Resultats de la cerca

Es formà al voltant de l’antic castell de Pelancà o la Roca de Pelancà , del qual resten les ruïnes Vista de la Roca de Pelancà © fb Esmentat ja el 1061, pertangué als comtes de Cerdanya i més tard passà a la família Descatllar segles XII-XVII Tingué un paper destacat en les guerres contra Joan II L’església de Santa Maria de la Pietat és de tradició romànica

Situació i presentació Limita amb els termes de Llinars del Vallès NE, Cardedeu i les Franqueses del Vallès N, Granollers W i Vilanova del Vallès S A llevant, la Roca confronta amb els municipis d’Orrius, Argentona i Dosrius, pertanyents al Maresme Fou un dels municipis més extensos de la comarca L’any 1983, però, el nucli de Vilanova del Vallès adquirí la seva segregació i passà a ser municipi independent El terme és emplaçat a la vall mitjana de la riera de Mogent, tributària del Besòs per l’esquerra Aquest riu solca en diagonal el territori, de NE a SW a l’extrem NE rep, dintre el municipi…

El centra l’església parroquial de Sant Feliu, notable exemplar romànic una primera església és esmentada el 999, restaurada el 1929 És dominat al sud per les ruïnes del castell de Rocabruna , en posició gairebé inexpugnable l’església era dedicada a sant Llorenç Des de la fi del s XI pertangué als Llers passà als Cervià i als Melany el 1342 Jaume de Besora en vengué la senyoria als Desbasc, que la mantingueren fins al s XVII, que passà, per matrimoni, als Descatllar

Consta ja el 887 i depenia del monestir de Sant Joan de les Abadesses L’església, edificada el 1145, restà sotmesa a la parròquia de Sant Joan i Sant Pol de la vila de Sant Joan actualment depèn de la parròquia de Sant Pau de Segúries i es conserva en culte La masia ha estat renovada

La capital és Penza

Situada a les vores del riu Sura, afluent del Volga, és un important nucli industrial fàbriques de compressors, motors dièsel, frigorífics, calculadores electròniques, rellotges, bicicletes, pianos, indústria paperera, lleugera i alimentària Té institut politècnic, pedagògic, agrícola i escola industrial centres d’ensenyament mitjà especial i diversos instituts d’investigació Fou fundada el 1966 com a fortalesa militar

Existia ja el 1024 i era propietat d'Oriol, senyor d’Ogassa El seu fill Bernat Oriol el 1092 el llegà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, bo i deixant-ne la castlania als seus successors, i molt de temps fou objecte de litigis entre els abats de Sant Joan i els castlans, fins que el monestir de Sant Joan, per compres del 1264 i 1267, n'adquirí tot el domini Fou abandonat al s XIV El pla de Pena i la font de Pena recorden el seu emplaçament

Neix a l’Ural Septentrional, travessa la plana Pěcora i desguassa al golf homònim, a la mar de Barents La seva vall a la dilatada regió dels llacs assoleix una amplada de 10 km Té una alimentació mixta, amb predomini de la neu És glaçat d’octubre a maig Té un cabal mitjà a la desembocadura de 4 100 m 3 /s, i els seus afluents principals són l’Ižma i l’Usa És navegable fins a Troicko-Pečorsk i, a la primavera i a la tardor, fins a Ust'-Unja Els ports principals són Nar'jan-Mar, Ust'-Cil’ma, Pečora i Troicko-Pečorsk A la seva conca hi ha jaciments de carbó, petroli i gas Hi és també important…

Mines de coure i de níquel Al fiord homònim, de 15 km de llarg, hi ha els ports de Linakhamari Liinahamari i Pečenga Petsamo Per la pau de Dorpat 1920, Rússia cedí aquest territori a Finlàndia perquè li servís de corredor fins a la mar pel tractat de Moscou 1940, l’URSS hi adquirí un dret de pas i, per la pau de París del 1947, tornava a fer-se'n mestressa