdevingué parroquial el 1868, com a hereva de l’antiga parròquia de Santa Margarida de Cabagès, unida després a la de Vidrà
el Matagalls

Vista del Matagalls des de les Agudes
© Jaume Ferrández
Cim
Pic (1.697 m) del Montseny, al NW del massís, termenal dels municipis de Montseny (Vallès Oriental) i de Viladrau i el Brull (Osona).
Format inicialment per esquists del Silurià, esdevingué finalment un peneplà comparable amb el de la Calma, amb fractures i falles produïdes per l’aixecament alpí, com la del coll Formic El separa de les Agudes la vall de Sant Marçal Cim del Matagalls © CIC - Moià
Vistalegre
Barri
Barri de Manlleu (Osona), al S de la població, dins un gran meandre que forma el riu Ter.
És format per un grup de cases i xalets que s’estenen al llarg de la carretera de Vic a Manlleu, abans de travessar el pont del Ter Ocupa també l’indret on hi hagué l’antiga capella de Sant Martí de la Roca, que es trobava prop de l’entrada del pont
els Munts
Serra que separa el Ripollès del Lluçanès i de la plana de Vic (Osona) i constitueix la partió d’aigües entre les conques del Ter (rieres de Sora, Cussons, Bajalou, Talamanca i Sorreigs) i del Llobregat (riera Gavarresa).
És un gran plec anticlinal format per capes alternants de materials sedimentaris gresos, margues i, juntament amb el seu contrafort de la serra de Bescanó, forma la continuació de la serra de Bellmunt Disminueix vers l’W bruscament i s’extingeix més enllà de Sant Agustí de Lluçanès Vers el S en deriven les serres de Sant Salvador de Bellver i de Sobremunt
Sant Julià de Cabrera
Aspecte del disseminat de Sant Julià de Cabrera (l’Esquirol)
© A. Bachs
Poble
Poble del municipi de l’Esquirol (Osona), de caràcter disseminat, situat al peu de la cinglera occidental de la serra de Cabrera.
És centrat per l’església de Sant Julià de Cabrera , que li dona el nom al disseminat El 1687 tenia 13 masos, 142 h el 1782 i 210 h el 1855 És format exclusivament per masos, amb grans prades per al bestiar, i boscs de faigs i roures Pertany a la seva demarcació el santuari de Cabrera, prop del qual hi ha les restes del castell de Cabrera, origen de l’important llinatge del mateix nom
parc del Castell de Montesquiu
Vista nevada del parc del Castell de Montesquiu
© Laura Martínez Ajona
Espai natural
Espai natural situat entre les comarques d’Osona i el Ripollès.
Té una superfície de 547 ha La seva situació com a espai de pas entre la muntanya i la plana fa que s’hi puguin diferenciar quatre zones principals els prats, les vores de ribera del Ter, que travessa el parc longitudinalment, els conreus i els boscos, en què predomina el roure i el pi roig, amb un sotabosc format bàsicament per boix i ginebró El castell de Montesquiu , emplaçat a la riba esquerra del Ter, acull l’oficina del parc i constitueix en si mateix un patrimoni històric de valor Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
serra de Bellmunt

Vista aèria de la serra de Bellmunt
© Fototeca.cat
Serra
Serra situada al nord de la plana de Vic, al límit entre Osona i el Ripollès, que forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica del Subpirineu.
És un gran plec anticlinal de direcció est-oest, format a l’oligocè i constituït per capes paralleles alternants de materials sedimentaris conglomerats, gresos i margues que han facilitat l’acció erosiva dels rius Constitueix la partió d’aigües entre les conques del Fluvià i del Ter i és travessada pel Ges, que forma una petita vall subsegüent Les precipitacions són abundants i de règim regular uns 1 000 mm de mitjana anual Els alzinars fins a 800-900 m i les rouredes seques cobreixen els solells, i les rouredes humides fins a 700-800 m i les fagedes, les obagues L’explotació forestal,…
Cantonigròs
L’església de Sant Roc a Cantonigròs
© Fototeca.cat
Poble
Poble (933 m alt.) del municipi de l’Esquirol (Osona), als altiplans del Cabrerès, a l’W del Collsacabra.
És format a banda i banda de l’antic camí ral de Vic a Olot a la dreta de la riera de Balà, que baixa del coll del Bac, i damunt l’indret on es forma la riera de les Gorgues per la unió de les de la Rotllada i de Sant Julià El poble té el seu origen en el mas de Can Toni Gros , del 1565, renom donat al gascó Antoni Prat L’església de Sant Roc, construïda el 1854, esdevingué parròquia el 1945 És un centre d’estiueig Entre el 1944 i el 1968 hi tingué lloc cada mes d’agost el Concurs de Poesia de Cantonigròs Entre el 1983 i el 2011 acollí, a l’estiu, el Festival Internacional de…
Sant Miquel de Balenyà

Vista parcial de Sant Miquel de Balenyà (Osona)
© Fototeca.cat
Nucli
Nucli de població format a partir de la parròquia erigida el 1954 al barri de l’estació de Balenyà, pertanyent al municipi de Seva (Osona).
L’església de Sant Miquel dels Sants de Balenyà és el nucli a partir del qual s’expandí Formen també part de la seva parròquia, diversos masos dels municipis de Seva, Balenyà, el Brull, Malla i Taradell El febrer del 2015 fou constituïda com a Entitat Municipal Descentralitzada EMD, categoria que la dotava d’una certa autonomia Entre el 26 de març i el 2 d’abril se celebrà una consulta en què s’aprovà la constitució d’un municipi independent de Seva Malgrat el resultat, el nucli no complia els requisits previstos tenir més de 2000 habitants i una distància mínima de 3 km del…