Resultats de la cerca

Fou erigit el 1975 pel fundador de l’Opus Dei, Josemaría Escrivá de Balaguer y Albàs en honor de la imatge de la Mare de Déu que era venerada en una ermita molt propera Construcció monumental, obra de l’arquitecte HDols, disposa de diverses dependències per a l’acolliment dels pelegrins i turistes

Antiga parròquia Sant Cristòfol, esmentada ja el 930 el lloc, el 904, entrà en decadència després dels terratrèmols de 1427-28 i esdevingué sufragània de Camprodon el 1507 L’antic castell de Creixenturri , arruïnat, fou donat el 1245 a Albert Sant-romà l’església parroquial i una part del poble, però, eren de la jurisdicció del monestir de Camprodon, el qual el refeu passà per compra als Puigpardines, per matrimoni als Cruïlles segle XIV i, finalment, els abats de Sant Joan de les Abadesses Destruït el castell el 1554 per ordre del lloctinent en la seva política de repressió de les…

Situat a l’extrem oriental del Ripollès, l’antic terme municipal ocupava una bona part de la capçalera del riu de Beget amb el seu afluent, la riera de Salarsa A migdia, pertanyia al terme una bona part de la serra i el puig de Bestracà 1044 m Hi ha boscs d’alzines i roures i, a les obagues, faigs són importants les zones de prats i pastures, especialment a Rocabruna i al coll de Malrem El poble 47 h 1981 541 m alt és situat en un fondal, a la vora del riu del seu nom, a la confluència amb la riera provinent de Can França La caseria, amb teulats de fort pendent i balconada de fusta, es…

Situació i presentació El municipi de Llanars, de 24,73 km 2 d’extensió, és centrat per un petit sector de la vall del Ter entre Camprodon i Vilallonga de Ter, i s’allarga entre aquests dos termes municipals El 1965 cedí 0,3 km 2 al primer, els quals formaven part del nucli urbà de la vila de Camprodon, al sector del passeig de Maristany Al N arriba fins al Puig Sistra 1985 m d’altitud, límit ja amb Setcases i Molló, on neix el riberal de Feitús, afluent per l’esquerra del Ter, flanquejat per la serra de Feitús a ponent i la de Fembra Morta a llevant Al S s’allarga fins a la Serra Cavallera,…

La riera del Catllar és afluent de capçalera del Ter, encaixada a la coma del Catllar El front principal és format per la serra del Catllar i la roca Pastuira 2 349 m alt, partió d’aigües amb la capçalera del Freser els contraforts septentrionals, molt encinglerats, l’aïllen de la vall de Carlat, i els meridionals, de la de Tregurà

Situació i presentació El municipi de Gombrèn és al límit amb la comarca del Berguedà, de la qual el separa l’Arija i els seus afluents el torrent del Coll de la Bena i el rec del Querol Limita al N amb Planoles, al NE amb Campelles, a l’E amb Campdevànol i al S amb les Llosses A l’W limita amb la Pobla de Lillet i Castellar de n’Hug, tots dos del Berguedà, mentre que al NW ho fa amb Toses El terme municipal comprèn el sector de la capçalera del Riu Merdàs, territori molt accidentat, format per diverses valls entre altes serralades i escasses planures comunicades tradicionalment per camins…