Resultats de la cerca
Es mostren 5218 resultats
serralada Penibètica
Serralada
Serralada del S de la península Ibèrica, paral·lela a la costa de la mar Mediterrània, des de Gibraltar al cap de Gata.
És la més important i més meridional de les anomenades serralades Bètiques i té una altitud mitjana de quasi 2 000 m El nucli principal i més característic és Sierra Nevada, on es troba el cim culminant de la península Ibèrica, el Mulhacén 3 478 m En conjunt constitueix una serralada alpina d’estructura tectònica complexa, amb mantells de corriment i que es presenta en una sèrie de massissos separats per valls transversals d’origen tectònic És constituïda per materials cristallins que formen el nucli primitiu i esquists i calcàries molt metamorfosats, i a la perifèria sediments paleozoics no…
Peña Ubiña
Serra
Muntanya de la serralada Cantàbrica, a l’W del port de Pajares (2 417 m).
cap de Peñas
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Cap_de_Penas.jpg)
Cap de Peñas
© Jaume Ferrández
Promontori de la costa cantàbrica, a Astúries, entre Avilés i Gijón.
Peñarroya-Pueblonuevo
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia.
És centre miner mines d’hulla i antracita i industrial foneries de plom, fàbriques de paper, d’adobs i de productes químics Conreus d’hortalisses i cereals
Peñarroya
Cim
Pic culminant de la serra de Gúdar, a la serralada Ibèrica (2.019 m), a Terol.
Peñalara
Cim
Pic culminant de la serra de Guadarrama, al NE del port de Navacerrada (2 469 m), entre Segòvia i Madrid.
Peña Labra
Cim
Pic de la serralada Cantàbrica, entre la comunitat de Cantàbria i la província de Palència (2.016 m).
Peña de Francia
Cim
Pic culminant de la Sierra de Francia, a la província de Salamanca, al Sistema Central de la península Ibèrica (1 723 m).
Sierra de la Peña
Serra
Serralada d’Aragó, a la província d’Osca, que corre d’W a E entre el riu Aragó (que la flanqueja també pel cantó N) i el Gállego.
A la Peña de Oroel té 1 769 m
castell de Pena
Castell
Antic castell del terme d’Ogassa (Ripollès), situat al puig de serra de Sant Amanç
, entre Saltor i Bruguera.
Existia ja el 1024 i era propietat d'Oriol, senyor d’Ogassa El seu fill Bernat Oriol el 1092 el llegà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, bo i deixant-ne la castlania als seus successors, i molt de temps fou objecte de litigis entre els abats de Sant Joan i els castlans, fins que el monestir de Sant Joan, per compres del 1264 i 1267, n'adquirí tot el domini Fou abandonat al s XIV El pla de Pena i la font de Pena recorden el seu emplaçament
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina