Resultats de la cerca
Es mostren 6453 resultats
Santa Maria dels Horts
Església de Santa Maria dels Horts de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), a l’E de la vila, edificada abans del s X.
Santa Maria del Puig
Església
Església del municipi de Tremp (Pallars Jussà), dins l’antic terme de Palau de Noguera.
Sagnari
Vila del Ripollès, que a l’època del repoblament Guifré I i Guniedilda concediren al monestir de Sant Joan de les Abadesses (887).
L’any 913 ja tenia set masos dins la seva demarcació No es conserva el nom radicava a l’esquerra del Ter, sota la serra de Costallisa
tuc de Saburó
Cim
Cim (2 906 m alt.) de la línia de crestes que separa la vall Fosca (terme de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà) de la vall d’Espot (Pallars Sobirà), al N de la collada de Saburó; al vessant occidental, formant part del sistema lacustre de la capçalera de la vall Fosca, hi ha l’extens estany de Saburó (aprofitat per a l’administració de la central de Cabdella) i l’annex estany de Dalt de Saburó
.
Sabanell
Caseria
Caseria del municipi de Font-rubí (Alt Penedès), a l’E del terme, prop del nucli del Pla del Penedès.
port de Rus
Coll (2 622 m) de la serra que separa la vall de Boí de la vall Fosca, al S del Castell de Rus (2 783 m), termenal dels municipis de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà).
Al seu vessant oriental neix el torrent de Rus , que aflueix, per la dreta, al Flamisell, juntament amb el riu de Filià, sota Cabdella
la Rua
Llogaret
Llogaret (1 109 m alt.) del municipi d’Abella de la Conca (Pallars Jussà), a l’extrem oriental del terme, damunt el curs engorjat del riu de Puials.
Formà part de la baronia d’Abella
Rovellats
Aspecte del veínat de Rovellats
© Alberto González Rovira
Masia
Veïnat
Masia i veïnat del municipi de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), a la riera de Pontons, vora l’aiguabarreig amb el riu de Foix.
Pren el nom de la masia de Rovellats segle X, prop de la qual han estat trobades restes iberoromanes
Roskilde
L’edifici de l’ajuntament de Roskilde, a Dinamarca
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de l’ amt
homònim, a Sjaelland, Dinamarca.
Situada al fons d’un fiord, 30 km al SW de Copenhaguen, és un important centre industrial paper, licors, maquinària agrícola Capital de Dinamarca des del s X fins a l’any 1443 i seu del bisbat de Sjaelland fins el 1536, hom enterrà a la seva catedral prop d’un centenar de membres de la reialesa Hi fou signada la pau de Roskilde , entre Frederic III de Dinamarca i Carles X de Suècia 26 de febrer de 1658, que acabà la guerra iniciada entre ells l’any anterior El darrer hi obtingué d’aquell els territoris d’Escània, Halland, Blekinge i Trondheim i l’illa de Bornholm, que afermaren la supremacia…