Resultats de la cerca

Ocupa 14750 ha, repartides entre els municipis de Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló, tots a la comarca del Ripollès Gran part de la superfície ja era inclosa, des del 1993, al Pla d’Espais d’Interès Natural  PEIN i, posteriorment, a la Xarxa Natura 2000 El 85% del territori del parc pertany a l’espai de les Capçaleres del Ter  i del Freser  85% i l’1% a la serra Cavallera El 14% restant comprèn zones no incloses en el PEIN L’espai té dos enclavaments, corresponents a les estacions de muntanya de Núria i de Vallter, que ja estaven exclosos del…

Té una superfície de 547 ha La seva situació com a espai de pas entre la muntanya i la plana fa que s’hi puguin diferenciar quatre zones principals els prats, les vores de ribera del Ter, que travessa el parc longitudinalment, els conreus i els boscos, en què predomina el roure i el pi roig, amb un sotabosc format bàsicament per boix i ginebró El castell de Montesquiu , emplaçat a la riba esquerra del Ter, acull l’oficina del parc i constitueix en si mateix un patrimoni històric de valor Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona

Vora la riera, poc més avall, hi ha l’estació terminal, dita estació de Toralles , del ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses

Neix al peu del Sant Gotard i és regulat pel llac Major, a la sortida del qual es converteix en un riu de plana En el seu curs alt descriu un arc molt ampli fins a Bellinzona, formant la vall Leventina, encaixada entre els Alps Lepontins Aigües avall de Pavia desemboca al Po El seu afluent principal és el Brenno

La capital és Bellinzona 17300 h est 1994 Correspon a l’alta conca del riu homònim oberta dins els Alps Lepontins, al vessant meridional dels Alps, i s’estén des del Sant Gotard fins al llac de Lugano, que inclou en bona part Es divideix en dos sectors Sopra Ceneri, al NW, el més gran i que correspon a la conca del llac Major, i Sotto Ceneri, al SE, més petit i densament poblat i que correspon a la conca del llac de Lugano La major part del territori és coberta de bosc i pastures les terres conreades són ocupades en gran part per la vinya, gràcies a un clima benigne Hi ha també ramaderia i…

La capital és Frauenfeld 20 200 h est 1994 Situat a les vores occidentals del llac de Constança, comprèn l’extrem oriental de la regió mitjana de Suïssa, i és una regió de turons que s’estenen al peu dels Prealps molàssics i que són tallats per àmplies valls obertes pel Thur afluent del Rin i els seus afluents La població 222 h/km 2 és de llengua alemanya i es concentra a les valls i a les vores del llac en petites ciutats És un dels cantons amb una renda per habitant més alta de Suïssa Riquesa agrícola amb producció de fruita, tabac i farratge És important la ramaderia bestiar boví La…

És situada vora el llac homònim 47,8 km 2 , al punt per on en surt el riu Aare Té indústries de la ceràmica i metallúrgiques i d’elaboració de formatges És un centre turístic Ciutat típica, amb carrers porticats, és dominada per un castell del s XV L’església conserva frescs dels s XIII-XV

Situació i presentació El municipi de Terrassola i Lavit té una extensió de 23,92 km 2 El terme és format per la unió dels antics termes de Terrassola del Penedès i de Lavit, que fou proposada el 1920 i acceptada el 1921 Limita al N amb els termes de Cabrera d’Anoia i Piera ambdós de la comarca d’Anoia, a l’E amb Sant Sadurní d’Anoia i Subirats, al s amb el Pla del Penedès i Font-rubí i a l’W amb Sant Quintí de Mediona i Sant Pere de Riudebitlles És situat al N de Vilafranca, al límit amb la comarca de l’Anoia Els dos nuclis principals Terrassola i Lavit, actual cap de municipi, són situats…

L’església parroquial de Sant Marçal, esmentada ja al segle IX, és un notable exemplar romànic, restaurat recentment