Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Sant Antoni de Ribes
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari situat 3 km vers l’W de la vila de Ribes de Freser (Ripollès), dalt una muntanya amb dilatats horitzons.
Consta de la capella, aixecada el 1665, i la casa de l’ermità És lloc molt visitat, restaurat fa pocs anys
Santa Càndia
Probable cel·la monàstica d’origen visigòtic situada al municipi d’Areny de Noguera (Alta Ribagorça).
Existia el 913 i el comte Miró li feu donacions els anys 915 i 917 Era regida per una comunitat de preveres sense regla definida El 973 fou incorporada al monestir d’Alaó, del qual fou en endavant una dependència
colònia Fàbregues
Colònia industrial
Antiga colònia industrial del municipi de Campelles (Ripollès); conserva una capella dedicada a sant Joan.
Fou destruïda parcialment arran d’un incendi esdevingut l’any 1979 Els habitatges dels treballadors foren aterrats a finals dels anys 1980 S’hi manté en funcionament una central hidroelèctrica, un edifici de factura moderna que substitueix la central antiga que aprofitava les installacions de l'antiga fàbrica de la colònia
Montanyana
Vila (616 m alt) i antic cap del municipi del Pont de Montanyana (Ribagorça), a la confluència dels barrancs de Sant Joan i de Sant Miquel, que formen el barranc de Montanyana, afluent per la dreta de la Noguera Ribagorçana.
L’església parroquial és dedicada a Santa Maria Hi hagué un priorat de l’orde de l’Hospital, testimoniat entre els anys 1379 i 1769, sota l’obediència del comanador de Susterris L’antic castell de Montanyana i la vila havien estat cedits als hospitalers el 1175 pel comte de Pallars Jussà Ramon El lloc formava un enclavament del bisbat d’Urgell dins el de Lleida
congost d’Ovarra
© Fototeca.cat
Congost
Pas estret per on l’Isàvena fendeix les serres interiors dels Prepirineus meridionals que separen el municipi de les Paüls i del de Beranui (Ribagorça).
Les serres de Vallabriga a la dreta i del Cis formen un anticlinal de calcàries i dolomies molt resistents part damunt dels 1500 m alt, redreçades durant el cretaci superior, que domina les margues eocèniques de la Baixa Ribagorça Entre Alins d’Isàvena i Ovarra el riu s’hi encaixa amb tanta dificultat, que la carretera de Benavarri a Vilaller, que el remunta, hi ha restat deturada fins els anys 1970
coma de l’Embut
Vall del municipi de Queralbs (Ripollès), al vessant E del Puigmal, que desguassa a la vall de Finestrelles pel forat de l’Embut, i per on discorre el torrent de la Coma de l’Embut.
Situada a 2235 m d’altitud, hi ha la cova del Forat de l’Embut o del Catau de l’Ós , una cavitat prehistòrica d’uns 30 metres de profunditat on s’han trobat evidències d’ocupació humana que daten del Neolític antic i del Neolític mitjà 4200-3100 aC és l’indret amb ocupació humana més alt dels Pirineus localitzat fins ara En la campanya arqueològica duta a terme l’any 2021 es recuperaren fragments d’indústria lítica —que confirmen que la cova era punt de manipulació de malaquita—, ceràmiques i restes d’os bru de fa 5500 anys
la Ribagorça
Comarca de la Franja de Ponent.
La capital històrica és la vila de Benavarri Comprèn un total de 24 municipis i tres antics municipis Torres del Bisbe i Jusseu i Güel actualment annexats a Graus i Llaguarres ara pertanyent a Capella Per raons lingüístiques, cal incloure encara dins la comarca un sector de l’antic terme de Merli que, en desaparèixer, es va migpartir entre el municipi ribagorçà de la Pobla de Roda i el de Foradada de Toscar nuclis de Vacamorta i Espluga Geogràficament comprèn el sector transversal ponentí dels Pirineus catalans, entre el massís axial N i les Serres Exteriors S Les Serres Interiors tallen les…
coll d’Ares
Collada
Depressió de la serralada que separa les conques del Ter i del Tec, al límit del Ripollès i del Vallespir, entre el Montfalgars i el puig de Montesquiu (1.527 m).
A l’edat mitjana hi havia, al vessant septentrional, l’hospital del Colldares Des del 1963 és un dels passos de la frontera francoespanyola hi passa la carretera de Camprodon a Prats de Molló, la construcció de la qual, gairebé acabada el 1936, estigué interrompuda durant més de vint-i-cinc anys i no entrà en servei fins el 1963 Després de la victòria franquista a la Guerra Civil espanyola, prop de 100000 republicans, militars i civils, s'exiliaren a França pel coll d'Ares fins a Prats de Molló, des d'on, després de ser internats en un camp de presoners, es dispersaren Els…
vall de Ribes
© Fototeca.cat
Vall de l’alt Ripollès, que constitueix la seva meitat occidental, entre el Conflent, al N, i el baix Ripollès, al S, i entre la vall de Camprodon, a l’E, i la Baixa Cerdanya, a l’W.
Coincideix amb la conca alta i mitjana del Freser, encaixada al Pirineu axial, motiu pel qual el rocam és resistent esquists silurians i calcàries devonianes bàsicament, que formen la línia de crestes divisòria entre les conques de la Tet i el Segre amb la del Freser A la meitat de la vall el riu de Núria i el Freser s’engorgen prop de l’aiguabarreig, i aigua avall la vall del Freser rep el Rigard i s’eixampla Apareix una faixa de Permotriàsic i alguns períodes secundaris que indiquen la proximitat de l’Eocè prepirinenc, visible per una gran falla E-W amb encavalcament Ací les serres de…
Castigaleu
Municipi de la Baixa Ribagorça, a la vall alta del riu de Queixigar, que travessa el terme de N a S, engorjat, en el primer sector.
És accidentat pels contraforts occidentals de les serres de Palleroa i de Giró Gran part del territori és cobert de boscs roures i carrasques i de pasturatges La tradicional activitat del carboneig desaparegué L’agricultura és totalment de secà, i hi predominen els cereals blat i ordi Hi ha ramaderia bestiar de llana i porcí, que ha anat creixent a llarg dels anys La població ha minvat des del 1930 a causa de l’emigració, especialment a Barcelona El poble 44 h agl i 59 h diss 2001 836 m alt és en un coster, a la dreta del riu de Queixigar L’església parroquial és dedicada a sant…