Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
puig Palou
Muntanya
Contrafort (1 431 m) sud de la serra de Milany, als vessants del qual resten els masos de Palou Gran i Palou Xic del municipi de Vidrà (Osona).
Té el seu origen en una villa rural, esmentada ja el 960 a l’acta de consagració de la parròquia de Vidrà Resten actualment els masos de Palou Gran i Palou Xic
Vespella
Poble
Poble del municipi de Gurb (Osona), de població en gran part disseminada, situat en una vall entre el serrat de l’Oro (686 m) i la costa de Sant Bartomeu del Grau (904 m).
La parròquia de Sant Cristòfol existia ja el 986 L’antiga església, de la qual només resten els fonaments, era en un serrat, davant de l’actual, que era construïda al pla, sobre la riera de Vespella , el 1752 La vall té importants masies, com l’Argila, Sant Vicenç, la Vila i les Coromines, i una moderna urbanització, dita Serrabonica
Vilarestau
Església
Antiga demarcació i església sufragània del municipi de Centelles (Osona), situada al pla de la Garga, a 673 m alt., entre els masos de l’Ollic i el Cerdà de la Garga.
Entre els anys 1094 i 1097 s’hi aixecà una església edificada primer a santa Maria i més tard a Santa Magdalena, que fou sufragània de Centelles fins el 1868, i després passà a ésser-ho de Sant Martí de Centelles Fou abandonada al principi del segle actual, i el culte es traslladà a la capella de Santa Magdalena del mas Cerdà De la primitiva resten importants ruïnes
Múnter

Vista de l'església de Sant Esteve de Múnter
© CIC-Moià
Poble
Poble disseminat del municipi de Muntanyola (Osona), situat al sector de la plana de Vic entre Malla, Tona i Muntanyola.
L’església parroquial de Sant Esteve, en part romànica segle XII, és esmentada ja el 929 Resten, sobre el mas Castellar, les ruïnes de l’antic castell de Múnter , esmentat el 939, que fou de diversos senyors, fins que al segle XIII passà a les mans dels Brull, i al XV a les dels Alta-riba i llurs successors els Clariana i Sentmenat creats comtes de Múnter el 1698 El 1840 fou annexat al municipi de Muntanyola
Santa Maria Savall
Convent
Antiga església i petit convent a l’extrem meridional del municipi de Balenyà (Osona), a la capçalera de la riera de Castellcir i davant el massís de la Sauva Negra.
Existia ja el 1121 amb el nom de Santa Maria de Sauva Negra Entre el 1218 i el 1236 fou ampliada amb un atri o segona nau pels senyors de Cassoles i s’hi erigí una petita comunitat de donades, sota l’obediència d’un rector o sacerdot, la qual durà poc temps Depenia de la parròquia de Santa Coloma Sasserra Tingué rectors propis fins al segle XVIII i culte fins al XIX Resten importants ruïnes a l’extrem de la moderna urbanització del Puigsagordi Sota seu, hom ha construït una petita resclosa
castell de Taradell

Vista del castell de Taradell (Osona)
© C.I.C. - Moià
Castell
Edifici històric del municipi de Taradell (Osona).
Popularment conegut per castell de Can Boix i del qual resten encara murs importants consolidats, en un cim de grans balmes, a l’E de la població, era el centre d’un terme dilatat que anava del pont del Gurri, a Vic, a la Creu de Matagalls És documentat des del 893, i dins el seu territori es formaren les quatre parròquies de Taradell, Viladrau, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons, documentades totes al llarg del segle X Pertanyia a uns cavallers cognomenats Taradell, que vers el 1165 es van enllaçar per casament amb els Vilademany El castell passà per successives aliances als…
Sentfores

Sentfores
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vic (Osona), a la vall del riu Mèder, fusionat el 1932 amb el de Vic, a l’W del qual és situat.
Era centrat pel poble de Sentfores , dit popularment la Guixa La parròquia primitiva Sant Martí de Sentfores es troba a l’extrem de ponent del terme, abandonada Fou consagrada el 1150 en substitució d’una altra de consagrada des del 900 La formació del raval de la Guixa, on hom feu erigir una nova església 1865-78, motivà l’abandonament de l’antiga Resten escasses ruïnes del castell de Sentfores , en un puig sobre cal Canonge, el terme del qual és esmentat el 911 el seu domini fou dels cavallers Sentfores , que el tenien en feu de la mitra de Vic després passà als Centelles i a…
castell de Montcada
Castell
Antic castell situat a la part alta de la ciutat de Vic (Osona), entorn del temple romà, els murs del qual en formaven el pati interior.
Al s XI era conegut per palau , o torre, comtal de Vic , o, més sovint, per castell de Vic Vers el 1088 fou cedit als Montcada amb un petit territori al voltant, on es formà la partida de Montcada de la ciutat Era guardat per castlans i batlles dels Montcada, i es constituí centre de l’administració de llurs béns El 1356 el seu domini suprem, que competia al rei, fou cedit al vescomte Bernat III de Cabrera, fet que motivà l’oposició dels bisbes i l’inici d’una època de segrests i tibantors que marcaren la història de Vic fins el 1448 Aquest any els consellers de Vic el compraren als Foix,…
Seva
Seva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació S’estén per l’anomenada Falda del Montseny, i és format per dos sectors del terme, separats entre ells per l’apèndix que forma el municipi del Brull cap a Sant Jaume Limita al N amb el terme de Taradell i l’enclavament de Tona, a l’E amb el terme de Viladrau, al S amb el municipi del Brull i al SW amb el municipi de Balenyà i l’enclavament de Malla L’enclavament del terme de Seva, anomenat l’Aclau de Seva, és situat entre les terres de Balenyà, Centelles, el Brull i Aiguafreda El sector oriental del terme s’integra, per les seves característiques orogràfiques, dins les…
les Guilleries

El relleu suau i ondulat del massís de les Guilleries
Pau Pares (CC BY-SA 2.0)
Massís
Massís muntanyós situat a l’extrem NE de la Serralada Prelitoral Catalana, travessat pel Ter, repartit entre les comarques d’Osona i la Selva.
La geografia De contextura granítica, recobert en alguns puigs per Paleozoic residual, és flanquejat al N i a l’W per materials eocènics, que formen cingles de retrocés en el contacte del Collsacabra i de la plana de Vic, molt coneguts i característics El massís és format per blocs de plegament germànic, amb surreccions i enfonsaments, amb algunes falles que l’emmarquen per migjorn i per llevant L’altitud màxima és de 1202 m, i les inferiors, a les valls més baixes, al voltant dels 300, però la majoria de les altures van de 800 a 1000 m Les carenes són suavitzades per una antiga superfície d’…