Resultats de la cerca

El cim ocupat per una massa granítica d’edat posterior als esquists cambrians i precambrians metamòrfics de la zona és, amb els seus 2 465 m alt, el darrer dels grans cims d’aquesta carena des del coll de Siem 1 627 m alt continua vers llevant sense sobrepassar mai els 1 700 m Al vessant meridional es formen el torrent de Vall-llobre a la font de Fra Joan i el Ritort a les deus d’en Sitjar, afluents del Ter per l’esquerra el vessant septentrional limita la coma del Tec i, a l’est, amb un front de més de 1 200 m sobre el Tec, domina l’alt Vallespir els banys de la Presta i la vila de Prats de…

Des del 1078 fins al s XII apareix esmentat el castell de Rocamaura o Roca Maura  dins les possessions dels comtes d’Empúries, però no hi ha restes d’aquesta fortificació

A ponent del promontori hi ha la cala de Sant Elm El 1203 hom bastí en aquest indret la torre de Sant Elm per a defensa i vigia Enderrocada posteriorment, el 1542 hom bastí una ermita on des del 1474 fins al 1680 fou venerada una relíquia del Sant Drap i un castell de planta quadrada amb torres als angles Era regit per un governador Fou destruït per les tropes franceses l’any 1696 L’ermita fou reedificada el 1723 i els jurats de la vila la dedicaren també a la Mare de Déu del Bonviatge, juntament amb sant Elm, patró de mariners, pelegrins i navegants Tenia un…

Coincideix amb la conca alta i mitjana del Freser, encaixada al Pirineu axial, motiu pel qual el rocam és resistent esquists silurians i calcàries devonianes bàsicament, que formen la línia de crestes divisòria entre les conques de la Tet i el Segre amb la del Freser A la meitat de la vall el riu de Núria i el Freser s’engorgen prop de l’aiguabarreig, i aigua avall la vall del Freser rep el Rigard i s’eixampla Apareix una faixa de Permotriàsic i alguns períodes secundaris que indiquen la proximitat de l’Eocè prepirinenc, visible per una gran falla E-W amb encavalcament Ací les serres de…

Situació i presentació Limita amb Palau-sator N, Pals NE, Regencós E, Palafrugell S i Vulpellac W A més del cap municipal, el municipi comprèn el poble de Torrentí i la caseria del Pla S'estén pels darrers contraforts nord-orientals de les Gavarres i comprèn també un sector de la plana alluvial, a ponent del massís de Begur La riera de Torrent, que davalla de la serralada i voreja el poble, forma part de la complicada xarxa hidrogràfica que desguassa a la mar a la meitat de migdia de la platja de Pals A ponent del territori municipal hi ha el collet dels Revolts de Torrent, des del qual es…

Situació i presentació Per tot el costat de llevant i al NE limita amb la mar, en un tram de litoral alt i escarpat al N limita amb el municipi de Pals, a l’W en part amb Regencós i al S i SW amb Palafrugell Es troba al centre de la franja litoral de la comarca i comprèn gairebé tot el sector muntanyós del massís de Begur, extrem septentrional de la Serralada Litoral El massís, format per calcàries, roques metamòrfiques i granits, culmina al puig de Son Ric, a 323 m d’altitud, i en el seu contacte amb la mar forma una successió d’entrades i sortides, de cales i de puntes, amb grans penya-…

Situació i presentació El municipi de Molló, de 43,09 km 2 d’extensió, limita al N amb les comarques del Vallespir i el Conflent, a l’W amb Setcases i Llanars, i a l’E i al S termeneja amb Camprodon Comprèn tota la capçalera del Ritort, que neix als vessants SE de Costabona, a l’indret dit les fonts del Ritort o les deus d’en Sitjar, sota les roques d’en Mercer, i va encaixant-se vers Espinavell i Molló alhora rep nombrosos torrents que es formen a les grans serralades que envolten el terme torrents de Coll Pany, de la Casassa, de Coll Pregon, de Fabert i sobretot la riera de la Ginestosa,…

Situació i presentació Limita al N i E amb Palafrugell, al S amb Palamós, al SW amb Vall-llobrega i a l’W amb Vulpellac A més del cap de municipi, Mont-ras, componen el terme els veïnats de Canyelles, Molines i les Roquetes, com també la urbanització de Torre Simona En els documents medievals el lloc és anomenat Torroella o bé Torroella de Mont-ras Aquest nom de Torroella, que pot tenir l’origen en una torre medieval o més antiga, vora la qual degué créixer el poble, és totalment oblidat El municipi comprèn alguns terrenys accidentats pels darrers contraforts orientals de les Gavarres puig de…

Situació i presentació Limita a l’E amb Garrigoles, al S amb Colomers, al SW amb Sant Jordi Desvalls, a l’W amb Viladasens, al NW amb Vilaür i al N amb Sant Mori i Ventalló El territori, drenat per diverses rieres, pertany en la seva major part a la conca del Ter només les aigües del rodal de Valldavià van a parar al Fluvià Aquesta zona lleument accidentada és anomenada serra de Valldavià a la contrada i constitueix un dels extrems de l’espai ondulat i boscós, de límits poc precisos, que hom designa amb el nom de terraprims , al qual va a morir, a ponent, la plana alluvial empordanesa Els…

Situació i presentació El municipi de Toses, de 58,12 km 2 , que canvià el seu nom pel de Toses de la Muntanya l’any 1937, tanca geogràficament el Ripollès i la Vall de Ribes i dóna accés a la vall de la Molina i a la Cerdanya a través de la seva famosa collada de Toses 1800 m d’altitud Aquest municipi comprèn la capçalera de la vall del Rigard més amunt de Planoles, entre la serralada axial dels Pirineus, al N, des del cim de la Bassa 2030 m, límit amb la Molina d’Alp, a la Baixa Cerdanya fins al pic de Gorroblanc, amb el coll de Sant Salvador i el pla…